El diumenge 21 de febrer de 2010 varem fer una excursió matinal a Els Carcaixells d'en Cama a Solius, a prop de Santa Cristina d'Aro. Vam sortir de Begur a les vuit del matí vuit persones disposades a fer una caminada una mica diferent de les altres excursions, ja que es tractava d' un recorregut d'uns 6 kilòmetres de vegades caminant i de vegades grimpant.
Sortim de Begur amb una temperatura de set graus i arribem a Solius a dos graus positius.
El primer que trobem en la pista forestal és el Menhir de Can Llaurador i la mica de fred que feia de seguida va deixar de notar-se, ja que al principi de l'excursió vam fer una pujada un pèl feixuga que ens va fer entrar en calor en poc de temps.
Seguim pujant, fins arribar a la primera agulla, tot grimpant per cordes fixes i cadenes, sense cap tipus de risc i d'allò més divertit, i així anem gaudint d'un paisatge i unes panoràmiques espectaculars, dignes de la millor peli de ciència ficció. Anem seguint la carena, fins que ens trobem amb el millor de tot, el pas dels Artíjols, un pont penjant no apte per gent amb vertigen, sobre tot si hi ha algú que tot fent brometa mou el pont mentre estàs passant. Quan estem tots sans i estalvis a l'altre banda del pont seguim amb la nostre ruta i ens parem a esmorzar en un dels cims on la vista es realment impressionant. Hi ha una temperatura molt agradable però de seguida es gira un vent fred i ens tornem a posar en marxa. I seguim carena amunt carena avall.
Ens dirigim cap al Montclar, on hi ha també unes vistes espectaculars, hi ha uns pessebre fets per grups excursionistes i un parell de llibretes protegides per una caixa de metall on hi deixem quatre ratlles que certifiquen que em passat per aquest lloc tant bonic, on ens fem la foto de grup sota la senyera que hi ha al cim.
Comencem el camí de tornada i seguim gaudint de tot el desplegament del paisatge que ens ofereix la natura. La tornada es fa més curta, i seguint grimpant de tant en tant, passarem per la Roca Rodona fins a La Carbonera i el Pas de la Miloca i baixem per una pista forestal que ens torna, passant per un rierol per on baixa prou d'aigua, al principi de la ruta on hi temin els cotxes.
Tot plegat ha durat unes tres hores i mitja ja que el pas i la marxa que porten els perduts de Begur és bastant eixerit. Hem passat un matí d'allò més agradable, i entre anar caminant i anar parlant ha passat amb un tres i no res.
Per acabar, cal felicitar al grup els perduts per les ganes que hi posen i el bon humor que transmeten en tot moment, que fan que aquestes sortides a més de ser un bon exercici pel cos i una alegria per els sentits, també siguin un divertiment.
Per tant, ja sabeu: amb els perduts de Begur, teniu assegurat un bon diumenge, segur.
Elisabeth.
Els Carcaixells i el Montclar (Febrer 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.
INFORMACIÓ
El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.
Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Blas 690383009 Eva 661452566 JoanCarles 610767830 Ponç 635614101 Enric 676022700 Yolanda 616399555 Juanmi 607849887 Jordi 619384049 Josep 686356490
Face: Facebook@elsperduts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada