INFORMACIÓ

El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.

Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Josep 686356490 Blas 690383009 Anton 600504332 JoanCarles 972622143 Pere 638240716 Javi 656950807

Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR


diumenge, 13 de desembre de 2015

Caminada Solidària per la Marató 2015

Com ja és habitual de cada any, i coincidint amb el dia de la Marató de TV3, hem organitzat la Caminada Solidària per recaptar fons per a la investigació de diferents malalties. Enguany està dedicada a la "Diabetis i Obesitat". Dues malalties molt esteses entre la població i en el cas de la primera que no te cura. El cartell publicitari prou impactant diu que "un de cada quatre tenim diabetis o obesitat i la meitat no ho sabem".
Avui hem fet una caminada prou tranquil·leta, gaudint dels paisatges i paratges begurencs a què estem acostumats en dies de calma meteorològica i sabent que en arribar al Mas Pinc "Carmen amaya" ens esperava un bon esmorzar.
Hem recaptat 990 € gràcies al donatiu de 99 participants i que aniran íntegres per la Marató.
Moltes gràcies per participar per la causa i us emplacem a tots per l'any que bé.

Els perduts de Begur.
                     

diumenge, 29 de novembre de 2015

PARC DEL MONTNEGRE

El passat Diumenge 29 de Novembre, vàrem realitzar la sortida al Parc del Montnegre i el Corredor, amb el “Club Excursionista Els Perduts de Begur”.

Sortida a les 7 del matí del lloc habitual, la Font de Baix a Begur direcció a Hortsavinyà (Tordera).
Cap a les vuit i mitja del matí arribada a l'església de St. Llop, on deixem els cotxes per iniciar una ruta circular. En principi, el dia es presenta fresquet i ennuvolat, però amb clars indicis d'aclarir.

Un grupet de tretze persones arrangem camí per una àmplia pista forestal cap al Turó de l'Hostal, per gaudir d'unes bones vistes de la plana Selvatana i de les Gavarres. Seguint un tram pel bosc tornem a la pista forestal per arribar a Can Pica, on podrem contemplar un petit forn de calç. Després de fer les fotografies pertinents enfilem camí, tot i aturar-nos per esmorzar un xic i prendre forces, cap a les mines de Can Montsant, una petita i antiga explotació de coure. Alguns entrem amb llanternes als pous i forats, tot buscant petits tresors de pedres amb restes de coure. En acabar la nostra aventura espeleològica, continuem cap al mirador del Rocatell per contemplar unes magnífiques vistes al Montseny i a la Conca del Tordera i prendre un munt de fotografies.

A partir d'aquí iniciem un descens cap al Gorg Negre, un petit pantà amb aigües molt fosques i brutes. La manca de pluges fa que els rierols baixin quasi buits, no deixant-nos escoltar el so de l'aigua, però sí gaudir dels colors de la tardor.
Ara ens toca remuntar una llarga pista envoltada d'alzines fins a arribar al Roc del Gamarús, aquí ja veiem l'església de St. Llop Hortsavinyà que és el nostre punt d'arribada, on pararem per dinar i fer una petita becaina. Finalment només ens queda fer un tomb per l'església, quatre fotografies i el camí de tornada a casa després de gaudir d'un bon dia amb molt bona companyia.
Gràcies Perduts.

Yolanda Caner.

                     

                     

dimarts, 27 d’octubre de 2015

ENTRE ROSES I CAP NORFEU

El passat 25 d’Octubre a les 7 del Matí  amb bona temperatura, 10 Perduts vàrem sortir de Begur en direcció cap a Roses (Alt Empordà).
Un cop arribat, busquem la Riera dels Ginjolers, d’on començàvem el recorregut.

Tot just sortint, el terreny comença a enfilar-se i no para fins que portem quasi 7 km i arribem al Puig de l’Àliga, amb gairebé 500 metres sobre el nivell del mar. Imatge espectacular. Podíem  veure el Cap Begur, Ses Medes, el Canigó, els aiguamolls de l’Empordà...
Fotografia de record i tornem-hi que no portem ni una tercera part del recorregut.

Baixem i passem pel costat de la base militar del Pení. Aquesta base militar va ser inaugurada per l’exèrcit americà l’any 1959 i l’any 1969 va ser controlada per l’espanyol. A destacar que actualment hi queda només una cúpula de les dues que protegien els radars. Dir-vos que si mireu pel Google Earth veureu que les imatges d’aquesta base estan ennegrides, no es pot veure res, deu ser “top secret”.

Vàrem baixar fins a Cala Jóncols. És una platja amb tot just quatre pins. Van ser els primers pins que vèiem, ja que fins ara no n’hi havia, suposem que perquè la tramuntana deu sovintejar per aquests paratges.
Després vàrem anar per terreny “més o menys” planer fins arribar a Cala Montjoi, territori del súper conegut Ferran Adrià amb el seu Bulli. Actualment hi estan fent obres. Es deia que feien la seu de la Fundació El Bulli. Veurem com acaba tot.
Temps per dinar en aquesta platja i veure com els iots i “balandres” hi fondejaven de dos en dos, com per protegir-se en cas de venir mal temps.

Quedava l’última suada. També és veritat que va ser quan el sol picava més. Era una pujada que sortia de nivell de mar i arribàvem als 310 metres en només 3’5 km.  Per sort, un cop arribat en aquest punt més alt només quedava el consol de pensar que a partir d’aquest punt tot era baixada fins arribar a Roses. Això sí, vàrem passar per algun monument megalític, però la veritat és que el que volia tothom era arribar i no ens hi vàrem aturar.

Arribada a Roses, el meu GPS marcava 26’4 km, però un cop vaig arreglar la ruta en varen sortir 24’7. Cal explicar també que vàrem fer honor al nostre nom i ens vàrem perdre. En fi tothom sap que més aviat o més tard ho acabem fent.

En definitiva 25-26 km a les cames, un desnivell positiu de 1261 metres i un de negatiu de 1260, unes vistes espectaculars i la gràcia de conèixer noves persones i compartir amb tots ells aquest diumenge esportiu.
Ens veiem a la propera.

Pere Feliu.

                    

dijous, 1 d’octubre de 2015

Recordant la Puja i Baixa d'enguany

Unes quaranta persones van poder gaudir de l'itinerari de la marxa "Puja i Baixa" de Begur, la qual es va repetir per segona vegada aquest 2015, atenent que hi havia persones que no havien pogut realitzar-la pels volts de Sant Pere -data oficial- o simplement estaven amb disposició de repetir-la.
Des de l'agrupació excursionista Els Perduts de Begur van realitzar la campanya de difusió d'aquesta convocatòria, essencialment a través de les xarxes socials i cartelleria, i una quarantena de persones hi va respondre.
El grup, divers com ho és també la Puja i Baixa del juny, va realitzar els aproximadament 15 quilòmetres carregats de nombroses pujades i baixades amb total normalitat.
Si bé es va començar amb un cert retard, la travessia, feta a ritme normal, va comptar amb dos punts emblemàtics d'aturada per reposar forces: la platja de Sa Riera i la platja de Sa Tuna, així com també un moment breu a Aiguafreda.
El bon dia va acompanyar en tot moment els presents. Molts d'ells van aprofitar el final del recorregut -el centre de Begur- per anar a votar, ja que la data era el 27S.
Una jornada rodona, enmig d'amics, natura, paisatges de postal i un ambient de cordialitat al qual "Els Perduts de Begur" ens tenen acostumats.

Pere Carreras.

                

diumenge, 26 de juliol de 2015

NOCTURNA A LA PLATJA DE SARIERA (24 Juliol de 2015)

Era pels volts de  mitjanit i jo estava tot tranquil en un seient de Sa Riera veient la mainada sortir corrents per banyar-se, quan de sobte em vingué en Joan Carles, i em digué: <<Noi, aquest any podries fer tu la crònica d'aquesta caminada>> i Patam!!! se m'ha girat feina.

Aquest any la sortida em va venir de sobte, així com una trucada de la meva dona tot diguen: <<Carles, aquesta nit anem a Sa Riera caminant amb Els Perduts de Begur>>. En arribar de Barcelona amb tots els encàrrecs de la dona per la sortida (llanternes, sabatilles, bastons i altres estris imprescindibles com el vi i el cava), vàrem baixar a Plaça on en Joan Carles ens acompanyà al punt de trobada (aparcament de la Font de Baix).  

Pensant que seríem uns cinquanta o seixanta a tot estirar, ens vam trobar amb la primera sorpresa. L'aparcament ja tenia el senyal de complet!!! però de caminaires, doncs quasi n'érem dos-cents!!! Famílies, amics, coneguts, amants de la muntanya i alguna que altra persona enredada com la "Eli" que no n'aprèn mai...

Un cop vam rebre les instruccions  amb guies davant, en mig i darrera, vam iniciar la caminada travessant la plaça amb la sorpresa d'uns i les ganes d'altres.   Un cop avall i amb evidents senyals d'una tempesta que potser ens podria enxampar, vàrem enfilar el sender que feia poc s'havia obert per fer el Puja i Baixa d'enguany. Nois quina feinada obrir aquell camí.  La meva admiració per una tasca tant ben feta!!!
Avall, com una serp il·luminada per tots els frontals, tota la tropa de gent, petits, grans i mitjans vàrem passar per uns llocs redescobrint la Catalunya rural de fa dos segles. Una antiga glacera per aquí i un refugi de bestiar per allà. i així doncs aquesta serp de persones amb els fanals, com si es tractés d'una processó de setmana santa, vam anar arribant a Sa Riera  pel camí de ronda de Port d'es Pi. Petits i grans llavors, vam prendre la gran decisió: banyet o entrepà?, i els més agosarats però, les tres coses: banyet, entrepà i porró!!!

Finalment, pels voltants de les dotze i dins del programa amb una puntualitat britànica, vam començar la pujada a Begur pel Camí de l'Aigua, amb la sorpresa de trobar la riera amb força aigua a finals de Juliol (i ben neta, per cert). El nostre grupet semblava perseguit pel diable i vam pujar tot d'una (tot i que dúiem canalla) i no va ser fins a la darrera bassa que el diable ens va empaitar, era en Josep!!! dels Perduts i ens va dir: <<Nois, quin fart de córrer m'heu fet fer>> i encara a hores d'ara riem!!! 
I així tots vam anar pujant amb el bon regust d'una sortida brillant, amb bon temps, una jornada amb família i amics, molt ben aprofitada.
I amb una organització per part dels Perduts impecablement portada. 
Fins a la propera!

Carles Portavella.


dilluns, 29 de juny de 2015

Experiència Puja i Baixa Begur 2015

Des del Club Excursionista Els Perduts de Begur volem donar-vos les gràcies a tots als que ahir vareu col·laborar en què la Marxa Puja i Baixa de Begur fos novament un èxit .

Corredors, caminadors, marxaires , col·laboradors i voluntaris feu cada any que organitzar aquesta trobada sigui per a nosaltres tot un plaer.

Camins, corriols, platges i paisatge ...experiència Puja I Baixa.

Ahir vàrem tancar la 6ª edició i ara ja pensem en l’any vinent….ens hi farem tant com puguem per què us vingui de gust tornar-nos a acompanyar.

Us animem a enviar-nos fotografies que anirem penjant juntament amb totes les nostres , també tornarem a recordar al nostre Facebook els guanyadors del sorteig i us tindrem al corrent de totes les notícies relacionades amb la gran diada d’ahir.

Track Oficial 6ª Marxa Popular Puja i Baixa Begur 2015 (Descàrrega per Wikiloc)

dimecres, 25 de febrer de 2015

Via Ferrada de les Roques de l'Empalomar a Vallcebre

El Diumenge 22 de febrer del 2015, el Club Excursionista Els Perduts de Begur, va realitzar la sortida mensual a la població de Vallcebre, comarca del Berguedà, per realitzar la via ferrada de les Roques de l'Empalomar.

Un petit grup de cinc persones va quedar al lloc habitual de trobada, a les vuit del matí, per fer via cap al nostre destí.


Després de dues hores i mitja de camí, arribem a lloc i per sorpresa nostra comença a nevar, cosa que ens fa dubtar si podrem fer l'activitat. Ràpidament mumtem els estriïs, agafem els entrepans i juntament amb una parella que també vol fer les ferrades enfilem cap a la capçalera.


Un cop allí el dia comença obrir, el sol i el fort vent fan presència, el fred és notable però res ens fa desistir del nostre objectiu, completar les dues vies.


Comencem per la via anomenada "Cal Curt". Una ferrada tècnica, catalogada com un K5, no apte per a principiants, amb una dificultat sostinguda que requereix força de braços i resistència.


Seguidament arrangem cap a la segona via, la pròpiament anomenada "Roques de l'Empalomar", catalogada com un K3, no gaire exigent pero si molt aèria, que ens fa gaudir d'unes vistes espectaculars a la vall i als cims del Puigmal i Moixeró.


Després d'unes tres hores d'activitat, satisfets i contents desfem camí cap al cotxe per gaudir d'un bon àpat a la població de Berga i retornar cap a casa.


Val a dir que la nostra intenció era fer la ferrada per a principiants, però en aquest cas que tothom era experimentat vam fer el petit canvi de Cal Curt. 

Yolanda Caner.
            
                   
                               
                    

diumenge, 25 de gener de 2015

MOLINS DEL RIDAURA A LLAGOSTERA

Es darrer diumenge de Gener ens hem trobat a les 8h des matí a nes pàrquing de sa Font de Baix, es Perduts de Begur per fer sa nostra primera sortida oficial de s'any.
A pesar de sa gran ventada que està fent és un èxit de convocatòria.

Des d'allà amb es cotxes particulars, anam fins al pàrquing des mobles ''Mula''. A nes pàrquing ens trobam amb més gent i començam a caminar cap es Riudaura.

Ses primeres cases que trovam son ses de Can Pata, i just darrera es primer molí. Es Molí del Xòrrec que diuen que té un arc de canti. Jo no soc molt entesa en es tema. També podem veure sa seva bassa, així que aprofitam per investigar es funcionament que va tenir es molí en es passat i per fer moltes fotografies.

Seguim es nostre camí cap a es Molí de Can Nadal, també en ruïnes, però a mi encara m'agrada més, per què he entrat a un dels forats de caiguda d'aigua i he pogut sortir per l’altre. Segurament es mateix camí que fa molts d’anys s’aigua feia per moure ses moles. Per tant, tornam a fer un altre reportatge de fotografies a nes molí com si fos una estrella de cine.

Continuam sa nostra ruta passant per un corriolet que atravessa un Pont, també trobam diferents comportes que servien per regular es cabal de s’aigua dels canals. Tot això ens té molt encuriosits.

Però hem de continuar, encara que aviat aturram per que tothom esmorzi i beure una mica d'aigua, a una esplanada on fa Sol. Aquí compartin xerrada i i menjar.

Mitja hora més tard seguim sa caminada. Crec que cap a es Molí de Can Moner, que el tenim molt aprop. És una altra molí en runïes. Aquí hi ha dues moles i una peça de ferro que sembla que controlava s’entrada d’aigua des de dalt. Sa veritat és que ja vaig un poc perduda entre tant molí , encara que ho estit gaudint molt i per les fotografies que fa tothom, crec que es altres també s`ho passen bé.

Seguim es nostre itinerari i trobam un altre moli, també de can Moner, però es des mig o es de baix, ja no ho sé. És un molí petit. Allà decidim retallar sa nostra sortida i recullam per que hem de ser a casa per dinar.

De tornada arribam a una masia restaurada , crec que és de Can Bonet, impressionant, podem veure es seu safreig, ben cuidat i plena d'aigua. És enorme. Tornam a fer moltissímes fotografies i disfrutam de sa vista i des lloc, però hem d'arribar fins es cotxe, així que tornam a seguir es camí, això si, sempre acompanyat pes Riudaura.

És una caminada de diumenge mati, fàcil, per fer amb amics o família amb nins, i per gaudir des paissatge, que m'ha agrada molt, a més de la vostra companyia.

Fins aviat perduts!

Magdalena.