Via Ferrada Roca de la Creu i Coves de Rialb

El passat Diumenge dia 18 de Març, un grup molt divers de persones de totes les edats i condicions d’arreu vingudes del nostre petit país, vam reunir-nos a diferents llocs de les nostres contrades per dirigir-nos cap a Ribes de Freser, per mai més ben dit, enfilar-nos  a la seva bonica  ferrada anomenada Roca de la Creu.

Una via força senzilla i molt ben equipada per iniciar-se en aquest món, de construcció recent (el passat mes d’Abril de 2017) que s’alça  tot darrere del poble i que ens va enlluernar per les seves espectaculars vistes de cims nevats i  panoràmiques sobre el poble de Ribes i el Freser.

El dia va despertar un xic trist i gris però a mesura que anàvem conduint cap al nostre destí el sol va fer acte de presència i ens va deixar gaudir en tot moment de l’activitat.

Cap allà les dos quarts d’onze del matí arribem a lloc i després d’esmorcar un xic, caminem fins a l’església de Santa Maria, al costat de l’Ajuntament de Ribes de Freser per agafar unes escales que ens portaran al peu del turonet on es troba la ferrada. Unes quantes explicacions per aquells que s’inicien i comencem, un a un, a enfilar-nos cap amunt. Anirem carenant la muntanya amunt i avall, passant algun pont, per finalment acabar en un camí equipat i una caminada circular, d’uns trenta minuts, que ens durà de tornada cap al poble.

Tot satisfets i contents agafem els cotxes per anar al pròxim destí, la Cova de Rialb i enfangar-nos una mica explorant aquesta senzilla però interessant cova, a més a més ens acompanya la més petitona del grup l’Afra l’exploradora, que ben equipada amb les seves botes d’aigua de color “PINK” s’escola cap dins.

A poc a poc anem sortint de la cova, alguns més enfangats i molls que altres, encara que els més intrèpids ens fan esperar una estona. Fem les últimes fotografies, intercanvis de correus i adreces per què  ara sí que toca  acomiadar-nos d’uns i altres, ja que cadascú ha d’anar de tornada cap al seu destí.

Després de gaudir d’una gran companyia i de fer nous amics, només queda dir-vos que ha estat un plaer compartir aquest dia i aquesta experiència amb tots vosaltres, i dir-vos fins a la propera.

Els Perduts de Begur.
                     

Via ferrada la Roca de le Creu --Coves de Rialb. from PRODUCCIONES JAVIER on Vimeo.

La Vajol - Ruta de l'Exili

La crònica d'aquesta sortida la inicio, com moltes travesses, sense gaires ganes al començament, però engrescant-me a mesura que avança la marxa, que aquesta vegada ens ha dut a caminar un tram de la ruta que, a les acaballes de la guerra civil, van fer milers de persones - i entre aquestes els Presidents Lluís Companys, Manuel Azaña i José Antonio Aguirre - en el seu viatge de fugida vers els camps de refugiats que les autoritats de la República francesa van improvisar a la Catalunya Nord o, els més afortunats, cap a altres punts d'Europa o Amèrica del Nord.

Per no perdre els bons costums, sortim de l'aparcament de la Font de Baix de Begur força tocada l'hora fixada per l'acte, en cotxes particulars fins a arribar a La Vajol, on ens trobem amb altres Perduts que vénen directament de Girona, de Verges, inclús de Banyoles (salutacions a tots i a totes). En total 26 perduts, més 2 gossos amb propietària coneguda i un altre gos, que s'hi va afegir igualment un bon tall de camí. 

Des de La Vajol vam iniciar el camí, que a voltes és una pista i a voltes transcorre per la carretera, direcció Les Illes, població francesa on el President Companys -segons les llegendes rurals- va deixar a deure una truita a l'Hostal Els Trabucaires, no sabem si francesa o espanyola.

Cal prendre la GI-505 direcció a Ceret, tot passant pel Coll de Lli, on rau el filferro que separa l'estat espanyol de l'estat francès. Si no trobeu el filferro no us amoïneu, que per això estan els mòbils, per recordar-vos quins són els dominis respectius. Al Coll de Lli trobem una placa en record als 3 Presidents que, camí de l'exili, van passar per aquest punt.

Un cop a Les Illes, vam tornar a prendre la pista de ciment que es troba a tocar del monument a les Brigades Internacionals i a l'Exèrcit Republicà, i tot passant pel Coll de Manrella, on s'hi troba l'anomenat “Temple de la Pau” en homenatge a Lluís Companys, i sempre seguint els rètols que indiquen “La Vajol” (no calen pràcticament ni GPS ni tracks, tot i ser recomanables), s'arriba al punt de sortida.

No m'agradaria acabar aquesta crònica, sense destacar, més que la visita a la mina de talc (on s'ha documentat que va romandre amagat l'anomenat Tresor de La República), o les característiques del camí que - deixant de banda un bosc de castanyers - transcorre per paratges força urbanitzats, -repeteixo-, no m'agradaria acabar sense destacar un llogarret que vaig trobar força idíl·lic, tant per la situació aïllada i envoltat per un petit prat, com per les característiques de l'edifici, un mas senyorial anomenat Can Quera. Allà trobà refugi i s'hi establí el darrer govern republicà, fins que va caure en mans de les tropes franquistes. Sobta que un lloc a on, en el passat, es van prendre decisions, ara sigui un lloc sense aparent activitat i emmudit... Fins aviat!

B. Núñez