Aprofitant
els darrers dies de sol d’aquesta tardor, avui diumenge dos de novembre, hem
fet via, amb la Colla dels Perduts, cap a la ruta de les tres ermites, a la Vall del Llémena. Quan hem
sortit de Begur semblava que la boira ens havia de fer la guitza però al cap de
poca estona s’han imposat els raigs de sol i ha esdevingut una diada
esplèndida.
Hem
deixat el cotxe a Amer, i sobre nostre ens guaitava, imponent, la primera de
les tres ermites romàniques, la de Santa Brígida, construïda el segle XI dalt
d’un turó de quatre- cents quaranta-tres metres i presidint, orgullosa, la vall
d’Amer. Santa Brígida era una verge
irlandesa i el seu nom significa “la més forta”.
Els seus
volts són farcits de petits fòssils nummulits, la qual cosa ens fa pensar que,
malgrat que ara és una zona molt elevada, antany va poder estar submergida sota
les aigües.
Hem
seguit l’itinerari que, des d'Amer, discorre pels relleus nord-orientals del
municipi, vorejats per cingleres, entre boscos fins arribar a la segona de les
ermites, la de Santa Lena, ubicada a cinc-cents seixanta- cinc metres damunt
d’uns marges també rics en fòssils i constituint un magnífic mirador des d’on es veu la vall
del Brugent i les muntanyes de Rocacorba, el Far, el Puigsacalm, el Montseny i
la Serra de Finestres.
Seguint
la nostra ruta circular ens hem refrescat a la Font de Can Catau per arribar,
tot seguit, a la darrera de les tres ermites, la de Sant Roc, darrere de la
qual hi ha un imponent mirador que deixa als peus de qui el presideix, unes
espectaculars vistes de la Vall del Llémena.
Després
només hem hagut de fer la davallada per tancar la ruta circular i arribar de
nou a punt de sortida, Amer.
La Colla dels Perduts.
La Colla dels Perduts.