INFORMACIÓ

El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.

Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Blas 690383009 Eva 661452566 JoanCarles 610767830 Ponç 635614101 Enric 676022700 Yolanda 616399555 Juanmi 607849887 Jordi 619384049 Josep 686356490

Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR

LES NOSTRES SORTIDES

Els Perduts de Begur


dilluns, 25 d’abril del 2016

Balcó i Gorgs de Penjacans, Castell i Ermita de Farners i Pas o Cova de l'Os

Tic-tac!!! 24 d'abril, toca matinar, perquè a les 7 del matí tenim una cita ineludible amb "Els Perduts de Begur". No me la vull perdre!!!

Ens reunim a la Font de baix i repartits en diferents cotxes sortim direcció cap a Santa Coloma de Farners on trobarem la resta de gent que s'ha animat a venir, entre tots un grupet de 30 persones de Begur, Cruïlles, Malgrat de Mar, Cassà de la Selva, Castelldefels i Girona. Farem una ruta circular d'uns 12 km: Balcó i Gorgs de Penjacans, Castell i Ermita de Farners, Pas de l'Ós i tornada al Parc de Sant Salvador.

Ens posem en marxa passant el pont i seguint el passeig del Parc de Sant Salvador que voreja la riera de Santa coloma, un dels afluents del Tordera, fins a la Font Picant.
De seguida comença un caminet, que tot bordejant la riera ens durà al Gorg d'en Vilà, el primer i preciós salt d'aigua.
Després de fer unes fotografies, ens allunyem de la riera i continuem per un tram d'asfalt d'ascens moderat, que ens porta a unes masies. Ens criden molt l'atenció, les immòbils vaques de la masia de  "Ca l'Oller", ja que son figures estratègicament col·locades al voltant seu.

Ens enfilem per una pista fins a trobar unes marques vermelles, un xic amagades, que ens porten per corriols al balcó de Penjacans, un promontori rocós des del qual tenim espectaculars vistes a les Guilleries. Per un moment penso en el bandoler Serrallonga encerclat pels rocams del turó del vent i la roca Guillera (no m'estranya que fos difícil de trobar), és el lloc ideal per esmorzar, així que fem una paradeta.
Els més agosarats s'acosten al límit del balcó per admirar als seus peus, un precipici de roca en caiguda vertical al sot de Penjacans, al qual descendirem per un estret corriol de fort pendent fins al torrent, també marcat amb rodones vermelles a la soca dels arbres com si fossin "waypoints".

A partir d'aquí, durant una estona es tracta de remuntar tot serpentejant el curs del torrent, marcat amb rodones de color pistatxo a les pedres. Trams amb un fort desnivell, entre rocs, torrents d'aigua, molsa, falgueres, esbarzers i atapeïda vegetació que ens obliguen a fer alguna grimpada.
Després d'haver remuntat dos gorgs, a la part més fonda, un xic amagat, trobem el tercer salt anomenat del Diable. Un espectacular salt d'aigua d'uns 15 metres.
Abandonarem el torrent per dirigir-nos corriol amunt cap al Castell de Farners per visitar el seu interior i gaudir de les seves magnífiques vistes i baixar cap a l'ermita, on podrem contemplar perfectament el castell.

Tornem per corriols i rieres seguin les indicacions, i quan ens sembla que ja ho hem superat tot, doncs no!!!, arribem al conflictiu pas de l'Ós, una espectacular torrentera d'altes i verticals parets rocoses (preciós però un xic perillós), equipat amb una corda (que no se sap molt bé per on agafar-la) que ens obliga a fer un xic de barranquisme.
Aquí els Perduts, estratègicament col·locats als punts més conflictius de les relliscoses parets de penyes, han de fer malabars per ajudar-nos, un per un, a superar sans i estalvis el pas, ja que per la majoria de nosaltres, era la nostra primera experiència en una activitat similar (penso que mai han tocat tanta cuixa en un sol dia...).

Gràcies a ells i a l'esperit col·laboratiu de tothom superem el repte, però en Blas s'emporta "mínim" una trepitjada de cascú de nosaltres.
No sé com haurà acabat el seu peu!!!, però ja tenim tema de conversa per estona mentre baixem cap a la bassa d'en Camps.

Entre rialles i acudits sense adonar-nos ja tornem a ser al punt inicial. Tots hem gaudit molt, tant dels indrets recorreguts com del bon ambient que ens han transmès els perduts... i és que són genials!!!
No us perdeu la pròxima...
(P.D. Per a qui interessi..." No he recollit cap ou... ara... brossa tanta que vulguis", ha ha ha!!!).

La Blassa del Wiki.