INFORMACIÓ

El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.

Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Blas 690383009 Eva 661452566 JoanCarles 610767830 Ponç 635614101 Enric 676022700 Yolanda 616399555 Juanmi 607849887 Jordi 619384049 Josep 686356490

Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR

LES NOSTRES SORTIDES

Els Perduts de Begur


dijous, 24 de gener del 2013

Per la Garrotxa (La Vall d'en Bas i Cingle d'Aiats 2013)


Diumenge, 20 de gener de 2013
Ens apleguem a la Font de Baix de Begur. Aquesta vegada en som dotze de Perduts. A quarts de 8 del matí sortim amb puntualitat prussiana cap a Sant Esteve d'En Bas i, en arribar, localitzem el parc de l'Estació, l'inici de l'itinerari “Lletissonada” (o com sigui que s'anomeni: que no hi ha manera de recordar aquest nom) que ens durà al impressionant cingle d'Aiats. El temps és humit, però pinta bé. De l'anunciada ciclogènesis, ni rastre: no va voler passar de l'Ebre.
El camí discorre planer fins arribar el mas Els Bertrans. A partir d'aquest punt comença la pujada de més de nou kilòmetres que ens durà als cingles per camins que discorren per obagues entapissades de fulles de faig i de roure. Hem travessat les rieres de Pujolriu i del Grau i arribem a la Font de Marrades, situada al camí ral que uneix Olot i Vic. L'indret és espaiós i val la pena fer una bona parada per refer-se de l'esforç i omplir, si molt convé, les cantimplores.
El camí fa pujada, que deia en Serrat, i no dona treva la fortíssima pendent del corriol que ens mena des de sota el cingle d'Aiats, a la collada de Sa Bastida i a la plana d'Aiats. En arribar a aquest punt, el més alt de l'itinerari (1311 m), la vista sobre la vall d'En Bas i els talussos de la cinglera són realment espectaculars.
L'itinerari de baixada ens regala unes vistes igualment esplèndides del massís del Canigó nevat; però aviat el ràpid descens demana tota la nostra atenció per no fer un mal pas fins arribar, a poca distància, als prats assolellats que vam triar per dinar, eixarrancats i a recer del vent.
La darrera baixada discorre pel camí de la Portellera, que ens mena fins a l'alberg de la GECA i d'aquí a la carretera d'Hostalets d'En Bas a Sant Esteve, on finalitzem la nostra sortida i prenen unes bones birres amb avellanes. Salut!
Belen Núñez.
                     

Per la Garrotxa (La Vall d'en Bas i Cingle d'Aiats 2013)


Diumenge, 20 de gener de 2013
Ens apleguem a la Font de Baix de Begur. Aquesta vegada en som dotze de Perduts. A quarts de 8 del matí sortim amb puntualitat prussiana cap a Sant Esteve d'En Bas i, en arribar, localitzem el parc de l'Estació, l'inici de l'itinerari “Lletissonada” (o com sigui que s'anomeni: que no hi ha manera de recordar aquest nom) que ens durà al impressionant cingle d'Aiats. El temps és humit, però pinta bé. De l'anunciada ciclogènesis, ni rastre: no va voler passar de l'Ebre.
El camí discorre planer fins arribar el mas Els Bertrans. A partir d'aquest punt comença la pujada de més de nou kilòmetres que ens durà als cingles per camins que discorren per obagues entapissades de fulles de faig i de roure. Hem travessat les rieres de Pujolriu i del Grau i arribem a la Font de Marrades, situada al camí ral que uneix Olot i Vic. L'indret és espaiós i val la pena fer una bona parada per refer-se de l'esforç i omplir, si molt convé, les cantimplores.
El camí fa pujada, que deia en Serrat, i no dona treva la fortíssima pendent del corriol que ens mena des de sota el cingle d'Aiats, a la collada de Sa Bastida i a la plana d'Aiats. En arribar a aquest punt, el més alt de l'itinerari (1311 m), la vista sobre la vall d'En Bas i els talussos de la cinglera són realment espectaculars.
L'itinerari de baixada ens regala unes vistes igualment esplèndides del massís del Canigó nevat; però aviat el ràpid descens demana tota la nostra atenció per no fer un mal pas fins arribar, a poca distància, als prats assolellats que vam triar per dinar, eixarrancats i a recer del vent.
La darrera baixada discorre pel camí de la Portellera, que ens mena fins a l'alberg de la GECA i d'aquí a la carretera d'Hostalets d'En Bas a Sant Esteve, on finalitzem la nostra sortida i prenen unes bones birres amb avellanes. Salut!
Belen Núñez.
                     

dilluns, 14 de gener del 2013

Via Ferrada Regina de Peramola (Oliana) 2013

El dissabte 12 de gener un petit grup, juntament amb alguns components del club els perduts de Begur, varem organitzar una sortida per gaudir de la ferrada Regina de Peramola, situada sobre el pantà d'Oliana.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.
                         

Via Ferrada Regina de Peramola (Oliana) 2013

El dissabte 12 de gener un petit grup, juntament amb alguns components del club els perduts de Begur, varem organitzar una sortida per gaudir de la ferrada Regina de Peramola, situada sobre el pantà d'Oliana.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.