MOLINS DEL RIDAURA A LLAGOSTERA

Es darrer diumenge de Gener ens hem trobat a les 8h des matí a nes pàrquing de sa Font de Baix, es Perduts de Begur per fer sa nostra primera sortida oficial de s'any.
A pesar de sa gran ventada que està fent és un èxit de convocatòria.

Des d'allà amb es cotxes particulars, anam fins al pàrquing des mobles ''Mula''. A nes pàrquing ens trobam amb més gent i començam a caminar cap es Riudaura.

Ses primeres cases que trovam son ses de Can Pata, i just darrera es primer molí. Es Molí del Xòrrec que diuen que té un arc de canti. Jo no soc molt entesa en es tema. També podem veure sa seva bassa, així que aprofitam per investigar es funcionament que va tenir es molí en es passat i per fer moltes fotografies.

Seguim es nostre camí cap a es Molí de Can Nadal, també en ruïnes, però a mi encara m'agrada més, per què he entrat a un dels forats de caiguda d'aigua i he pogut sortir per l’altre. Segurament es mateix camí que fa molts d’anys s’aigua feia per moure ses moles. Per tant, tornam a fer un altre reportatge de fotografies a nes molí com si fos una estrella de cine.

Continuam sa nostra ruta passant per un corriolet que atravessa un Pont, també trobam diferents comportes que servien per regular es cabal de s’aigua dels canals. Tot això ens té molt encuriosits.

Però hem de continuar, encara que aviat aturram per que tothom esmorzi i beure una mica d'aigua, a una esplanada on fa Sol. Aquí compartin xerrada i i menjar.

Mitja hora més tard seguim sa caminada. Crec que cap a es Molí de Can Moner, que el tenim molt aprop. És una altra molí en runïes. Aquí hi ha dues moles i una peça de ferro que sembla que controlava s’entrada d’aigua des de dalt. Sa veritat és que ja vaig un poc perduda entre tant molí , encara que ho estit gaudint molt i per les fotografies que fa tothom, crec que es altres també s`ho passen bé.

Seguim es nostre itinerari i trobam un altre moli, també de can Moner, però es des mig o es de baix, ja no ho sé. És un molí petit. Allà decidim retallar sa nostra sortida i recullam per que hem de ser a casa per dinar.

De tornada arribam a una masia restaurada , crec que és de Can Bonet, impressionant, podem veure es seu safreig, ben cuidat i plena d'aigua. És enorme. Tornam a fer moltissímes fotografies i disfrutam de sa vista i des lloc, però hem d'arribar fins es cotxe, així que tornam a seguir es camí, això si, sempre acompanyat pes Riudaura.

És una caminada de diumenge mati, fàcil, per fer amb amics o família amb nins, i per gaudir des paissatge, que m'ha agrada molt, a més de la vostra companyia.

Fins aviat perduts!

Magdalena.

                
                

Calendari Sortides 2015

INICIACIÓ A L'ESPELEOLOGIA (REC DE SES GRALLES A BEGUR)

Aquesta era la sortida que teníem prevista per a finals de Novembre, però degut a les intenses pluges de l’últim cap de setmana de Novembre ho vàrem haver d’ajornar fins al primer diumenge del mes de Desembre.

Es tractava de poder fer pràctiques espeleològiques ven a prop de casa nostra, al Rec de Ses Gralles (pels begurencs Graies). Aquestes pràctiques varen consistir en què vulgarment anomenaríem baixar i pujar de coves fent servir totes les mesures de seguretat que s’han de prendre.

Vàrem aprofitar també per treure de dins algunes deixalles (bosses de plàstic, llaunes, …) que algú hi havia deixat.

Érem 5 persones i només 2 en funció d’aprenents, tot i que ja n’havíem fet alguna anteriorment.

El Rec de Ses Gralles, és un conjunt de galeries en dues direccions principals, en part a cel obert, i d’altres amb sostre i que segons la darrera topografia dels companys del G.E. Banyoles mesura 446 m de recorregut i 48 m de desnivell. Aquests espais alts i estrets no mostren senyals de circulació d’aigua pel que es considera que el seu origen es deu al desplaçament de les roques aprofitant el seu esquerdament.

A una de les galeries s’hi pot entrar a peu pla, però hi ha d’altres accessos on es necessiten cordes. Cal dir que aquestes galeries no tenen estalactites ni estalagmites però sí banderoles estalactítiques  causades pels dipòsits de les aigües d’infiltració que regalimen a favor de la inclinació de les parets.

Com a curiositat dir que a un punt final d’una de les galeries i escrit amb llapis i de manera molt minúscula hi ha una data: 7-5-1916. Suposem que no pot ser cap broma i que devia ser algú que en aquesta data hi va baixar.

Els Perduts.

                                       

RUTA DE LES ERMITES D'AMER

Aprofitant els darrers dies de sol d’aquesta tardor, avui diumenge dos de novembre, hem fet via, amb la Colla dels Perduts, cap a la ruta de les tres  ermites, a la Vall del Llémena. Quan hem sortit de Begur semblava que la boira ens havia de fer la guitza però al cap de poca estona s’han imposat els raigs de sol i ha esdevingut una diada esplèndida.

Hem deixat el cotxe a Amer, i sobre nostre ens guaitava, imponent, la primera de les tres ermites romàniques, la de Santa Brígida, construïda el segle XI dalt d’un turó de quatre- cents quaranta-tres metres i presidint, orgullosa, la vall d’Amer.  Santa Brígida era una verge irlandesa i el seu nom significa “la més forta”.

Els seus volts són farcits de petits fòssils nummulits, la qual cosa ens fa pensar que, malgrat que ara és una zona molt elevada, antany va poder estar submergida sota les aigües.

Hem seguit l’itinerari que, des d'Amer, discorre pels relleus nord-orientals del municipi, vorejats per cingleres, entre boscos fins arribar a la segona de les ermites, la de Santa Lena, ubicada a cinc-cents seixanta- cinc metres damunt d’uns marges també rics en fòssils i constituint  un magnífic mirador des d’on es veu la vall del Brugent i les muntanyes de Rocacorba, el Far, el Puigsacalm, el Montseny i la Serra de Finestres.

Seguint la nostra ruta circular ens hem refrescat a la Font de Can Catau per arribar, tot seguit, a la darrera de les tres ermites, la de Sant Roc, darrere de la qual hi ha un imponent mirador que deixa als peus de qui el presideix, unes espectaculars vistes de la Vall del Llémena.

Després només hem hagut de fer la davallada per tancar la ruta circular i arribar de nou a punt de sortida, Amer.

La Colla dels Perduts.
                      
                      

PIC DE LA DONA-BACIVERS I BASTIMENTS

Malgrat les previsions de mal temps previstes per aquest Diumenge 28 de Setembre, hem aconseguit dur-la a temps i reunir un grupet de nou "perduts" valents molt eixerits. I és que al final ha estat més el soroll que altra cosa, com sol passar moltes vegades...

Sortida de Begur a les set en punt del matí i arribada a les nou a l'estació d'esquí Vallter 2000.

Fresqueta de bon matí, per tant enfilem ràpidament, seguint un sender al costat d'un torrent fins a la Portella o Coll de Mentet. Primeres vistes panoràmiques davant la fita fronterera amb França, davant nostre el Canigó i darrere el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana i Bastiments, vistes que aniran guanyant protagonisme al llarg de tot el recorregut a mesura que anem guanyant alçada.

Girem cap a la nostra esquerra ascendint fent ziga-zagues, encara fa sol però comença a bufar vent, i afrontem el nostre primer cim "Pic de la Dona" parant abans arrecerats per esmorzar i agafar forces. A dalt toca abrigar-se, comença a ennuvolar-se però seguim gaudint de les vistes. Tot seguit el camí és fàcil i a recers del vent, ens torna a acompanyar el sol fins al Coll de la Geganta i l'estany de Bacivers.

Tornem-hi, forta pendent fins al segon cim "Pic de Becivers". Ara a dalt, només resta carenar per l'esforç final i assolir l'últim cim "Bastiments" i ho fem mig grimpant en l'últim tram. Migdia en punt al Cim, cel completament tapat i boirós, ens fem les fotos de rigor davant els monuments (Piolet, Esquí i la Creu). Comença a ploure i decidim baixar i tornar ràpidament direcció al Coll de la Marrana, Ulldeter i a l'estació de Vallter segons el previst.

Arribem a les dues, una mica xops però molt contents de poder finalitzar el recorregut complet. Ja només ens resta un bon dinar de germanor a un restaurant de Setcases.

Diada perfecte.

Fins a una altra!!!

Els Perduts de Begur.