Avui 31 de Gener, encara fosca nit, hem quedat a la Font de Baix per anar a caminar per les Gavarres a Celrà.
Pel camí hem anat recollint altres perduts, de Palafrugell, la Bisbal,
Torroella de Montgrí, Girona...
Un cop allà, amb una mica de fred i humitat, però ja amb la llum d'un tímid
sol, hem enfilat amunt cap a les Gavarres.
Hem començat el circuit trobant diverses fonts, totes elles
seques, per la falta de pluja, "la Font de les Escales i d'en
Bussé". Una mica més endavant trobem la primera mina, la del "Nen
Jesús", també conegut com el "Bac d'en Medinyà". Va servir
d'explotació de ferro des de l'any 1892 fins a 1918.
Després hem seguit pujant, fins a cercar el seu antic carregador, lloc a on
es carregava el mineral per traslladar-lo fins a l'estació de tren a Celrà.
Passada ja una hora i amb una mica de gana hem seguit amunt fins al
"Castell de Sant Miquel de Castellar" passant abans per la "Font
del Borni" (molt adient el seu nom, perquè també estava ben seca) i pel "Collet
d'en Figueres" una intersecció abans d'arribar-hi.
Amb la panxa plena i amb una mica de fred ens hem espavilat a pujar
fins dalt del Castell a 390 metres
d'altitud. Aquest Santuari va pertànyer a Celrà fins a l'any 1974, any en què
va ser agregat a la ciutat de Girona. Pujant per unes petites escales de
cargol, hem pujat a dalt la torre per gaudir d'unes meravelloses vistes i també
d'un bon vent...
Passada una bona estona i feta la foto de rigor, hem començat a baixar
buscant la "Mina Victòria". Aquesta és més extensa.
El següent objectiu era visitar "els Sants" i ens hem desviat uns
100 metres per anar a trobar les figures d'arquitectura religiosa "Sant
Sixt i Sant Hou", els patrons de Celrà. Estan situats en un lloc molt
recomanable a la vista i amb una verdor al bosc impressionant.
Vinga cap amunt, amunt i amunt, allò no s'acabava mai, 316 m més de
desnivell i a dalt, però abans una altra font, ara la "del Castanyer"
(porteu sempre aigua perquè les fonts solen estar seques i l'aigua no està tractada).
Ja de baixada per tornar cap al punt de sortida, ens desviem per trobar una
bona i última panoràmica "el Mirador del Congost". Allà dalt et
quedes sense paraules!!! Ja després tot ve de baixada, una horeta més i cap al
cotxe.
Hem passat un matí molt entretingut, amb uns bons 18 quilòmetres a les
cames i sobretot molt bon ambient.
Us esperem a la propera!!!
Marta Capdevila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada