INFORMACIÓ

El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.

Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Josep 686356490 Blas 690383009 Anton 600504332 JoanCarles 972622143 Pere 638240716 Javi 656950807

Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR


dilluns, 22 de novembre de 2010

REQUESENS-PUIGNEULÓS "L'ALBERA"


En aquesta ocasió un grup de catorze ens hem desplaçat fins el veïnat de Requesens (punt de sortida) per realitzar l’excursió programada del Club per aquest mes de novembre.
Un diumenge esplèndid després d’uns dies anteriors de pluja i fred. Hem escollit un circuit circular d’uns setze quilòmetres de distància, un desnivell de pujada d’uns nou cents metres, dificultat mitjana i que hem emprat unes cinc hores i mitja en fer-lo.

Es tracta d’una sortida molt espectacular i complerta, tant en quant als diferents desnivells i dificultat dels trams (pendent de pujada i baixada), com els diferents paisatges i terrenys que anem creuant. Entre boscos de castanyers, pi negre, immenses fagedes de formes tenebroses i prats de pastura coberts d’una gran catifa verda.

Un circuit ben fressat i senyalitzat que transcorre a estones per pistes forestals (Gr11), corriols i senders (Prc71) o directament per dreceres en ziga-zaga i la major part del circuit entre el filat del límit fronterer amb França.

A dalt a 1256 metres la millor vista possible del Rosselló i muntanyes del Canigó per una banda i l’Alt Empordà i golf de Roses per l’altra. Una mica abans però ens desviem per visitar el Pou de Glaç de Neulós i accedir al seu interior que està en perfectes condicions (vegeu les fotos).

Per baixar accelerem la marxa entre la fullaraca i les diferents tonalitats de color que ens ofereix la tardor, travessem algun rierol, trobem un brollador d’aigua i una petita gorga. Deixem a ma esquerra, a prop, el Castell de Requesens per arribar a la Rajoleria (antic forn de totxos i teules).

Quasi les tres, l’hora prevista d’arribada i dinar que hem reservat allà mateix a la cantina del veïnat de Requesens. Bon dinar de germanor i contents de compartir amb tot el grup una nova sortida.

Fins la propera.

Els Perduts de Begur.

REQUESENS-PUIGNEULÓS "L'ALBERA"


En aquesta ocasió un grup de catorze ens hem desplaçat fins el veïnat de Requesens (punt de sortida) per realitzar l’excursió programada del Club per aquest mes de novembre.
Un diumenge esplèndid després d’uns dies anteriors de pluja i fred. Hem escollit un circuit circular d’uns setze quilòmetres de distància, un desnivell de pujada d’uns nou cents metres, dificultat mitjana i que hem emprat unes cinc hores i mitja en fer-lo.

Es tracta d’una sortida molt espectacular i complerta, tant en quant als diferents desnivells i dificultat dels trams (pendent de pujada i baixada), com els diferents paisatges i terrenys que anem creuant. Entre boscos de castanyers, pi negre, immenses fagedes de formes tenebroses i prats de pastura coberts d’una gran catifa verda.

Un circuit ben fressat i senyalitzat que transcorre a estones per pistes forestals (Gr11), corriols i senders (Prc71) o directament per dreceres en ziga-zaga i la major part del circuit entre el filat del límit fronterer amb França.

A dalt a 1256 metres la millor vista possible del Rosselló i muntanyes del Canigó per una banda i l’Alt Empordà i golf de Roses per l’altra. Una mica abans però ens desviem per visitar el Pou de Glaç de Neulós i accedir al seu interior que està en perfectes condicions (vegeu les fotos).

Per baixar accelerem la marxa entre la fullaraca i les diferents tonalitats de color que ens ofereix la tardor, travessem algun rierol, trobem un brollador d’aigua i una petita gorga. Deixem a ma esquerra, a prop, el Castell de Requesens per arribar a la Rajoleria (antic forn de totxos i teules).

Quasi les tres, l’hora prevista d’arribada i dinar que hem reservat allà mateix a la cantina del veïnat de Requesens. Bon dinar de germanor i contents de compartir amb tot el grup una nova sortida.

Fins la propera.

Els Perduts de Begur.

dilluns, 1 de novembre de 2010

ROCACORBA-PUIGSOU (GIRONÉS)


Amb unes previsions meteorològiques insegures ens vam reunir deu  membres del Club Excursionista “Els Perduts de Begur” per pujar al cim i visitar el Santuari. Ens desplacem amb cotxe fins a Can Plana (Granollers de Rocacorba).
En aquesta època de l’any podem gaudir dels colors ocres i grocs que ens ofereixen  les nombroses fagedes i castanyers. Camins amb catifes de fulles daurades ens acompanyen en tot moment, el temps i la temperatura fou molt agradable.
L’itinerari passa per senders de petit i gran recorregut ben marcats, circular,  d’uns tretze quilòmetres amb un temps aproximat de cinc hores i mitja i no massa dificultat. Transcorre per la Llosa Llarga (camí enllosat natural, que sembla fet per l’home) el Coll Saposa, fins al Pla de Martí. A la sortida del bosc ja es veuen les torres de comunicació. Seguidament ataquem el cim per el Camí dels Morts travessant fagedes humides i pedres cobertes de molsa que fan el camí molt interessant.
Visita exterior del Santuari de Rocacorba* magnífiques vistes a 929 metres, baixada per el “Camí de l’escaleta”, Cova Rocacorba, Roca Barret, Turó Rodó, masia Can Gelats i finalment Can Plana.
Un bon àpat a Can Toscà de Canet d’Adri (enmig la dolça Vall de Sant Gregori i del Llémena)  fou la guinda d’un dia deliciós. 

Pere Carrasco.

*Santuari de Rocacorba, primer document apareix amb data de 1161, i correspon a una construcció feta sobre un antic castell del segle XIV. La Verge de la Pera original, la podem trobar al museu d’Art de Girona.

ROCACORBA-PUIGSOU (GIRONÉS)


Amb unes previsions meteorològiques insegures ens vam reunir deu  membres del Club Excursionista “Els Perduts de Begur” per pujar al cim i visitar el Santuari. Ens desplacem amb cotxe fins a Can Plana (Granollers de Rocacorba).
En aquesta època de l’any podem gaudir dels colors ocres i grocs que ens ofereixen  les nombroses fagedes i castanyers. Camins amb catifes de fulles daurades ens acompanyen en tot moment, el temps i la temperatura fou molt agradable.
L’itinerari passa per senders de petit i gran recorregut ben marcats, circular,  d’uns tretze quilòmetres amb un temps aproximat de cinc hores i mitja i no massa dificultat. Transcorre per la Llosa Llarga (camí enllosat natural, que sembla fet per l’home) el Coll Saposa, fins al Pla de Martí. A la sortida del bosc ja es veuen les torres de comunicació. Seguidament ataquem el cim per el Camí dels Morts travessant fagedes humides i pedres cobertes de molsa que fan el camí molt interessant.
Visita exterior del Santuari de Rocacorba* magnífiques vistes a 929 metres, baixada per el “Camí de l’escaleta”, Cova Rocacorba, Roca Barret, Turó Rodó, masia Can Gelats i finalment Can Plana.
Un bon àpat a Can Toscà de Canet d’Adri (enmig la dolça Vall de Sant Gregori i del Llémena)  fou la guinda d’un dia deliciós. 

Pere Carrasco.

*Santuari de Rocacorba, primer document apareix amb data de 1161, i correspon a una construcció feta sobre un antic castell del segle XIV. La Verge de la Pera original, la podem trobar al museu d’Art de Girona.