- GENER: PUIG DE CADIRETES DES DE TOSSA DE MAR (LA SELVA). MATINAL
- FEBRER: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU “ENTORNS DEL CIRC DE ULLDETER” (RIPOLLÈS). TOT EL DIA.
- MARÇ: PUIG DE LA BASSEGODA 1373m. (ALTA GARROTXA). TOT EL DIA.
- ABRIL: RUPIT-SALT DE SALLENT “GUILLERIES-COLLSACABRA” (OSONA). TOT EL DIA.
- MAIG: SORTIDA AMB BICICLETA PER ELS AIGUAMOLLS DE ROSES (ALT EMPORDÀ). MATINAL.
- JUNY: EL PEDRAFORCA 2497m. DES DE SALDES (BERGUEDÀ). TOT EL DIA.
- JULIOL: EL VIGNEMALE 3298m. PIRINEUS DE FRANÇA “GAVARNIE”. CAP DE SETMANA.
- JULIOL: SORTIDA NOCTURNA-BANY A LA PLATJA. NIT (22h-1h).
- SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “CAMINS DE RONDA” (BAIX EMPORDÀ). TOT EL DIA.
- OCTUBRE: RUTA GUIADA DE LES ERMITES (LA SELVA). TOT EL DIA.
- NOVEMBRE: COLL FORMIC-MATAGALLS 1697m. “MONTSENY” (VALLÈS ORIENTAL). TOT EL DIA.
dimecres, 17 de desembre del 2008
SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2009
SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2009
- GENER: PUIG DE CADIRETES DES DE TOSSA DE MAR (LA SELVA). MATINAL
- FEBRER: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU “ENTORNS DEL CIRC DE ULLDETER” (RIPOLLÈS). TOT EL DIA.
- MARÇ: PUIG DE LA BASSEGODA 1373m. (ALTA GARROTXA). TOT EL DIA.
- ABRIL: RUPIT-SALT DE SALLENT “GUILLERIES-COLLSACABRA” (OSONA). TOT EL DIA.
- MAIG: SORTIDA AMB BICICLETA PER ELS AIGUAMOLLS DE ROSES (ALT EMPORDÀ). MATINAL.
- JUNY: EL PEDRAFORCA 2497m. DES DE SALDES (BERGUEDÀ). TOT EL DIA.
- JULIOL: EL VIGNEMALE 3298m. PIRINEUS DE FRANÇA “GAVARNIE”. CAP DE SETMANA.
- JULIOL: SORTIDA NOCTURNA-BANY A LA PLATJA. NIT (22h-1h).
- SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “CAMINS DE RONDA” (BAIX EMPORDÀ). TOT EL DIA.
- OCTUBRE: RUTA GUIADA DE LES ERMITES (LA SELVA). TOT EL DIA.
- NOVEMBRE: COLL FORMIC-MATAGALLS 1697m. “MONTSENY” (VALLÈS ORIENTAL). TOT EL DIA.
dilluns, 1 de desembre del 2008
DE CALONGE A PUIG CARGOL “LES GAVARRES”
El passat Diumenge 29 de Novembre, 14 excursionistes vàrem sortir amb els nostres cotxes per tal de passar“un Diumenge diferent”. En aquest cas l’opció que havíem programat era fer un petit recorregut per les Gavarres.
La sortida era des de la veïna població de Calonge (Culonge tal i com diuen els calongins). A través de diferents senders, tant locals com de mitjà recorregut, vàrem poder veure indrets i construccions que difícilment amb un altre mitjà de locomoció podríem veure. Concretament del què vàrem poder gaudir va ser:
-Torre Lloreta. Mas amb torre de defensa. Tot i que en els seus inicis va ser fortalesa es va reconvertir en un mas fortificat. És tot just a la sortida l’actual Calonge tot i que a l’època que es va construir estava molt apartada del castell de Calonge. Està envoltada de terres de vinyes i oliveres.
-Can Ribot. Mas en estat precari al mig del camí que va de Fitor a Puig Cargol. Es deia que al bell mig del mas hi havia la fita que delimitava els 2 termes municipals: el de Fitor i el de Calonge.
-Puig Cargol. És el cim més alt del massís del Jonc. Fa
-Castell de Vila-Romà. És un castell en ruïna, envoltat de massa arbòria. Fins i tot costa de trobar si no hi ets ben bé al davant. Només hi queda alguna paret de pedra i alguna mostra de les voltes que hi havia. Va ser destruït per les tropes napoleòniques a la guerra del francès, de la mateixa manera que varen destruir el castell de Begur. És difícil entendre què hi feia un castell en aquest indret donat que ni es veu un lloc estratègic ni de pas.
-Santa Maria de Bell-lloc. Ermita dedicada a Santa Maria i situada molt a prop del castell abans esmentat. Actualment està en obres. Està adossada a una masia que era la rectoria.
A part d’aquests indrets és de remarcar la bona vista que hi ha cap a Vall-llobrega, Palamós, St. Antoni i Calonge en el llocs on la vegetació que hi trobem a Les Gavarres ho permet. També mencionar que a tot el pla de Calonge o bé fins i tot a les primeres pendents de les Gavarres hi ha camps conreats, tant de vinya com d’olivera.
Amb unes 3 hores i mitja, esmorzar inclòs, varem poder gaudir de tot això que us hem explicat i també vam fer una miqueta d’exercici, tant recomanable per a la salut (penseu que fins i tot ara els metges ho receptaran).
No cal dir-vos que a la propera sortida us hi esperem.
DE CALONGE A PUIG CARGOL “LES GAVARRES”
El passat Diumenge 29 de Novembre, 14 excursionistes vàrem sortir amb els nostres cotxes per tal de passar“un Diumenge diferent”. En aquest cas l’opció que havíem programat era fer un petit recorregut per les Gavarres.
La sortida era des de la veïna població de Calonge (Culonge tal i com diuen els calongins). A través de diferents senders, tant locals com de mitjà recorregut, vàrem poder veure indrets i construccions que difícilment amb un altre mitjà de locomoció podríem veure. Concretament del què vàrem poder gaudir va ser:
-Torre Lloreta. Mas amb torre de defensa. Tot i que en els seus inicis va ser fortalesa es va reconvertir en un mas fortificat. És tot just a la sortida l’actual Calonge tot i que a l’època que es va construir estava molt apartada del castell de Calonge. Està envoltada de terres de vinyes i oliveres.
-Can Ribot. Mas en estat precari al mig del camí que va de Fitor a Puig Cargol. Es deia que al bell mig del mas hi havia la fita que delimitava els 2 termes municipals: el de Fitor i el de Calonge.
-Puig Cargol. És el cim més alt del massís del Jonc. Fa
-Castell de Vila-Romà. És un castell en ruïna, envoltat de massa arbòria. Fins i tot costa de trobar si no hi ets ben bé al davant. Només hi queda alguna paret de pedra i alguna mostra de les voltes que hi havia. Va ser destruït per les tropes napoleòniques a la guerra del francès, de la mateixa manera que varen destruir el castell de Begur. És difícil entendre què hi feia un castell en aquest indret donat que ni es veu un lloc estratègic ni de pas.
-Santa Maria de Bell-lloc. Ermita dedicada a Santa Maria i situada molt a prop del castell abans esmentat. Actualment està en obres. Està adossada a una masia que era la rectoria.
A part d’aquests indrets és de remarcar la bona vista que hi ha cap a Vall-llobrega, Palamós, St. Antoni i Calonge en el llocs on la vegetació que hi trobem a Les Gavarres ho permet. També mencionar que a tot el pla de Calonge o bé fins i tot a les primeres pendents de les Gavarres hi ha camps conreats, tant de vinya com d’olivera.
Amb unes 3 hores i mitja, esmorzar inclòs, varem poder gaudir de tot això que us hem explicat i també vam fer una miqueta d’exercici, tant recomanable per a la salut (penseu que fins i tot ara els metges ho receptaran).
No cal dir-vos que a la propera sortida us hi esperem.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
dilluns, 29 de setembre del 2008
CAP DE CREUS
El passat dia 28/9/2008 vam fer l’excursió que teníem programada pel parc natural del Cap de Creus.
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
CAP DE CREUS
El passat dia 28/9/2008 vam fer l’excursió que teníem programada pel parc natural del Cap de Creus.
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
dimecres, 23 de juliol del 2008
NOCTURNA A LA PLATJA 2008
Com ja és tradició de cada any a l'estiu per part del nostre grup excursionista, el passat 19 de Juliol vam organitzar la sortida nocturna a la platja amb bany i sopar inclòs, per el mòdic preu de: les ganes de caminar, banyar-se, portar llanterna, entrepans, beure i passar-s'ho bé.
Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.
Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.
Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.
Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.
Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.
Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.
Les fotos de la sortida.
.JPG)
Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.
Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.
Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.
Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.
Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.
Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.
Les fotos de la sortida.
.JPG){kind=link}
NOCTURNA A LA PLATJA 2008
Com ja és tradició de cada any a l'estiu per part del nostre grup excursionista, el passat 19 de Juliol vam organitzar la sortida nocturna a la platja amb bany i sopar inclòs, per el mòdic preu de: les ganes de caminar, banyar-se, portar llanterna, entrepans, beure i passar-s'ho bé.
Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.
Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.
Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.
Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.
Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.
Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.
Les fotos de la sortida.
Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.
Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.
Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.
Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.
Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.
Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.
Les fotos de la sortida.
dimarts, 8 de juliol del 2008
SORTIDA AL CARLIT
El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).
El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.
Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.
Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.
L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.
El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.
Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.
El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.
Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.
La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.
Cim del Car.jpg)
lit
El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.
Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.
Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.
L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.
El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.
Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.
El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.
Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.
La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.
Cim del Car
lit
SORTIDA AL CARLIT
El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).
El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.
Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.
Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.
L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.
El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.
Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.
El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.
Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.
La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.
Cim del Carlit
El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.
Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.
Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.
L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.
El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.
Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.
El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.
Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.
La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.
Cim del Car
lit
dilluns, 16 de juny del 2008
ASCENSIÓ A TRES PICS DEL RIPOLLÈS
El passat Diumenge 15/6/2008 des del Grup Excursionista els Perduts de Begur vàrem realitzar la sortida prevista del mes de Juny. En concret vam fer l’ascenció a 3 cims prou coneguts del Ripollès: Bastiments, Freser i de l'Infern.
Tots 3 cims estan vorejant els 2.900 metres i en el límit amb la Catalunya Nord.
El temps era tapat però no plovia.
Va ser una sortida en la que vàrem participar 19 persones. Com de costum vam sortir des de Begur i altres indrets en cotxes particulars. Vàrem arribar quasi bé fins dalt de tot de les pistes d’esquí de Vallter 2000. D’allà vam agafar el camí que puja fins el Coll de la Marrana, passant per davant del refugi que el Centre Excursionista de Catalunya té en aquest indret. Una vegada arribat al Coll de la Marrana, que és la divisòria d’aigües de la Vall de Núria amb la Vall de Camprodon, vàrem dirigir-nos al cim de Bastiments (2.811 m.). Després de passar per les corresponents pendents d’alta muntanya i les encara presents clapes de neu, vam arribar al cim, on vàrem poder comtemplar les magnífiques vistes des d’aquestes impressionants alçades.
Tot carenant la muntanya, vàrem arribar el peu del Freser (2.835 m.) amb la seva imponent tartera de pedres soltes. A dalt de tot, sense cap mena de protecció contra el fort vent existent, petitíssima parada per poder contemplar la vista i immediat descens per la carena fins arribar al peu del Pic de L’Infern (2.869 m.)
La grimpada que s’havia de fer per la roca pissarrosa d’aquest Pic de l’Infern ens va fer pensar que en cas de pluja, la baixada seria perillosa. A dalt del Pic de l’Infern, parada, recuperació de forces, fotografies de rigor i baixada cap el naixement del riu Freser on havíem d’enllaçar amb el GR11, que ens portaria de nou al Coll de la Marrana, al refugi i als cotxes.
En total vàrem caminar uns 12 km. de fortes pendents (cal pensar que és alta muntanya), amb un temps efectiu de 4 hores i amb un sentiment de satisfacció important, doncs tot i ser un grup relativament nombrós per fer alta muntanya no hi va haver cap problema i tot va sortir com s’havia previst.
Fotos de la sortida.
Tots 3 cims estan vorejant els 2.900 metres i en el límit amb la Catalunya Nord.
El temps era tapat però no plovia.
Va ser una sortida en la que vàrem participar 19 persones. Com de costum vam sortir des de Begur i altres indrets en cotxes particulars. Vàrem arribar quasi bé fins dalt de tot de les pistes d’esquí de Vallter 2000. D’allà vam agafar el camí que puja fins el Coll de la Marrana, passant per davant del refugi que el Centre Excursionista de Catalunya té en aquest indret. Una vegada arribat al Coll de la Marrana, que és la divisòria d’aigües de la Vall de Núria amb la Vall de Camprodon, vàrem dirigir-nos al cim de Bastiments (2.811 m.). Després de passar per les corresponents pendents d’alta muntanya i les encara presents clapes de neu, vam arribar al cim, on vàrem poder comtemplar les magnífiques vistes des d’aquestes impressionants alçades.
Tot carenant la muntanya, vàrem arribar el peu del Freser (2.835 m.) amb la seva imponent tartera de pedres soltes. A dalt de tot, sense cap mena de protecció contra el fort vent existent, petitíssima parada per poder contemplar la vista i immediat descens per la carena fins arribar al peu del Pic de L’Infern (2.869 m.)
La grimpada que s’havia de fer per la roca pissarrosa d’aquest Pic de l’Infern ens va fer pensar que en cas de pluja, la baixada seria perillosa. A dalt del Pic de l’Infern, parada, recuperació de forces, fotografies de rigor i baixada cap el naixement del riu Freser on havíem d’enllaçar amb el GR11, que ens portaria de nou al Coll de la Marrana, al refugi i als cotxes.
En total vàrem caminar uns 12 km. de fortes pendents (cal pensar que és alta muntanya), amb un temps efectiu de 4 hores i amb un sentiment de satisfacció important, doncs tot i ser un grup relativament nombrós per fer alta muntanya no hi va haver cap problema i tot va sortir com s’havia previst.
Fotos de la sortida.
ASCENSIÓ A TRES PICS DEL RIPOLLÈS
El passat Diumenge 15/6/2008 des del Grup Excursionista els Perduts de Begur vàrem realitzar la sortida prevista del mes de Juny. En concret vam fer l’ascenció a 3 cims prou coneguts del Ripollès: Bastiments, Freser i de l'Infern.
Tots 3 cims estan vorejant els 2.900 metres i en el límit amb la Catalunya Nord.
El temps era tapat però no plovia.
Va ser una sortida en la que vàrem participar 19 persones. Com de costum vam sortir des de Begur i altres indrets en cotxes particulars. Vàrem arribar quasi bé fins dalt de tot de les pistes d’esquí de Vallter 2000. D’allà vam agafar el camí que puja fins el Coll de la Marrana, passant per davant del refugi que el Centre Excursionista de Catalunya té en aquest indret. Una vegada arribat al Coll de la Marrana, que és la divisòria d’aigües de la Vall de Núria amb la Vall de Camprodon, vàrem dirigir-nos al cim de Bastiments (2.811 m.). Després de passar per les corresponents pendents d’alta muntanya i les encara presents clapes de neu, vam arribar al cim, on vàrem poder comtemplar les magnífiques vistes des d’aquestes impressionants alçades.
Tot carenant la muntanya, vàrem arribar el peu del Freser (2.835 m.) amb la seva imponent tartera de pedres soltes. A dalt de tot, sense cap mena de protecció contra el fort vent existent, petitíssima parada per poder contemplar la vista i immediat descens per la carena fins arribar al peu del Pic de L’Infern (2.869 m.)
La grimpada que s’havia de fer per la roca pissarrosa d’aquest Pic de l’Infern ens va fer pensar que en cas de pluja, la baixada seria perillosa. A dalt del Pic de l’Infern, parada, recuperació de forces, fotografies de rigor i baixada cap el naixement del riu Freser on havíem d’enllaçar amb el GR11, que ens portaria de nou al Coll de la Marrana, al refugi i als cotxes.
En total vàrem caminar uns 12 km. de fortes pendents (cal pensar que és alta muntanya), amb un temps efectiu de 4 hores i amb un sentiment de satisfacció important, doncs tot i ser un grup relativament nombrós per fer alta muntanya no hi va haver cap problema i tot va sortir com s’havia previst.
Fotos de la sortida.
Tots 3 cims estan vorejant els 2.900 metres i en el límit amb la Catalunya Nord.
El temps era tapat però no plovia.
Va ser una sortida en la que vàrem participar 19 persones. Com de costum vam sortir des de Begur i altres indrets en cotxes particulars. Vàrem arribar quasi bé fins dalt de tot de les pistes d’esquí de Vallter 2000. D’allà vam agafar el camí que puja fins el Coll de la Marrana, passant per davant del refugi que el Centre Excursionista de Catalunya té en aquest indret. Una vegada arribat al Coll de la Marrana, que és la divisòria d’aigües de la Vall de Núria amb la Vall de Camprodon, vàrem dirigir-nos al cim de Bastiments (2.811 m.). Després de passar per les corresponents pendents d’alta muntanya i les encara presents clapes de neu, vam arribar al cim, on vàrem poder comtemplar les magnífiques vistes des d’aquestes impressionants alçades.
Tot carenant la muntanya, vàrem arribar el peu del Freser (2.835 m.) amb la seva imponent tartera de pedres soltes. A dalt de tot, sense cap mena de protecció contra el fort vent existent, petitíssima parada per poder contemplar la vista i immediat descens per la carena fins arribar al peu del Pic de L’Infern (2.869 m.)
La grimpada que s’havia de fer per la roca pissarrosa d’aquest Pic de l’Infern ens va fer pensar que en cas de pluja, la baixada seria perillosa. A dalt del Pic de l’Infern, parada, recuperació de forces, fotografies de rigor i baixada cap el naixement del riu Freser on havíem d’enllaçar amb el GR11, que ens portaria de nou al Coll de la Marrana, al refugi i als cotxes.
En total vàrem caminar uns 12 km. de fortes pendents (cal pensar que és alta muntanya), amb un temps efectiu de 4 hores i amb un sentiment de satisfacció important, doncs tot i ser un grup relativament nombrós per fer alta muntanya no hi va haver cap problema i tot va sortir com s’havia previst.
Fotos de la sortida.
dimarts, 13 de maig del 2008
CAMINO DE SANTIAGO
El passat mes de Maig des del Grup Excursionista Els Perduts de Begur es dugué a terme la sortida que teníem prevista: El Camino de Santiago (4-12 maig 2008).
El diumenge 4 de maig vuit de nosaltres vàrem sortir per començar a fer-lo des de Villafranca del Bierzo. Dos components més varen sortir el dimecres 7 de maig per afegir-se amb nosaltres a partir de la població de Sarria.
Per uns va ser una caminada d’uns 180 km. i per altres d’uns 120km. La duresa del camí no està en les grans pendents del relleu de Galícia, donat que l’orografia gallega és molt suau, tot i que sempre hi pot haver alguna pendent important. La duresa radica en què dia rera dia has de caminar molts quilòmetres portant la motxilla amb els teus estris i roba a sobre. Nosaltres ens varem proposar caminar entre 20 i 35 km. diaris i al final tota la musculatura ho nota.
Tothom pot programar aquest camí de la manera que vulgui. Així hi ha gent com nosaltres que vàrem fer els últims trams. D’altres fan tot el camí espanyol, des de Roncesvalles, però n’hi ha d’altres que venen de molts punts d’Europa.
Un altre punt a favor d’aquest camí de peregrinatge és que no cal fer-lo amb un temps determinat. El pots anar fent en diverses vegades. Així per exemple pots començar aquest any en el teu periode de vacances i anar-lo continuant en anys successius.
El camí transcorre per tot de camins que passen per poblets molt i molt petits. Poblets que estan acostumats a veure gent com nosaltres que fan aquest camí.
En tot moment el tracte de la gent d’aquestes contrades cap els caminats o ciclistes és molt i molt correcte: t’ajuden, t’assessoren, …
El premi final per a tots el que fan aquest camí està en arribar a Santiago de Compostela. Els motius per a la realització d’aquest viatge són molts diversos: religiosos, promeses, desafiaments personals, … , però la cara de tots els que hi arriben és la mateixa, és de …. FELICITAT.
Les Fotos.
El diumenge 4 de maig vuit de nosaltres vàrem sortir per començar a fer-lo des de Villafranca del Bierzo. Dos components més varen sortir el dimecres 7 de maig per afegir-se amb nosaltres a partir de la població de Sarria.
Per uns va ser una caminada d’uns 180 km. i per altres d’uns 120km. La duresa del camí no està en les grans pendents del relleu de Galícia, donat que l’orografia gallega és molt suau, tot i que sempre hi pot haver alguna pendent important. La duresa radica en què dia rera dia has de caminar molts quilòmetres portant la motxilla amb els teus estris i roba a sobre. Nosaltres ens varem proposar caminar entre 20 i 35 km. diaris i al final tota la musculatura ho nota.
Tothom pot programar aquest camí de la manera que vulgui. Així hi ha gent com nosaltres que vàrem fer els últims trams. D’altres fan tot el camí espanyol, des de Roncesvalles, però n’hi ha d’altres que venen de molts punts d’Europa.
Un altre punt a favor d’aquest camí de peregrinatge és que no cal fer-lo amb un temps determinat. El pots anar fent en diverses vegades. Així per exemple pots començar aquest any en el teu periode de vacances i anar-lo continuant en anys successius.
El camí transcorre per tot de camins que passen per poblets molt i molt petits. Poblets que estan acostumats a veure gent com nosaltres que fan aquest camí.
En tot moment el tracte de la gent d’aquestes contrades cap els caminats o ciclistes és molt i molt correcte: t’ajuden, t’assessoren, …
El premi final per a tots el que fan aquest camí està en arribar a Santiago de Compostela. Els motius per a la realització d’aquest viatge són molts diversos: religiosos, promeses, desafiaments personals, … , però la cara de tots els que hi arriben és la mateixa, és de …. FELICITAT.
Les Fotos.
CAMINO DE SANTIAGO
El passat mes de Maig des del Grup Excursionista Els Perduts de Begur es dugué a terme la sortida que teníem prevista: El Camino de Santiago (4-12 maig 2008).
El diumenge 4 de maig vuit de nosaltres vàrem sortir per començar a fer-lo des de Villafranca del Bierzo. Dos components més varen sortir el dimecres 7 de maig per afegir-se amb nosaltres a partir de la població de Sarria.
Per uns va ser una caminada d’uns 180 km. i per altres d’uns 120km. La duresa del camí no està en les grans pendents del relleu de Galícia, donat que l’orografia gallega és molt suau, tot i que sempre hi pot haver alguna pendent important. La duresa radica en què dia rera dia has de caminar molts quilòmetres portant la motxilla amb els teus estris i roba a sobre. Nosaltres ens varem proposar caminar entre 20 i 35 km. diaris i al final tota la musculatura ho nota.
Tothom pot programar aquest camí de la manera que vulgui. Així hi ha gent com nosaltres que vàrem fer els últims trams. D’altres fan tot el camí espanyol, des de Roncesvalles, però n’hi ha d’altres que venen de molts punts d’Europa.
Un altre punt a favor d’aquest camí de peregrinatge és que no cal fer-lo amb un temps determinat. El pots anar fent en diverses vegades. Així per exemple pots començar aquest any en el teu periode de vacances i anar-lo continuant en anys successius.
El camí transcorre per tot de camins que passen per poblets molt i molt petits. Poblets que estan acostumats a veure gent com nosaltres que fan aquest camí.
En tot moment el tracte de la gent d’aquestes contrades cap els caminats o ciclistes és molt i molt correcte: t’ajuden, t’assessoren, …
El premi final per a tots el que fan aquest camí està en arribar a Santiago de Compostela. Els motius per a la realització d’aquest viatge són molts diversos: religiosos, promeses, desafiaments personals, … , però la cara de tots els que hi arriben és la mateixa, és de …. FELICITAT.
Les Fotos.
El diumenge 4 de maig vuit de nosaltres vàrem sortir per començar a fer-lo des de Villafranca del Bierzo. Dos components més varen sortir el dimecres 7 de maig per afegir-se amb nosaltres a partir de la població de Sarria.
Per uns va ser una caminada d’uns 180 km. i per altres d’uns 120km. La duresa del camí no està en les grans pendents del relleu de Galícia, donat que l’orografia gallega és molt suau, tot i que sempre hi pot haver alguna pendent important. La duresa radica en què dia rera dia has de caminar molts quilòmetres portant la motxilla amb els teus estris i roba a sobre. Nosaltres ens varem proposar caminar entre 20 i 35 km. diaris i al final tota la musculatura ho nota.
Tothom pot programar aquest camí de la manera que vulgui. Així hi ha gent com nosaltres que vàrem fer els últims trams. D’altres fan tot el camí espanyol, des de Roncesvalles, però n’hi ha d’altres que venen de molts punts d’Europa.
Un altre punt a favor d’aquest camí de peregrinatge és que no cal fer-lo amb un temps determinat. El pots anar fent en diverses vegades. Així per exemple pots començar aquest any en el teu periode de vacances i anar-lo continuant en anys successius.
El camí transcorre per tot de camins que passen per poblets molt i molt petits. Poblets que estan acostumats a veure gent com nosaltres que fan aquest camí.
En tot moment el tracte de la gent d’aquestes contrades cap els caminats o ciclistes és molt i molt correcte: t’ajuden, t’assessoren, …
El premi final per a tots el que fan aquest camí està en arribar a Santiago de Compostela. Els motius per a la realització d’aquest viatge són molts diversos: religiosos, promeses, desafiaments personals, … , però la cara de tots els que hi arriben és la mateixa, és de …. FELICITAT.
Les Fotos.
dilluns, 28 d’abril del 2008
SORTIDA GR92 A BEGUR
El passat dia 27/5/2008 més d’una trentana de persones vàrem sortir des de La Font de Baix per tal de fer la descoberta de la nova variant del GR92 al seu pas per la nostra població. Entre aquesta gent hi havia representants de l’Ajuntament de Begur i del Consell Comarcal del Baix Empordà.
Fins ara, aquest GR, entrava pel que podíem anomenar el camí de la depuradora, seguia per la pujada del cementiri i marxava de Begur per la carretera que porta a Palafrugell passant per Esclanyà. En definitiva era un recorregut “magre”, no deixava veure a les persones que el seguien la bellesa i encant del nostre poble.
Ara, amb la nova modificació s’ha pretés que la gent que ens visiti pugui gaudir i tenir una idea molt més bona de com és Begur.
Passaven pocs minuts de les 8 del matí quan aquesta trentena llarga de persones ens vàrem posar en moviment. Vàrem atravessar el centre del poble fins anar a buscar el camí vell de Sa Tuna.
A sobre de S’Eixugador ens vàrem aturar per esmorzar. Havíem d’agafar forces per començar la primera de les pujades que sabíem que ens trobaríem. Enveja vàrem patir al veure dins de la cala de sa Tuna un veler, a coberta del qual els seus tripulants començaven igualment a esmorzar.
En acabat d’esmorzar vàrem deixar el camí de ronda per enfilar-nos fins a Sant Josep. Quina vista!! Llàstima de la boira que es divisava sobre la plana de l’Empordà.
Seguidament el camí ens havia de portar fins el Rec de l’Aigua. Abans, però, vàrem poder veure que algun agosarat es va atrevir a plantar una taula i dos bancs sobre un penya-segat. Tots ens varem poder imaginar la mena de repàs que s’aconseguia en aquell indret, si més no … espectacular.
Des del Rec de l’Aigua haviem d’anar a buscar el camí que porta cap als “italians” tot passant molt a prop del Semàfor. És a partir dels “italians” quan comencem a canviar de perspectiva i comencem a veure tota la vall de Fornells i Aiguablava. La baixada de Ses Costes és tal com indica el seu nom: costeruda, té un pendent molt pronunciat que el fa dificultós.
A partir de la platja Fonda el GR continua aproximadament seguint el camí de ronda de tota la vida, passant per indrets tant característics com la Font i la Platja de N’Estasia, el port de Fornells, port de Ses Orats, platja d’en Malaret, Port d’Esclanyà i platja d’Aiguablava.
A la platja d’Aiguablava petit repòs per agafar forces de cara a l’últim esforç important, la pujada fins a Ses Falugues. No vàrem anar fins a les coves prehistòriques que hi ha a una de les cares de la muntanya, però si que vàrem explicar on es trobaven per si algú hi volia anar un altre moment.
En aquest punt vàrem deixar el nou GR92 per anar a buscar el mas d’en Llor amb la seva magnífica alzina des d’on vàrem agafar l’antic GR que ens va portar fins a Begur.
Varen ser uns 16 km. i unes 5 hores entre caminar, esmorzar, contemplar i xerrar. Tot plegat va servir perquè entre tots poguessim aportar el nostre punt de vista per tal d’aconseguir millorar aquest nou recorregut del GR92.
FOTOS DE LA SORTIDA.
Fins ara, aquest GR, entrava pel que podíem anomenar el camí de la depuradora, seguia per la pujada del cementiri i marxava de Begur per la carretera que porta a Palafrugell passant per Esclanyà. En definitiva era un recorregut “magre”, no deixava veure a les persones que el seguien la bellesa i encant del nostre poble.
Ara, amb la nova modificació s’ha pretés que la gent que ens visiti pugui gaudir i tenir una idea molt més bona de com és Begur.
Passaven pocs minuts de les 8 del matí quan aquesta trentena llarga de persones ens vàrem posar en moviment. Vàrem atravessar el centre del poble fins anar a buscar el camí vell de Sa Tuna.
A sobre de S’Eixugador ens vàrem aturar per esmorzar. Havíem d’agafar forces per començar la primera de les pujades que sabíem que ens trobaríem. Enveja vàrem patir al veure dins de la cala de sa Tuna un veler, a coberta del qual els seus tripulants començaven igualment a esmorzar.
En acabat d’esmorzar vàrem deixar el camí de ronda per enfilar-nos fins a Sant Josep. Quina vista!! Llàstima de la boira que es divisava sobre la plana de l’Empordà.
Seguidament el camí ens havia de portar fins el Rec de l’Aigua. Abans, però, vàrem poder veure que algun agosarat es va atrevir a plantar una taula i dos bancs sobre un penya-segat. Tots ens varem poder imaginar la mena de repàs que s’aconseguia en aquell indret, si més no … espectacular.
Des del Rec de l’Aigua haviem d’anar a buscar el camí que porta cap als “italians” tot passant molt a prop del Semàfor. És a partir dels “italians” quan comencem a canviar de perspectiva i comencem a veure tota la vall de Fornells i Aiguablava. La baixada de Ses Costes és tal com indica el seu nom: costeruda, té un pendent molt pronunciat que el fa dificultós.
A partir de la platja Fonda el GR continua aproximadament seguint el camí de ronda de tota la vida, passant per indrets tant característics com la Font i la Platja de N’Estasia, el port de Fornells, port de Ses Orats, platja d’en Malaret, Port d’Esclanyà i platja d’Aiguablava.
A la platja d’Aiguablava petit repòs per agafar forces de cara a l’últim esforç important, la pujada fins a Ses Falugues. No vàrem anar fins a les coves prehistòriques que hi ha a una de les cares de la muntanya, però si que vàrem explicar on es trobaven per si algú hi volia anar un altre moment.
En aquest punt vàrem deixar el nou GR92 per anar a buscar el mas d’en Llor amb la seva magnífica alzina des d’on vàrem agafar l’antic GR que ens va portar fins a Begur.
Varen ser uns 16 km. i unes 5 hores entre caminar, esmorzar, contemplar i xerrar. Tot plegat va servir perquè entre tots poguessim aportar el nostre punt de vista per tal d’aconseguir millorar aquest nou recorregut del GR92.
FOTOS DE LA SORTIDA.
 |
| GR-92 Begur |
SORTIDA GR92 A BEGUR
El passat dia 27/5/2008 més d’una trentana de persones vàrem sortir des de La Font de Baix per tal de fer la descoberta de la nova variant del GR92 al seu pas per la nostra població. Entre aquesta gent hi havia representants de l’Ajuntament de Begur i del Consell Comarcal del Baix Empordà.
Fins ara, aquest GR, entrava pel que podíem anomenar el camí de la depuradora, seguia per la pujada del cementiri i marxava de Begur per la carretera que porta a Palafrugell passant per Esclanyà. En definitiva era un recorregut “magre”, no deixava veure a les persones que el seguien la bellesa i encant del nostre poble.
Ara, amb la nova modificació s’ha pretés que la gent que ens visiti pugui gaudir i tenir una idea molt més bona de com és Begur.
Passaven pocs minuts de les 8 del matí quan aquesta trentena llarga de persones ens vàrem posar en moviment. Vàrem atravessar el centre del poble fins anar a buscar el camí vell de Sa Tuna.
A sobre de S’Eixugador ens vàrem aturar per esmorzar. Havíem d’agafar forces per començar la primera de les pujades que sabíem que ens trobaríem. Enveja vàrem patir al veure dins de la cala de sa Tuna un veler, a coberta del qual els seus tripulants començaven igualment a esmorzar.
En acabat d’esmorzar vàrem deixar el camí de ronda per enfilar-nos fins a Sant Josep. Quina vista!! Llàstima de la boira que es divisava sobre la plana de l’Empordà.
Seguidament el camí ens havia de portar fins el Rec de l’Aigua. Abans, però, vàrem poder veure que algun agosarat es va atrevir a plantar una taula i dos bancs sobre un penya-segat. Tots ens varem poder imaginar la mena de repàs que s’aconseguia en aquell indret, si més no … espectacular.
Des del Rec de l’Aigua haviem d’anar a buscar el camí que porta cap als “italians” tot passant molt a prop del Semàfor. És a partir dels “italians” quan comencem a canviar de perspectiva i comencem a veure tota la vall de Fornells i Aiguablava. La baixada de Ses Costes és tal com indica el seu nom: costeruda, té un pendent molt pronunciat que el fa dificultós.
A partir de la platja Fonda el GR continua aproximadament seguint el camí de ronda de tota la vida, passant per indrets tant característics com la Font i la Platja de N’Estasia, el port de Fornells, port de Ses Orats, platja d’en Malaret, Port d’Esclanyà i platja d’Aiguablava.
A la platja d’Aiguablava petit repòs per agafar forces de cara a l’últim esforç important, la pujada fins a Ses Falugues. No vàrem anar fins a les coves prehistòriques que hi ha a una de les cares de la muntanya, però si que vàrem explicar on es trobaven per si algú hi volia anar un altre moment.
En aquest punt vàrem deixar el nou GR92 per anar a buscar el mas d’en Llor amb la seva magnífica alzina des d’on vàrem agafar l’antic GR que ens va portar fins a Begur.
Varen ser uns 16 km. i unes 5 hores entre caminar, esmorzar, contemplar i xerrar. Tot plegat va servir perquè entre tots poguessim aportar el nostre punt de vista per tal d’aconseguir millorar aquest nou recorregut del GR92.
FOTOS DE LA SORTIDA.
Fins ara, aquest GR, entrava pel que podíem anomenar el camí de la depuradora, seguia per la pujada del cementiri i marxava de Begur per la carretera que porta a Palafrugell passant per Esclanyà. En definitiva era un recorregut “magre”, no deixava veure a les persones que el seguien la bellesa i encant del nostre poble.
Ara, amb la nova modificació s’ha pretés que la gent que ens visiti pugui gaudir i tenir una idea molt més bona de com és Begur.
Passaven pocs minuts de les 8 del matí quan aquesta trentena llarga de persones ens vàrem posar en moviment. Vàrem atravessar el centre del poble fins anar a buscar el camí vell de Sa Tuna.
A sobre de S’Eixugador ens vàrem aturar per esmorzar. Havíem d’agafar forces per començar la primera de les pujades que sabíem que ens trobaríem. Enveja vàrem patir al veure dins de la cala de sa Tuna un veler, a coberta del qual els seus tripulants començaven igualment a esmorzar.
En acabat d’esmorzar vàrem deixar el camí de ronda per enfilar-nos fins a Sant Josep. Quina vista!! Llàstima de la boira que es divisava sobre la plana de l’Empordà.
Seguidament el camí ens havia de portar fins el Rec de l’Aigua. Abans, però, vàrem poder veure que algun agosarat es va atrevir a plantar una taula i dos bancs sobre un penya-segat. Tots ens varem poder imaginar la mena de repàs que s’aconseguia en aquell indret, si més no … espectacular.
Des del Rec de l’Aigua haviem d’anar a buscar el camí que porta cap als “italians” tot passant molt a prop del Semàfor. És a partir dels “italians” quan comencem a canviar de perspectiva i comencem a veure tota la vall de Fornells i Aiguablava. La baixada de Ses Costes és tal com indica el seu nom: costeruda, té un pendent molt pronunciat que el fa dificultós.
A partir de la platja Fonda el GR continua aproximadament seguint el camí de ronda de tota la vida, passant per indrets tant característics com la Font i la Platja de N’Estasia, el port de Fornells, port de Ses Orats, platja d’en Malaret, Port d’Esclanyà i platja d’Aiguablava.
A la platja d’Aiguablava petit repòs per agafar forces de cara a l’últim esforç important, la pujada fins a Ses Falugues. No vàrem anar fins a les coves prehistòriques que hi ha a una de les cares de la muntanya, però si que vàrem explicar on es trobaven per si algú hi volia anar un altre moment.
En aquest punt vàrem deixar el nou GR92 per anar a buscar el mas d’en Llor amb la seva magnífica alzina des d’on vàrem agafar l’antic GR que ens va portar fins a Begur.
Varen ser uns 16 km. i unes 5 hores entre caminar, esmorzar, contemplar i xerrar. Tot plegat va servir perquè entre tots poguessim aportar el nostre punt de vista per tal d’aconseguir millorar aquest nou recorregut del GR92.
FOTOS DE LA SORTIDA.
|
| GR-92 Begur |
dilluns, 17 de març del 2008
SORTIDA AL PUIGSACALM DIUMENGE 16 MARÇ
El passat Diumenge dia 16/3/2008 (Diada de Rams) el Grup Excursionista Els Peduts de Begur vam pujar al Puigsacalm (1.515m.).
Degut a la Festivitat de Rams, Setmana Santa i compromisos de la gent del grup erem només un total de 6 persones.
Desde la Font de Baix vàrem sortir en vehicles particulars fins al Pla d’en Xurri (St. Privat d’en Bas) a la Garrotxa.
Allí es van quedar els cotxes i els 6 participants vam sortir en direcció al Salt de Sallent. Llàstima que estem en un any de sequera, perquè l’alçada d’aquesta cascada és molt important, i en condicions normals pot ser un salt d’aigua molt espectacular.
En acabat del salt vam posar-nos en direcció al refugi de Sta. Magdalena, antiga ermita convertida avui en refugi de muntanya.
Van enfilar cap a Puigsacalm pel camí dels Burros. És un camí més llarg que el camí normal i de seguida vàrem entendre perquè li deien dels burros: no és cap qüestió de zoologia sinó d’intel.lecte.
Des del cim s’observa una vista esplèndida, espectacular. Tant pots veure una àmplia zona de la Garrotxa i Osona fins a la magestuositat dels Pirineus i Pre-Pirineus. Si no fós per la frescor que feia allà dalt hagués estat el lloc idoni per poder dinar.
Un cop allà dalt vàren anar fins el cim veí: dels Llops. Igual que a l’anterior també té una vista excepcional.
Un cop vam dinar vam baixar cap els cotxes per la via més ràpida. Tot i fer-ne via encara vàrem poder apreciar l’ermita de les Olletes, que es va fer aprofitant una cavitat de la muntanya.
Tot el camí el vàrem passar majoritàriament entre fagedes, encara que també cal destacar els boixos de dimensions arbòries que ens anàvem trobant.
També cal esmentar que a les roques sedimentàries que estavem trepitjant (dèiem que era gres amb una mica de conglomerat) hi vàrem veure alguns fòssils.
A l’arribar al cotxe havíem caminat efectivament unes 4 hores i ¾. Estàvem relativament cansats però contents pel paisatge admirat.
A continuació unes quantes fotos de la sortida. Bona cuina i fins a la propera...
Degut a la Festivitat de Rams, Setmana Santa i compromisos de la gent del grup erem només un total de 6 persones.
Desde la Font de Baix vàrem sortir en vehicles particulars fins al Pla d’en Xurri (St. Privat d’en Bas) a la Garrotxa.
Allí es van quedar els cotxes i els 6 participants vam sortir en direcció al Salt de Sallent. Llàstima que estem en un any de sequera, perquè l’alçada d’aquesta cascada és molt important, i en condicions normals pot ser un salt d’aigua molt espectacular.
En acabat del salt vam posar-nos en direcció al refugi de Sta. Magdalena, antiga ermita convertida avui en refugi de muntanya.
Van enfilar cap a Puigsacalm pel camí dels Burros. És un camí més llarg que el camí normal i de seguida vàrem entendre perquè li deien dels burros: no és cap qüestió de zoologia sinó d’intel.lecte.
Des del cim s’observa una vista esplèndida, espectacular. Tant pots veure una àmplia zona de la Garrotxa i Osona fins a la magestuositat dels Pirineus i Pre-Pirineus. Si no fós per la frescor que feia allà dalt hagués estat el lloc idoni per poder dinar.
Un cop allà dalt vàren anar fins el cim veí: dels Llops. Igual que a l’anterior també té una vista excepcional.
Un cop vam dinar vam baixar cap els cotxes per la via més ràpida. Tot i fer-ne via encara vàrem poder apreciar l’ermita de les Olletes, que es va fer aprofitant una cavitat de la muntanya.
Tot el camí el vàrem passar majoritàriament entre fagedes, encara que també cal destacar els boixos de dimensions arbòries que ens anàvem trobant.
També cal esmentar que a les roques sedimentàries que estavem trepitjant (dèiem que era gres amb una mica de conglomerat) hi vàrem veure alguns fòssils.
A l’arribar al cotxe havíem caminat efectivament unes 4 hores i ¾. Estàvem relativament cansats però contents pel paisatge admirat.
A continuació unes quantes fotos de la sortida. Bona cuina i fins a la propera...
 |
| De Puigsacalm 16 Març 2008 |
SORTIDA AL PUIGSACALM DIUMENGE 16 MARÇ
El passat Diumenge dia 16/3/2008 (Diada de Rams) el Grup Excursionista Els Peduts de Begur vam pujar al Puigsacalm (1.515m.).
Degut a la Festivitat de Rams, Setmana Santa i compromisos de la gent del grup erem només un total de 6 persones.
Desde la Font de Baix vàrem sortir en vehicles particulars fins al Pla d’en Xurri (St. Privat d’en Bas) a la Garrotxa.
Allí es van quedar els cotxes i els 6 participants vam sortir en direcció al Salt de Sallent. Llàstima que estem en un any de sequera, perquè l’alçada d’aquesta cascada és molt important, i en condicions normals pot ser un salt d’aigua molt espectacular.
En acabat del salt vam posar-nos en direcció al refugi de Sta. Magdalena, antiga ermita convertida avui en refugi de muntanya.
Van enfilar cap a Puigsacalm pel camí dels Burros. És un camí més llarg que el camí normal i de seguida vàrem entendre perquè li deien dels burros: no és cap qüestió de zoologia sinó d’intel.lecte.
Des del cim s’observa una vista esplèndida, espectacular. Tant pots veure una àmplia zona de la Garrotxa i Osona fins a la magestuositat dels Pirineus i Pre-Pirineus. Si no fós per la frescor que feia allà dalt hagués estat el lloc idoni per poder dinar.
Un cop allà dalt vàren anar fins el cim veí: dels Llops. Igual que a l’anterior també té una vista excepcional.
Un cop vam dinar vam baixar cap els cotxes per la via més ràpida. Tot i fer-ne via encara vàrem poder apreciar l’ermita de les Olletes, que es va fer aprofitant una cavitat de la muntanya.
Tot el camí el vàrem passar majoritàriament entre fagedes, encara que també cal destacar els boixos de dimensions arbòries que ens anàvem trobant.
També cal esmentar que a les roques sedimentàries que estavem trepitjant (dèiem que era gres amb una mica de conglomerat) hi vàrem veure alguns fòssils.
A l’arribar al cotxe havíem caminat efectivament unes 4 hores i ¾. Estàvem relativament cansats però contents pel paisatge admirat.
A continuació unes quantes fotos de la sortida. Bona cuina i fins a la propera...
Degut a la Festivitat de Rams, Setmana Santa i compromisos de la gent del grup erem només un total de 6 persones.
Desde la Font de Baix vàrem sortir en vehicles particulars fins al Pla d’en Xurri (St. Privat d’en Bas) a la Garrotxa.
Allí es van quedar els cotxes i els 6 participants vam sortir en direcció al Salt de Sallent. Llàstima que estem en un any de sequera, perquè l’alçada d’aquesta cascada és molt important, i en condicions normals pot ser un salt d’aigua molt espectacular.
En acabat del salt vam posar-nos en direcció al refugi de Sta. Magdalena, antiga ermita convertida avui en refugi de muntanya.
Van enfilar cap a Puigsacalm pel camí dels Burros. És un camí més llarg que el camí normal i de seguida vàrem entendre perquè li deien dels burros: no és cap qüestió de zoologia sinó d’intel.lecte.
Des del cim s’observa una vista esplèndida, espectacular. Tant pots veure una àmplia zona de la Garrotxa i Osona fins a la magestuositat dels Pirineus i Pre-Pirineus. Si no fós per la frescor que feia allà dalt hagués estat el lloc idoni per poder dinar.
Un cop allà dalt vàren anar fins el cim veí: dels Llops. Igual que a l’anterior també té una vista excepcional.
Un cop vam dinar vam baixar cap els cotxes per la via més ràpida. Tot i fer-ne via encara vàrem poder apreciar l’ermita de les Olletes, que es va fer aprofitant una cavitat de la muntanya.
Tot el camí el vàrem passar majoritàriament entre fagedes, encara que també cal destacar els boixos de dimensions arbòries que ens anàvem trobant.
També cal esmentar que a les roques sedimentàries que estavem trepitjant (dèiem que era gres amb una mica de conglomerat) hi vàrem veure alguns fòssils.
A l’arribar al cotxe havíem caminat efectivament unes 4 hores i ¾. Estàvem relativament cansats però contents pel paisatge admirat.
A continuació unes quantes fotos de la sortida. Bona cuina i fins a la propera...
|
| De Puigsacalm 16 Març 2008 |
dijous, 28 de febrer del 2008
SORTIDA A MONTSERRAT (24/2/2008)
Amb aquesta sortida el que preteníem era poder pujar al monestir de Montserrat tot seguint un camí diferent dels habitualment utilitzats: tren cremallera, cotxe o funicular aeri.
De bon matí vàrem marxar 21 persones de Begur amb cotxes particular fins a Monistrol de Montserrat. Des d’aquí varem agafar un sender prèviament marcat on després de passar per: Drecera dels Tres Quarts, Camí de les Canals, Coll de les Baranes i el Camí de la Santa Cova arribavem al Monestir.
Tot i passar per una pujada d’una dificultat mitja, uns 550m. de desnivell, vàrem poder gaudir d’unes magnífiques vistes de Montserrat tant pel que fa a la serralada com al Santuari. També vàrem gaudir d’un temps lliure, que a part de servir per poder dinar ens va servir per poder visitar el que més ens podia agradar del Monestir: Basílica , la Santa Cova, Moreneta, Sant Joan, ...
De bon matí vàrem marxar 21 persones de Begur amb cotxes particular fins a Monistrol de Montserrat. Des d’aquí varem agafar un sender prèviament marcat on després de passar per: Drecera dels Tres Quarts, Camí de les Canals, Coll de les Baranes i el Camí de la Santa Cova arribavem al Monestir.
Tot i passar per una pujada d’una dificultat mitja, uns 550m. de desnivell, vàrem poder gaudir d’unes magnífiques vistes de Montserrat tant pel que fa a la serralada com al Santuari. També vàrem gaudir d’un temps lliure, que a part de servir per poder dinar ens va servir per poder visitar el que més ens podia agradar del Monestir: Basílica , la Santa Cova, Moreneta, Sant Joan, ...
SORTIDA A MONTSERRAT (24/2/2008)
Amb aquesta sortida el que preteníem era poder pujar al monestir de Montserrat tot seguint un camí diferent dels habitualment utilitzats: tren cremallera, cotxe o funicular aeri.
De bon matí vàrem marxar 21 persones de Begur amb cotxes particular fins a Monistrol de Montserrat. Des d’aquí varem agafar un sender prèviament marcat on després de passar per: Drecera dels Tres Quarts, Camí de les Canals, Coll de les Baranes i el Camí de la Santa Cova arribavem al Monestir.
Tot i passar per una pujada d’una dificultat mitja, uns 550m. de desnivell, vàrem poder gaudir d’unes magnífiques vistes de Montserrat tant pel que fa a la serralada com al Santuari. També vàrem gaudir d’un temps lliure, que a part de servir per poder dinar ens va servir per poder visitar el que més ens podia agradar del Monestir: Basílica , la Santa Cova, Moreneta, Sant Joan, ...
De bon matí vàrem marxar 21 persones de Begur amb cotxes particular fins a Monistrol de Montserrat. Des d’aquí varem agafar un sender prèviament marcat on després de passar per: Drecera dels Tres Quarts, Camí de les Canals, Coll de les Baranes i el Camí de la Santa Cova arribavem al Monestir.
Tot i passar per una pujada d’una dificultat mitja, uns 550m. de desnivell, vàrem poder gaudir d’unes magnífiques vistes de Montserrat tant pel que fa a la serralada com al Santuari. També vàrem gaudir d’un temps lliure, que a part de servir per poder dinar ens va servir per poder visitar el que més ens podia agradar del Monestir: Basílica , la Santa Cova, Moreneta, Sant Joan, ...
divendres, 1 de febrer del 2008
SORTIDA AMB RAQUETES
El 26/1/2008 15 persones del grup vàrem anar cap a Bagà per fer la sortida que teníem prevista fer amb raquetes de neu.
A les 9 h. de matí estavem davant del centre d'informació del Parc Natural del Cadí - Moixeró. Esperàvem l'arribada del guia que havia d'acompanyar un grup d'unes 25 persones, entre les quals hi estàvem incloses nosaltres.
Quan va arribar el guia ja ens va informar que no hi havia neu. Només hi havien petites clapes. En aquestes condicions era perillós calçar-se raquetes. Per aquest motiu es va decidir fer una altra ruta de la prevista i poder fer la sortida naturalista que que va organitzar el parc natural.
El guia ens va anar explicant amb tota classe de detalls tot els indicis que la natura ens deixava veure. Així van poder veure i parlar de: diferents classes de plantes (roser, ginebró,...), d'arbres (pi negre, pi roig, ...), de mamífers (llebres, conills, isards, senglars ...) i d'aus (voltors, aguiles, trencapinyes, mallarengues, ...).
Quan vàrem acabar de dinar a un restaurant del poble vàrem fer la ruta de tornada amb cotxe fins arribar altra cop a Begur.
Va ser una sortida diferent de la que estem tots plegats acostumats però no per això va deixar de ser molt interessant.
SORTIDA AMB RAQUETES
El 26/1/2008 15 persones del grup vàrem anar cap a Bagà per fer la sortida que teníem prevista fer amb raquetes de neu.
A les 9 h. de matí estavem davant del centre d'informació del Parc Natural del Cadí - Moixeró. Esperàvem l'arribada del guia que havia d'acompanyar un grup d'unes 25 persones, entre les quals hi estàvem incloses nosaltres.
Quan va arribar el guia ja ens va informar que no hi havia neu. Només hi havien petites clapes. En aquestes condicions era perillós calçar-se raquetes. Per aquest motiu es va decidir fer una altra ruta de la prevista i poder fer la sortida naturalista que que va organitzar el parc natural.
El guia ens va anar explicant amb tota classe de detalls tot els indicis que la natura ens deixava veure. Així van poder veure i parlar de: diferents classes de plantes (roser, ginebró,...), d'arbres (pi negre, pi roig, ...), de mamífers (llebres, conills, isards, senglars ...) i d'aus (voltors, aguiles, trencapinyes, mallarengues, ...).
Quan vàrem acabar de dinar a un restaurant del poble vàrem fer la ruta de tornada amb cotxe fins arribar altra cop a Begur.
Va ser una sortida diferent de la que estem tots plegats acostumats però no per això va deixar de ser molt interessant.