INFORMACIÓ
Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR
LES NOSTRES SORTIDES
Els Perduts de Begur
diumenge, 21 de febrer del 2010
ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA I EL MONTCLAR "L'ARDENYA"
Sortim de Begur amb una temperatura de set graus i arribem a Solius a dos graus positius.
El primer que trobem en la pista forestal és el Menhir de Can Llaurador i la mica de fred que feia de seguida va deixar de notar-se, ja que al principi de l'excursió vam fer una pujada un pèl feixuga que ens va fer entrar en calor en poc de temps.
Seguim pujant, fins arribar a la primera agulla, tot grimpant per cordes fixes i cadenes, sense cap tipus de risc i d'allò més divertit, i així anem gaudint d'un paisatge i unes panoràmiques espectaculars, dignes de la millor peli de ciència ficció. Anem seguint la carena, fins que ens trobem amb el millor de tot, el pas dels Artíjols, un pont penjant no apte per gent amb vertigen, sobre tot si hi ha algú que tot fent brometa mou el pont mentre estàs passant. Quan estem tots sans i estalvis a l'altre banda del pont seguim amb la nostre ruta i ens parem a esmorzar en un dels cims on la vista es realment impressionant. Hi ha una temperatura molt agradable però de seguida es gira un vent fred i ens tornem a posar en marxa. I seguim carena amunt carena avall.
Ens dirigim cap al Montclar, on hi ha també unes vistes espectaculars, hi ha uns pessebre fets per grups excursionistes i un parell de llibretes protegides per una caixa de metall on hi deixem quatre ratlles que certifiquen que em passat per aquest lloc tant bonic, on ens fem la foto de grup sota la senyera que hi ha al cim.
Comencem el camí de tornada i seguim gaudint de tot el desplegament del paisatge que ens ofereix la natura. La tornada es fa més curta, i seguint grimpant de tant en tant, passarem per la Roca Rodona fins a La Carbonera i el Pas de la Miloca i baixem per una pista forestal que ens torna, passant per un rierol per on baixa prou d'aigua, al principi de la ruta on hi temin els cotxes.
Tot plegat ha durat unes tres hores i mitja ja que el pas i la marxa que porten els perduts de Begur és bastant eixerit. Hem passat un matí d'allò més agradable, i entre anar caminant i anar parlant ha passat amb un tres i no res.
Per acabar, cal felicitar al grup els perduts per les ganes que hi posen i el bon humor que transmeten en tot moment, que fan que aquestes sortides a més de ser un bon exercici pel cos i una alegria per els sentits, també siguin un divertiment.
Per tant, ja sabeu: amb els perduts de Begur, teniu assegurat un bon diumenge, segur.
Elisabeth.
Els Carcaixells i el Montclar (Febrer 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.
ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA I EL MONTCLAR "L'ARDENYA"
Sortim de Begur amb una temperatura de set graus i arribem a Solius a dos graus positius.
El primer que trobem en la pista forestal és el Menhir de Can Llaurador i la mica de fred que feia de seguida va deixar de notar-se, ja que al principi de l'excursió vam fer una pujada un pèl feixuga que ens va fer entrar en calor en poc de temps.
Seguim pujant, fins arribar a la primera agulla, tot grimpant per cordes fixes i cadenes, sense cap tipus de risc i d'allò més divertit, i així anem gaudint d'un paisatge i unes panoràmiques espectaculars, dignes de la millor peli de ciència ficció. Anem seguint la carena, fins que ens trobem amb el millor de tot, el pas dels Artíjols, un pont penjant no apte per gent amb vertigen, sobre tot si hi ha algú que tot fent brometa mou el pont mentre estàs passant. Quan estem tots sans i estalvis a l'altre banda del pont seguim amb la nostre ruta i ens parem a esmorzar en un dels cims on la vista es realment impressionant. Hi ha una temperatura molt agradable però de seguida es gira un vent fred i ens tornem a posar en marxa. I seguim carena amunt carena avall.
Ens dirigim cap al Montclar, on hi ha també unes vistes espectaculars, hi ha uns pessebre fets per grups excursionistes i un parell de llibretes protegides per una caixa de metall on hi deixem quatre ratlles que certifiquen que em passat per aquest lloc tant bonic, on ens fem la foto de grup sota la senyera que hi ha al cim.
Comencem el camí de tornada i seguim gaudint de tot el desplegament del paisatge que ens ofereix la natura. La tornada es fa més curta, i seguint grimpant de tant en tant, passarem per la Roca Rodona fins a La Carbonera i el Pas de la Miloca i baixem per una pista forestal que ens torna, passant per un rierol per on baixa prou d'aigua, al principi de la ruta on hi temin els cotxes.
Tot plegat ha durat unes tres hores i mitja ja que el pas i la marxa que porten els perduts de Begur és bastant eixerit. Hem passat un matí d'allò més agradable, i entre anar caminant i anar parlant ha passat amb un tres i no res.
Per acabar, cal felicitar al grup els perduts per les ganes que hi posen i el bon humor que transmeten en tot moment, que fan que aquestes sortides a més de ser un bon exercici pel cos i una alegria per els sentits, també siguin un divertiment.
Per tant, ja sabeu: amb els perduts de Begur, teniu assegurat un bon diumenge, segur.
Elisabeth.
Els Carcaixells i el Montclar (Febrer 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.
dilluns, 1 de febrer del 2010
SORTIDA FAMILIAR AL MONTSENY (PLA DE LA CALMA I VOLTANTS)
El passat Diumenge 31 de Gener ens vam desplaçar fins a Collformic “Montseny” per trobar-nos amb l’Assumpta Vall-llovera i companys del Centre Excursionista Centelles per a efectuar aquesta sortida.
Ens vàrem reunir un grup de trenta amb nens inclosos i es tractava de caminar una mica per aquests indrets i al mateix temps gaudir de la natura, vistes i panoràmiques, visitar un parell d’Ermites i dinar per allà. La qüestió és que el temps ens ha fet la guitza.
A les nou del matí ens trobem tots plegats al restaurant de Collformic, enmig d’una boira gebradora a una temperatura de -2ºC, decidim esmorzar i prendre un “cafetó” per agafar forces i entrar en calor. Tot seguit ens desplacem per el Pla de la Calma fins al puig de Tagamanent per visitar l’església de Santa Maria i voltants recentment restaurada. L’indret és molt bonic, llàstima que la boira i el fred no conviden a estar gaire estona allà parats.
Tot seguit ens dirigim al Puig Drau petit cim amb bones vistes però tres quarts del mateix : boira, fred i una mica de vent. Està clar que la meteorologia avui ens ha espatllat la sortida prevista.Però no passa rés, la muntanya te aquestes coses, agraïments a l’Assumpta per organitzar-ho i quedem per tornar-hi una propera vegada i conèixer una mica més, aquest indret tant meravellós de casa nostra “El Montseny”.
Fins la propera.
Els Perduts.
SORTIDA FAMILIAR AL MONTSENY (PLA DE LA CALMA I VOLTANTS)
El passat Diumenge 31 de Gener ens vam desplaçar fins a Collformic “Montseny” per trobar-nos amb l’Assumpta Vall-llovera i companys del Centre Excursionista Centelles per a efectuar aquesta sortida.
Ens vàrem reunir un grup de trenta amb nens inclosos i es tractava de caminar una mica per aquests indrets i al mateix temps gaudir de la natura, vistes i panoràmiques, visitar un parell d’Ermites i dinar per allà. La qüestió és que el temps ens ha fet la guitza.
A les nou del matí ens trobem tots plegats al restaurant de Collformic, enmig d’una boira gebradora a una temperatura de -2ºC, decidim esmorzar i prendre un “cafetó” per agafar forces i entrar en calor. Tot seguit ens desplacem per el Pla de la Calma fins al puig de Tagamanent per visitar l’església de Santa Maria i voltants recentment restaurada. L’indret és molt bonic, llàstima que la boira i el fred no conviden a estar gaire estona allà parats.
Tot seguit ens dirigim al Puig Drau petit cim amb bones vistes però tres quarts del mateix : boira, fred i una mica de vent. Està clar que la meteorologia avui ens ha espatllat la sortida prevista.Però no passa rés, la muntanya te aquestes coses, agraïments a l’Assumpta per organitzar-ho i quedem per tornar-hi una propera vegada i conèixer una mica més, aquest indret tant meravellós de casa nostra “El Montseny”.
Fins la propera.
Els Perduts.