Diumenge, 20 de gener de 2013
Ens apleguem a la Font de Baix de Begur. Aquesta vegada en som dotze de Perduts. A quarts de 8 del matí sortim amb puntualitat prussiana cap a Sant Esteve d'En Bas i, en arribar, localitzem el parc de l'Estació, l'inici de l'itinerari “Lletissonada” (o com sigui que s'anomeni: que no hi ha manera de recordar aquest nom) que ens durà al impressionant cingle d'Aiats. El temps és humit, però pinta bé. De l'anunciada ciclogènesis, ni rastre: no va voler passar de l'Ebre.
El camí discorre planer fins arribar el mas Els Bertrans. A partir d'aquest punt comença la pujada de més de nou kilòmetres que ens durà als cingles per camins que discorren per obagues entapissades de fulles de faig i de roure. Hem travessat les rieres de Pujolriu i del Grau i arribem a la Font de Marrades, situada al camí ral que uneix Olot i Vic. L'indret és espaiós i val la pena fer una bona parada per refer-se de l'esforç i omplir, si molt convé, les cantimplores.
El camí fa pujada, que deia en Serrat, i no dona treva la fortíssima pendent del corriol que ens mena des de sota el cingle d'Aiats, a la collada de Sa Bastida i a la plana d'Aiats. En arribar a aquest punt, el més alt de l'itinerari (1311 m), la vista sobre la vall d'En Bas i els talussos de la cinglera són realment espectaculars.
L'itinerari de baixada ens regala unes vistes igualment esplèndides del massís del Canigó nevat; però aviat el ràpid descens demana tota la nostra atenció per no fer un mal pas fins arribar, a poca distància, als prats assolellats que vam triar per dinar, eixarrancats i a recer del vent.
La darrera baixada discorre pel camí de la Portellera, que ens mena fins a l'alberg de la GECA i d'aquí a la carretera d'Hostalets d'En Bas a Sant Esteve, on finalitzem la nostra sortida i prenen unes bones birres amb avellanes. Salut!
Belen Núñez.
