INFORMACIÓ

El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.

Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Blas 690383009 Eva 661452566 JoanCarles 610767830 Ponç 635614101 Enric 676022700 Yolanda 616399555 Juanmi 607849887 Jordi 619384049 Josep 686356490

Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR

LES NOSTRES SORTIDES

Els Perduts de Begur


diumenge, 4 de març del 2018

La Vajol - Ruta de l'Exili

La crònica d'aquesta sortida la inicio, com moltes travesses, sense gaires ganes al començament, però engrescant-me a mesura que avança la marxa, que aquesta vegada ens ha dut a caminar un tram de la ruta que, a les acaballes de la guerra civil, van fer milers de persones - i entre aquestes els Presidents Lluís Companys, Manuel Azaña i José Antonio Aguirre - en el seu viatge de fugida vers els camps de refugiats que les autoritats de la República francesa van improvisar a la Catalunya Nord o, els més afortunats, cap a altres punts d'Europa o Amèrica del Nord.

Per no perdre els bons costums, sortim de l'aparcament de la Font de Baix de Begur força tocada l'hora fixada per l'acte, en cotxes particulars fins a arribar a La Vajol, on ens trobem amb altres Perduts que vénen directament de Girona, de Verges, inclús de Banyoles (salutacions a tots i a totes). En total 26 perduts, més 2 gossos amb propietària coneguda i un altre gos, que s'hi va afegir igualment un bon tall de camí. 

Des de La Vajol vam iniciar el camí, que a voltes és una pista i a voltes transcorre per la carretera, direcció Les Illes, població francesa on el President Companys -segons les llegendes rurals- va deixar a deure una truita a l'Hostal Els Trabucaires, no sabem si francesa o espanyola.

Cal prendre la GI-505 direcció a Ceret, tot passant pel Coll de Lli, on rau el filferro que separa l'estat espanyol de l'estat francès. Si no trobeu el filferro no us amoïneu, que per això estan els mòbils, per recordar-vos quins són els dominis respectius. Al Coll de Lli trobem una placa en record als 3 Presidents que, camí de l'exili, van passar per aquest punt.

Un cop a Les Illes, vam tornar a prendre la pista de ciment que es troba a tocar del monument a les Brigades Internacionals i a l'Exèrcit Republicà, i tot passant pel Coll de Manrella, on s'hi troba l'anomenat “Temple de la Pau” en homenatge a Lluís Companys, i sempre seguint els rètols que indiquen “La Vajol” (no calen pràcticament ni GPS ni tracks, tot i ser recomanables), s'arriba al punt de sortida.

No m'agradaria acabar aquesta crònica, sense destacar, més que la visita a la mina de talc (on s'ha documentat que va romandre amagat l'anomenat Tresor de La República), o les característiques del camí que - deixant de banda un bosc de castanyers - transcorre per paratges força urbanitzats, -repeteixo-, no m'agradaria acabar sense destacar un llogarret que vaig trobar força idíl·lic, tant per la situació aïllada i envoltat per un petit prat, com per les característiques de l'edifici, un mas senyorial anomenat Can Quera. Allà trobà refugi i s'hi establí el darrer govern republicà, fins que va caure en mans de les tropes franquistes. Sobta que un lloc a on, en el passat, es van prendre decisions, ara sigui un lloc sense aparent activitat i emmudit... Fins aviat!
B. Núñez