A les sis del matí, ens varem trobar a la font de baix, En Pere Feliu, en Josep Pereira, en Blas, en Joan Carles, la Iolanda, la Neus, en Ferran, en Joan, la Núria, etc. En total una quinzena. Ens hem repartit en tres cotxes (dos persones venien amb moto),.............. i cap a Saldes "Berguedà". Cap a dos quarts de deu, ja érem al refugi Lluís Estasen. Abans però, en arribar amb els cotxes, ja hem tingut el primer contacte amb el Pedraforca, una vista imponent des del peu de la muntanya. Estava núvol i hem arrancat ja de pujada. Aquesta ruta, és d’alta muntanya i el camí, està voltat de avets i pi negre, les arrels dels quals entravessen d’un cantó al altre, fent com una mena d’esglaons. El terra cobert d’un verd intens, esta picotejat amb flors menudes de molts color si també i podem veure alguna flor de l’aire. I puja que pujaràs fins al Coll del Verdet. I a partir d’aquí a grimpar s’ha dit, seguint les marques grogues fins arribar al Pollegó superior. El cel, seguia ennuvolat i de tant en tant gotellada. El cim és una passada, perquè des de baix no saps com caram es puja al Pedraforca. Hem parat a fer un mos i les fotos de rigor. D’aquí, cap a l’enforcadura i comença la baixada per la tartera, impressionant. Es una pendent molt dreta, per tant cadascú baixava com podia, dempeus, de cul, clavant els talons i hi ha qui anava corrent i saltant. Espectacular i esgotador. Per fi a baix de tot i a l’esquerra, s’agafa el camí que porta de nou al refugi Lluís Estasen. En aquest moment, ha sortit el sol. Total cinc hores de ruta i molt contents, perquè ningú a pres mal. En Pere i en Blas, els hi ha tocat fer de fanalets i aconsellar a qui no teníem tanta experiència. Una excursió magnífica, dura, però molt gratificant.
Hi ara..............fins a la propera.
Núria Tortras.
 |
| Ascensió al Pedraforca 2009 |
