Tic-tac!!! 24
d'abril, toca matinar, perquè a les 7 del matí tenim una cita ineludible amb
"Els Perduts de Begur". No me la vull perdre!!!
Ens reunim a la
Font de baix i repartits en diferents cotxes sortim direcció cap a Santa Coloma
de Farners on trobarem la resta de gent que s'ha animat a venir, entre tots un
grupet de 30 persones de Begur, Cruïlles, Malgrat de Mar, Cassà de la Selva,
Castelldefels i Girona. Farem una ruta circular d'uns 12 km: Balcó i Gorgs de
Penjacans, Castell i Ermita de Farners, Pas de l'Ós i tornada al Parc de Sant
Salvador.
Ens posem en marxa
passant el pont i seguint el passeig del Parc de Sant Salvador que voreja la
riera de Santa coloma, un dels afluents del Tordera, fins a la Font Picant.
De seguida comença
un caminet, que tot bordejant la riera ens durà al Gorg d'en Vilà, el primer i
preciós salt d'aigua.
Després de fer unes
fotografies, ens allunyem de la riera i continuem per un tram d'asfalt d'ascens
moderat, que ens porta a unes masies. Ens criden molt l'atenció, les immòbils
vaques de la masia de "Ca
l'Oller", ja que son figures estratègicament col·locades al voltant seu.
Ens enfilem per una
pista fins a trobar unes marques vermelles, un xic amagades, que ens porten per
corriols al balcó de Penjacans, un promontori rocós des del qual tenim
espectaculars vistes a les Guilleries. Per un moment penso en el bandoler
Serrallonga encerclat pels rocams del turó del vent i la roca Guillera (no
m'estranya que fos difícil de trobar), és el lloc ideal per esmorzar, així que
fem una paradeta.
Els més agosarats
s'acosten al límit del balcó per admirar als seus peus, un precipici de roca en
caiguda vertical al sot de Penjacans, al qual descendirem per un estret corriol
de fort pendent fins al torrent, també marcat amb rodones vermelles a la soca
dels arbres com si fossin "waypoints".
A partir d'aquí,
durant una estona es tracta de remuntar tot serpentejant el curs del torrent,
marcat amb rodones de color pistatxo a les pedres. Trams amb un fort desnivell,
entre rocs, torrents d'aigua, molsa, falgueres, esbarzers i atapeïda vegetació
que ens obliguen a fer alguna grimpada.
Després d'haver
remuntat dos gorgs, a la part més fonda, un xic amagat, trobem el tercer salt
anomenat del Diable. Un espectacular salt d'aigua d'uns 15 metres.
Abandonarem el
torrent per dirigir-nos corriol amunt cap al Castell de Farners per visitar el
seu interior i gaudir de les seves magnífiques vistes i baixar cap a l'ermita,
on podrem contemplar perfectament el castell.
Tornem per corriols
i rieres seguin les indicacions, i quan ens sembla que ja ho hem superat tot,
doncs no!!!, arribem al conflictiu pas de l'Ós, una espectacular torrentera
d'altes i verticals parets rocoses (preciós però un xic perillós), equipat amb
una corda (que no se sap molt bé per on agafar-la) que ens obliga a fer un xic
de barranquisme.
Aquí els Perduts,
estratègicament col·locats als punts més conflictius de les relliscoses parets
de penyes, han de fer malabars per ajudar-nos, un per un, a superar sans i
estalvis el pas, ja que per la majoria de nosaltres, era la nostra primera
experiència en una activitat similar (penso que mai han tocat tanta cuixa en un
sol dia...).
Gràcies a ells i a
l'esperit col·laboratiu de tothom superem el repte, però en Blas s'emporta
"mínim" una trepitjada de cascú de nosaltres.
No sé com haurà
acabat el seu peu!!!, però ja tenim tema de conversa per estona mentre baixem
cap a la bassa d'en Camps.
Entre rialles i
acudits sense adonar-nos ja tornem a ser al punt inicial. Tots hem gaudit molt,
tant dels indrets recorreguts com del bon ambient que ens han transmès els
perduts... i és que són genials!!!
No us perdeu la
pròxima...
(P.D. Per a qui
interessi..." No he recollit cap ou... ara... brossa tanta que
vulguis", ha ha ha!!!).
La Blassa del Wiki.
