INFORMACIÓ

El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.

Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Josep 686356490 Blas 690383009 Joan 636963796 Pere 638983825 JoanCarles 972622143

Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR


dimecres, 25 febrer de 2015

Via Ferrada de les Roques de l'Empalomar a Vallcebre

El Diumenge 22 de febrer del 2015, el Club Excursionista Els Perduts de Begur, va realitzar la sortida mensual a la població de Vallcebre, comarca del Berguedà, per realitzar la via ferrada de les Roques de l'Empalomar.

Un petit grup de cinc persones va quedar al lloc habitual de trobada, a les vuit del matí, per fer via cap al nostre destí.

Després de dues hores i mitja de camí, arribem a lloc i per sorpresa nostra comença a nevar, cosa que ens fa dubtar si podrem fer l'activitat. Ràpidament mumtem els estriïs, agafem els entrepans i juntament amb una parella que també vol fer les ferrades enfilem cap a la capçalera.

Un cop allí el dia comença obrir, el sol i el fort vent fan presència, el fred és notable però res ens fa desistir del nostre objectiu, completar les dues vies.

Comencem per la via anomenada "Cal Curt". Una ferrada tècnica, catalogada com un K5, no apte per a principiants, amb una dificultat sostinguda que requereix força de braços i resistència.

Seguidament arrangem cap a la segona via, la pròpiament anomenada "Roques de l'Empalomar", catalogada com un K3, no gaire exigent pero si molt aèria, que ens fa gaudir d'unes vistes espectaculars a la vall i als cims del Puigmal i Moixeró.

Després d'unes tres hores d'activitat, satisfets i contents desfem camí cap al cotxe per gaudir d'un bon àpat a la població de Berga i retornar cap a casa.

Val a dir que la nostra intenció era fer la ferrada per a principiants, però en aquest cas que tothom era experimentat vam fer el petit canvi de Cal Curt. 
Yolanda Caner.
            
                   
                               
                    

diumenge, 25 gener de 2015

MOLINS DEL RIDAURA A LLAGOSTERA

Es darrer diumenge de Gener ens hem trobat a les 8h des matí a nes pàrquing de sa Font de Baix, es Perduts de Begur per fer sa nostra primera sortida oficial de s'any.
A pesar de sa gran ventada que està fent és un èxit de convocatòria.

Des d'allà amb es cotxes particulars, anam fins al pàrquing des mobles ''Mula''. A nes pàrquing ens trobam amb més gent i començam a caminar cap es Riudaura.

Ses primeres cases que trovam son ses de Can Pata, i just darrera es primer molí. Es Molí del Xòrrec que diuen que té un arc de canti. Jo no soc molt entesa en es tema. També podem veure sa seva bassa, així que aprofitam per investigar es funcionament que va tenir es molí en es passat i per fer moltes fotografies.

Seguim es nostre camí cap a es Molí de Can Nadal, també en ruïnes, però a mi encara m'agrada més, per què he entrat a un dels forats de caiguda d'aigua i he pogut sortir per l’altre. Segurament es mateix camí que fa molts d’anys s’aigua feia per moure ses moles. Per tant, tornam a fer un altre reportatge de fotografies a nes molí com si fos una estrella de cine.

Continuam sa nostra ruta passant per un corriolet que atravessa un Pont, també trobam diferents comportes que servien per regular es cabal de s’aigua dels canals. Tot això ens té molt encuriosits.

Però hem de continuar, encara que aviat aturram per que tothom esmorzi i beure una mica d'aigua, a una esplanada on fa Sol. Aquí compartin xerrada i i menjar.

Mitja hora més tard seguim sa caminada. Crec que cap a es Molí de Can Moner, que el tenim molt aprop. És una altra molí en runïes. Aquí hi ha dues moles i una peça de ferro que sembla que controlava s’entrada d’aigua des de dalt. Sa veritat és que ja vaig un poc perduda entre tant molí , encara que ho estit gaudint molt i per les fotografies que fa tothom, crec que es altres també s`ho passen bé.

Seguim es nostre itinerari i trobam un altre moli, també de can Moner, però es des mig o es de baix, ja no ho sé. És un molí petit. Allà decidim retallar sa nostra sortida i recullam per que hem de ser a casa per dinar.

De tornada arribam a una masia restaurada , crec que és de Can Bonet, impressionant, podem veure es seu safreig, ben cuidat i plena d'aigua. És enorme. Tornam a fer moltissímes fotografies i disfrutam de sa vista i des lloc, però hem d'arribar fins es cotxe, així que tornam a seguir es camí, això si, sempre acompanyat pes Riudaura.

És una caminada de diumenge mati, fàcil, per fer amb amics o família amb nins, i per gaudir des paissatge, que m'ha agrada molt, a més de la vostra companyia.

Fins aviat perduts!

Magdalena.
                
                

dilluns, 8 desembre de 2014

INICIACIÓ A L'ESPELEOLOGIA (REC DE SES GRALLES A BEGUR)


Aquesta era la sortida que teníem prevista per a finals de Novembre, però degut a les intenses pluges de l’últim cap de setmana de Novembre ho vàrem haver d’ajornar fins al primer diumenge del mes de Desembre.
Es tractava de poder fer pràctiques espeleològiques ven a prop de casa nostra, al Rec de Ses Gralles (pels begurencs Graies). Aquestes pràctiques varen consistir en què vulgarment anomenaríem baixar i pujar de coves fent servir totes les mesures de seguretat que s’han de prendre.

Vàrem aprofitar també per treure de dins algunes deixalles (bosses de plàstic, llaunes, …) que algú hi havia deixat.
Érem 5 persones i només 2 en funció d’aprenents, tot i que ja n’havíem fet alguna anteriorment.

El Rec de Ses Gralles, és un conjunt de galeries en dues direccions principals, en part a cel obert, i d’altres amb sostre i que segons la darrera topografia dels companys del G.E. Banyoles mesura 446 m de recorregut i 48 m de desnivell. Aquests espais alts i estrets no mostren senyals de circulació d’aigua pel que es considera que el seu origen es deu al desplaçament de les roques aprofitant el seu esquerdament.


A una de les galeries s’hi pot entrar a peu pla, però hi ha d’altres accessos on es necessiten cordes. Cal dir que aquestes galeries no tenen estalactites ni estalagmites però sí banderoles estalactítiques  causades pels dipòsits de les aigües d’infiltració que regalimen a favor de la inclinació de les parets.

Com a curiositat dir que a un punt final d’una de les galeries i escrit amb llapis i de manera molt minúscula hi ha una data: 7-5-1916. Suposem que no pot ser cap broma i que devia ser algú que en aquesta data hi va baixar.


Els Perduts.
                                       

diumenge, 2 novembre de 2014

RUTA DE LES ERMITES D'AMER

Aprofitant els darrers dies de sol d’aquesta tardor, avui diumenge dos de novembre, hem fet via, amb la Colla dels Perduts, cap a la ruta de les tres  ermites, a la Vall del Llémena. Quan hem sortit de Begur semblava que la boira ens havia de fer la guitza però al cap de poca estona s’han imposat els raigs de sol i ha esdevingut una diada esplèndida.
Hem deixat el cotxe a Amer, i sobre nostre ens guaitava, imponent, la primera de les tres ermites romàniques, la de Santa Brígida, construïda el segle XI dalt d’un turó de quatre- cents quaranta-tres metres i presidint, orgullosa, la vall d’Amer.  Santa Brígida era una verge irlandesa i el seu nom significa “la més forta”.
Els seus volts són farcits de petits fòssils nummulits, la qual cosa ens fa pensar que, malgrat que ara és una zona molt elevada, antany va poder estar submergida sota les aigües.
Hem seguit l’itinerari que, des d'Amer, discorre pels relleus nord-orientals del municipi, vorejats per cingleres, entre boscos fins arribar a la segona de les ermites, la de Santa Lena, ubicada a cinc-cents seixanta- cinc metres damunt d’uns marges també rics en fòssils i constituint  un magnífic mirador des d’on es veu la vall del Brugent i les muntanyes de Rocacorba, el Far, el Puigsacalm, el Montseny i la Serra de Finestres.
Seguint la nostra ruta circular ens hem refrescat a la Font de Can Catau per arribar, tot seguit, a la darrera de les tres ermites, la de Sant Roc, darrere de la qual hi ha un imponent mirador que deixa als peus de qui el presideix, unes espectaculars vistes de la Vall del Llémena.
Després només hem hagut de fer la davallada per tancar la ruta circular i arribar de nou a punt de sortida, Amer.

La Colla dels Perduts.