El diumenge 4 de maig vuit de nosaltres vàrem sortir per començar a fer-lo des de Villafranca del Bierzo. Dos components més varen sortir el dimecres 7 de maig per afegir-se amb nosaltres a partir de la població de Sarria.
Per uns va ser una caminada d’uns 180 km. i per altres d’uns 120km. La duresa del camí no està en les grans pendents del relleu de Galícia, donat que l’orografia gallega és molt suau, tot i que sempre hi pot haver alguna pendent important. La duresa radica en què dia rera dia has de caminar molts quilòmetres portant la motxilla amb els teus estris i roba a sobre. Nosaltres ens varem proposar caminar entre 20 i 35 km. diaris i al final tota la musculatura ho nota.
Tothom pot programar aquest camí de la manera que vulgui. Així hi ha gent com nosaltres que vàrem fer els últims trams. D’altres fan tot el camí espanyol, des de Roncesvalles, però n’hi ha d’altres que venen de molts punts d’Europa.
Un altre punt a favor d’aquest camí de peregrinatge és que no cal fer-lo amb un temps determinat. El pots anar fent en diverses vegades. Així per exemple pots començar aquest any en el teu periode de vacances i anar-lo continuant en anys successius.
El camí transcorre per tot de camins que passen per poblets molt i molt petits. Poblets que estan acostumats a veure gent com nosaltres que fan aquest camí.
En tot moment el tracte de la gent d’aquestes contrades cap els caminats o ciclistes és molt i molt correcte: t’ajuden, t’assessoren, …
El premi final per a tots el que fan aquest camí està en arribar a Santiago de Compostela. Els motius per a la realització d’aquest viatge són molts diversos: religiosos, promeses, desafiaments personals, … , però la cara de tots els que hi arriben és la mateixa, és de …. FELICITAT.
Les Fotos.
