El passat dia 28/9/2008 vam fer l’excursió que teníem programada pel parc natural del Cap de Creus.
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
