INFORMACIÓ

El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.

Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Josep 686356490 Blas 690383009 Anton 600504332 JoanCarles 972622143 Pere 638240716 Javi 656950807

Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR


dilluns, 22 de novembre de 2010

REQUESENS-PUIGNEULÓS "L'ALBERA"


En aquesta ocasió un grup de catorze ens hem desplaçat fins el veïnat de Requesens (punt de sortida) per realitzar l’excursió programada del Club per aquest mes de novembre.
Un diumenge esplèndid després d’uns dies anteriors de pluja i fred. Hem escollit un circuit circular d’uns setze quilòmetres de distància, un desnivell de pujada d’uns nou cents metres, dificultat mitjana i que hem emprat unes cinc hores i mitja en fer-lo.

Es tracta d’una sortida molt espectacular i complerta, tant en quant als diferents desnivells i dificultat dels trams (pendent de pujada i baixada), com els diferents paisatges i terrenys que anem creuant. Entre boscos de castanyers, pi negre, immenses fagedes de formes tenebroses i prats de pastura coberts d’una gran catifa verda.

Un circuit ben fressat i senyalitzat que transcorre a estones per pistes forestals (Gr11), corriols i senders (Prc71) o directament per dreceres en ziga-zaga i la major part del circuit entre el filat del límit fronterer amb França.

A dalt a 1256 metres la millor vista possible del Rosselló i muntanyes del Canigó per una banda i l’Alt Empordà i golf de Roses per l’altra. Una mica abans però ens desviem per visitar el Pou de Glaç de Neulós i accedir al seu interior que està en perfectes condicions (vegeu les fotos).

Per baixar accelerem la marxa entre la fullaraca i les diferents tonalitats de color que ens ofereix la tardor, travessem algun rierol, trobem un brollador d’aigua i una petita gorga. Deixem a ma esquerra, a prop, el Castell de Requesens per arribar a la Rajoleria (antic forn de totxos i teules).

Quasi les tres, l’hora prevista d’arribada i dinar que hem reservat allà mateix a la cantina del veïnat de Requesens. Bon dinar de germanor i contents de compartir amb tot el grup una nova sortida.

Fins la propera.

Els Perduts de Begur.

REQUESENS-PUIGNEULÓS "L'ALBERA"


En aquesta ocasió un grup de catorze ens hem desplaçat fins el veïnat de Requesens (punt de sortida) per realitzar l’excursió programada del Club per aquest mes de novembre.
Un diumenge esplèndid després d’uns dies anteriors de pluja i fred. Hem escollit un circuit circular d’uns setze quilòmetres de distància, un desnivell de pujada d’uns nou cents metres, dificultat mitjana i que hem emprat unes cinc hores i mitja en fer-lo.

Es tracta d’una sortida molt espectacular i complerta, tant en quant als diferents desnivells i dificultat dels trams (pendent de pujada i baixada), com els diferents paisatges i terrenys que anem creuant. Entre boscos de castanyers, pi negre, immenses fagedes de formes tenebroses i prats de pastura coberts d’una gran catifa verda.

Un circuit ben fressat i senyalitzat que transcorre a estones per pistes forestals (Gr11), corriols i senders (Prc71) o directament per dreceres en ziga-zaga i la major part del circuit entre el filat del límit fronterer amb França.

A dalt a 1256 metres la millor vista possible del Rosselló i muntanyes del Canigó per una banda i l’Alt Empordà i golf de Roses per l’altra. Una mica abans però ens desviem per visitar el Pou de Glaç de Neulós i accedir al seu interior que està en perfectes condicions (vegeu les fotos).

Per baixar accelerem la marxa entre la fullaraca i les diferents tonalitats de color que ens ofereix la tardor, travessem algun rierol, trobem un brollador d’aigua i una petita gorga. Deixem a ma esquerra, a prop, el Castell de Requesens per arribar a la Rajoleria (antic forn de totxos i teules).

Quasi les tres, l’hora prevista d’arribada i dinar que hem reservat allà mateix a la cantina del veïnat de Requesens. Bon dinar de germanor i contents de compartir amb tot el grup una nova sortida.

Fins la propera.

Els Perduts de Begur.

dilluns, 1 de novembre de 2010

ROCACORBA-PUIGSOU (GIRONÉS)


Amb unes previsions meteorològiques insegures ens vam reunir deu  membres del Club Excursionista “Els Perduts de Begur” per pujar al cim i visitar el Santuari. Ens desplacem amb cotxe fins a Can Plana (Granollers de Rocacorba).
En aquesta època de l’any podem gaudir dels colors ocres i grocs que ens ofereixen  les nombroses fagedes i castanyers. Camins amb catifes de fulles daurades ens acompanyen en tot moment, el temps i la temperatura fou molt agradable.
L’itinerari passa per senders de petit i gran recorregut ben marcats, circular,  d’uns tretze quilòmetres amb un temps aproximat de cinc hores i mitja i no massa dificultat. Transcorre per la Llosa Llarga (camí enllosat natural, que sembla fet per l’home) el Coll Saposa, fins al Pla de Martí. A la sortida del bosc ja es veuen les torres de comunicació. Seguidament ataquem el cim per el Camí dels Morts travessant fagedes humides i pedres cobertes de molsa que fan el camí molt interessant.
Visita exterior del Santuari de Rocacorba* magnífiques vistes a 929 metres, baixada per el “Camí de l’escaleta”, Cova Rocacorba, Roca Barret, Turó Rodó, masia Can Gelats i finalment Can Plana.
Un bon àpat a Can Toscà de Canet d’Adri (enmig la dolça Vall de Sant Gregori i del Llémena)  fou la guinda d’un dia deliciós. 

Pere Carrasco.

*Santuari de Rocacorba, primer document apareix amb data de 1161, i correspon a una construcció feta sobre un antic castell del segle XIV. La Verge de la Pera original, la podem trobar al museu d’Art de Girona.

ROCACORBA-PUIGSOU (GIRONÉS)


Amb unes previsions meteorològiques insegures ens vam reunir deu  membres del Club Excursionista “Els Perduts de Begur” per pujar al cim i visitar el Santuari. Ens desplacem amb cotxe fins a Can Plana (Granollers de Rocacorba).
En aquesta època de l’any podem gaudir dels colors ocres i grocs que ens ofereixen  les nombroses fagedes i castanyers. Camins amb catifes de fulles daurades ens acompanyen en tot moment, el temps i la temperatura fou molt agradable.
L’itinerari passa per senders de petit i gran recorregut ben marcats, circular,  d’uns tretze quilòmetres amb un temps aproximat de cinc hores i mitja i no massa dificultat. Transcorre per la Llosa Llarga (camí enllosat natural, que sembla fet per l’home) el Coll Saposa, fins al Pla de Martí. A la sortida del bosc ja es veuen les torres de comunicació. Seguidament ataquem el cim per el Camí dels Morts travessant fagedes humides i pedres cobertes de molsa que fan el camí molt interessant.
Visita exterior del Santuari de Rocacorba* magnífiques vistes a 929 metres, baixada per el “Camí de l’escaleta”, Cova Rocacorba, Roca Barret, Turó Rodó, masia Can Gelats i finalment Can Plana.
Un bon àpat a Can Toscà de Canet d’Adri (enmig la dolça Vall de Sant Gregori i del Llémena)  fou la guinda d’un dia deliciós. 

Pere Carrasco.

*Santuari de Rocacorba, primer document apareix amb data de 1161, i correspon a una construcció feta sobre un antic castell del segle XIV. La Verge de la Pera original, la podem trobar al museu d’Art de Girona.

diumenge, 26 de setembre de 2010

CAMÍ DE RONDA (PLATJA FONDA-AIGUABLAVA) I COVES DE SES FALUGUES

Begur, 26 de setembre, 8’30h. del matí, la colla excursionista “Els Perduts” ens convoca de nou a l’aparcament de la Font de Baix. Hi ha cares noves i, com sempre, molt bon ambient. Bufa la tramuntana i els primers raigs de sol encara no han fet acte de presencia a la zona. Posem fil a l’agulla i ens dirigim cap al Puig de Son Rich. El sol ja ens comença a delectar amb la seva escalforeta i juntament amb les inimitables vistes que ens ofereix la nostra costa preveiem que serà un matí excel·lent. I així ha estat!
El mar avui amb to grisós i espurnejat de crestes blanques, els penya-segats aguantant ferms els cops de les onades i els pins aquarel·lats de taronja solar és el paisatge que s’ha brindat avui als nostres peus al llarg del camí per Sa Guarda, Ses Costes, Platja Fonda, el Port de Fornells i Aiguablava. Tot pujant hem fet via fins al Puig de Ses Falugues on s’hi troben les coves sepulcrals d’origen megalític i, passant pel Mas d’en Llord, hem tornat cap a Begur.
Després d’haver fet el Puja i Baixa del mes de juny pensava que el meu poble ja m’havia sorprès del tot però avui me n’he adonat que aquest magnífic indret no pot deixar mai de sorprendre ningú. I és que Begur, te’l miris pel costat que te’l miris no deixa de ser un lloc espectacular.
Vull donar les gràcies a la Colla “Els Perduts”per la seva incondicionalitat i perquè sense la seva organització, la seva empenta, la seva mà quan el camí no ens ho posa del tot fàcil ,… molts de nosaltres ens ho hauríem perdut.
Gràcies Perduts!!

CAMÍ DE RONDA (PLATJA FONDA-AIGUABLAVA) I COVES DE SES FALUGUES

Begur, 26 de setembre, 8’30h. del matí, la colla excursionista “Els Perduts” ens convoca de nou a l’aparcament de la Font de Baix. Hi ha cares noves i, com sempre, molt bon ambient. Bufa la tramuntana i els primers raigs de sol encara no han fet acte de presencia a la zona. Posem fil a l’agulla i ens dirigim cap al Puig de Son Rich. El sol ja ens comença a delectar amb la seva escalforeta i juntament amb les inimitables vistes que ens ofereix la nostra costa preveiem que serà un matí excel·lent. I així ha estat!
El mar avui amb to grisós i espurnejat de crestes blanques, els penya-segats aguantant ferms els cops de les onades i els pins aquarel·lats de taronja solar és el paisatge que s’ha brindat avui als nostres peus al llarg del camí per Sa Guarda, Ses Costes, Platja Fonda, el Port de Fornells i Aiguablava. Tot pujant hem fet via fins al Puig de Ses Falugues on s’hi troben les coves sepulcrals d’origen megalític i, passant pel Mas d’en Llord, hem tornat cap a Begur.
Després d’haver fet el Puja i Baixa del mes de juny pensava que el meu poble ja m’havia sorprès del tot però avui me n’he adonat que aquest magnífic indret no pot deixar mai de sorprendre ningú. I és que Begur, te’l miris pel costat que te’l miris no deixa de ser un lloc espectacular.
Vull donar les gràcies a la Colla “Els Perduts”per la seva incondicionalitat i perquè sense la seva organització, la seva empenta, la seva mà quan el camí no ens ho posa del tot fàcil ,… molts de nosaltres ens ho hauríem perdut.
Gràcies Perduts!!

dissabte, 24 de juliol de 2010

NOCTURNA A LA PLATJA DE SA TUNA 2010


Un any més i com a sortida popular ja consolidada en el calendari del nostre club excursionista, el passat Divendres 23 de Juliol poc més d’una cinquantena d’ànimes nocturnes entre grans i petits, ens dirigim per camins enmig de la nit cap a la Cala de Sa Tuna.
Sortim de la Font de Baix a les deu en punt, amb les llanternes i frontals a punt. Aquest any baixem pel Camí de Puig Rodó fins a Cap sa Sal per agafar el Camí de Ronda fins a Aiguafreda i després a Sa Tuna. Avui fa una mica de fresca i bufa vent del nord i això fa que sigui ideal per caminar, sense calor a diferència d’altres anys. Enmig de la foscor i mentre ens acostem a Aiguafreda sentim el bateg del mar i les onades trencant contra les roques, això fa que només uns quants, els més agosarats, decideixin llençar-se a l’aigua a la platja de Sa Tuna. Asseguts a la sorra és moment de reposar, menjar l’entrepà per després prendre un cafè o gelat en algun dels restaurants.
La pujada la fem pel Camí Vell molt ràpidament en poc més de quaranta minuts i poc abans de la una de la nit arribem a Begur.
Us emplacem a tots a la nocturna de l’any que bé.

Els Perduts. 



NOCTURNA A LA PLATJA DE SA TUNA 2010


Un any més i com a sortida popular ja consolidada en el calendari del nostre club excursionista, el passat Divendres 23 de Juliol poc més d’una cinquantena d’ànimes nocturnes entre grans i petits, ens dirigim per camins enmig de la nit cap a la Cala de Sa Tuna.
Sortim de la Font de Baix a les deu en punt, amb les llanternes i frontals a punt. Aquest any baixem pel Camí de Puig Rodó fins a Cap sa Sal per agafar el Camí de Ronda fins a Aiguafreda i després a Sa Tuna. Avui fa una mica de fresca i bufa vent del nord i això fa que sigui ideal per caminar, sense calor a diferència d’altres anys. Enmig de la foscor i mentre ens acostem a Aiguafreda sentim el bateg del mar i les onades trencant contra les roques, això fa que només uns quants, els més agosarats, decideixin llençar-se a l’aigua a la platja de Sa Tuna. Asseguts a la sorra és moment de reposar, menjar l’entrepà per després prendre un cafè o gelat en algun dels restaurants.
La pujada la fem pel Camí Vell molt ràpidament en poc més de quaranta minuts i poc abans de la una de la nit arribem a Begur.
Us emplacem a tots a la nocturna de l’any que bé.

Els Perduts. 



dilluns, 5 de juliol de 2010

ASCENSIÓ AL PUIGMAL I AL FINESTRELLES (OLLA DE NÚRIA)

El divendres 2 de Juliol a les 5 de la tarda, vam sortir una expedició de tres excursionistes cap al Puigmal.
Vam arribar a Queralbs a les 8 del vespre i allà vam fer un bon sopar, i seguidament vam anar muntar les tendes al mirador de Fontalba.
Ens vam despertar a les 6 del matí, i després de desmuntar les tendes i esmorzar, va començar l’ascensió.
Aquell dia hi havia molta gent fent el circuit, perquè al cap de poc s'hi celebrava la Cursa de L’Olla de Núria. L’ascensió del Puigmal a 2910m la vam fer amb 1h 30’.
Quan hi vam arribar vam gaudir d’unes vistes magnífiques. Podíem veure tots els pics que envolten la Vall de Núria, i molts més.
Després d’un petit descans al cim, vam continuar endavant i després de travessar més colls i cims vam arribar al Puigmal petit. Seguidament d’arribar-hi ens vam proposar d’arribar al pic de Finestrelles a 2829m. De seguida que vam arribar, vam marxar cap al coll d’Eina i allà vam baixar cap a la Vall de Núria. Va ser un descens de 4 km apròximadament.
En arribar a la Vall vam fer un bon dinar i vam tornar cap a Fontalba on teníem el cotxe aparcat. Es tractava d'una ascensió de 4.5 km.
En arribar havíem fet una caminada d’uns 22 km. Ha estat una sortida molt bonica ja que l’esforç fet ha valgut la pena amb els paisatges vistos.

Roger.


ASCENSIÓ AL PUIGMAL I AL FINESTRELLES (OLLA DE NÚRIA)

El divendres 2 de Juliol a les 5 de la tarda, vam sortir una expedició de tres excursionistes cap al Puigmal.
Vam arribar a Queralbs a les 8 del vespre i allà vam fer un bon sopar, i seguidament vam anar muntar les tendes al mirador de Fontalba.
Ens vam despertar a les 6 del matí, i després de desmuntar les tendes i esmorzar, va començar l’ascensió.
Aquell dia hi havia molta gent fent el circuit, perquè al cap de poc s'hi celebrava la Cursa de L’Olla de Núria. L’ascensió del Puigmal a 2910m la vam fer amb 1h 30’.
Quan hi vam arribar vam gaudir d’unes vistes magnífiques. Podíem veure tots els pics que envolten la Vall de Núria, i molts més.
Després d’un petit descans al cim, vam continuar endavant i després de travessar més colls i cims vam arribar al Puigmal petit. Seguidament d’arribar-hi ens vam proposar d’arribar al pic de Finestrelles a 2829m. De seguida que vam arribar, vam marxar cap al coll d’Eina i allà vam baixar cap a la Vall de Núria. Va ser un descens de 4 km apròximadament.
En arribar a la Vall vam fer un bon dinar i vam tornar cap a Fontalba on teníem el cotxe aparcat. Es tractava d'una ascensió de 4.5 km.
En arribar havíem fet una caminada d’uns 22 km. Ha estat una sortida molt bonica ja que l’esforç fet ha valgut la pena amb els paisatges vistos.

Roger.


dilluns, 28 de juny de 2010

GRAN PARTICIPACIÓ A LA PRIMERA MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR

El Club Excursionista Els Perduts us dona  les gràcies per el suport i la bona acollida que hem tingut, el passat Dimenge 27 de Juny en la Primera edició de la "Marxa Popular Puja i Baixa de Begur"
Creiem que l'experiència  en general a estat molt positiva (hi ha coses a millorar) amb una participació massiva  (més de cinc centes persones) d'arreu de Catalunya, amb un dia esplèndid, molt calorós, un circuit bastant exigent però sobretot amb uns paisatges excepcionals que fa que sigui una Marxa diferent a d'altres.
Tots hi hem posat molta il·lusió per consolidar una Marxa  on la gent pugui córrer o caminar i al mateix temps conèixer la bellesa del nostre entorn (desconegut per a molts). A nosaltres mateixos, que fem sortides lluny a grans muntanyes, ens sorprèn moltes vegades que aquí mateix a casa, tinguem travesses d'una gran exigència i bellesa comparable amb qualsevol de gran anomenada.
Agrair a tots els col.laboradors, establiments i tota la gent que ens ha donat un cop de ma. Però sobretot a tots els qui  heu participat perquè sense vosaltres no hauria sigut possible.

Us emplacem a tots a la pròxima edició.

Els Perduts de Begur.

Atenció, ja tenim les samarretes !!!!!
Podeu passar-les a buscar per l'oficina de turisme. És obert cada dia, de 10 a 14 i de 16 a 21 hores. 

GRAN PARTICIPACIÓ A LA PRIMERA MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR

El Club Excursionista Els Perduts us dona  les gràcies per el suport i la bona acollida que hem tingut, el passat Dimenge 27 de Juny en la Primera edició de la "Marxa Popular Puja i Baixa de Begur"
Creiem que l'experiència  en general a estat molt positiva (hi ha coses a millorar) amb una participació massiva  (més de cinc centes persones) d'arreu de Catalunya, amb un dia esplèndid, molt calorós, un circuit bastant exigent però sobretot amb uns paisatges excepcionals que fa que sigui una Marxa diferent a d'altres.
Tots hi hem posat molta il·lusió per consolidar una Marxa  on la gent pugui córrer o caminar i al mateix temps conèixer la bellesa del nostre entorn (desconegut per a molts). A nosaltres mateixos, que fem sortides lluny a grans muntanyes, ens sorprèn moltes vegades que aquí mateix a casa, tinguem travesses d'una gran exigència i bellesa comparable amb qualsevol de gran anomenada.
Agrair a tots els col.laboradors, establiments i tota la gent que ens ha donat un cop de ma. Però sobretot a tots els qui  heu participat perquè sense vosaltres no hauria sigut possible.

Us emplacem a tots a la pròxima edició.

Els Perduts de Begur.

Atenció, ja tenim les samarretes !!!!!
Podeu passar-les a buscar per l'oficina de turisme. És obert cada dia, de 10 a 14 i de 16 a 21 hores. 

dissabte, 15 de maig de 2010

TREKKING PER L’ATLAS I ASCENSIÓ AL DJEBEL TOUBKAL (4167m)

Ho hem aconseguit!
Un gran repte i molta satisfacció és el que sentim tant en Josep, en Pere, en Blas, En Víctor i un servidor, Joan Carles, després d’aquesta setmana de trekking per l’Atlas del Marroc.
Han estat vuit dies molt intensos de convivència, estones molt bones i d’altres no tant, però bàsicament hem gaudit, hem aprés molt i hem enyora’t als qui ens estimen i patien per nosaltres.
Els cinc dies pròpiament de trekking amb la culminació Dijous 6 Maig del Toubkal a 4167 metres han estat una passada. Cal recordar que es tracta del nostre primer “quatre-mil” i ens feia molta patxoca i al mateix temps un gran respecte.

Diumenge dos de Maig a primera hora del matí: En Saïd el que serà el nostre guia, ens recull amb un mini-bus a l’hotel de Marrakech, carreguem les motxilles i els trastos i ens dirigim al punt de partida del nostre Trek “Imioughlad”. Allà ens esperen els quatre muleros ( en Mohamed, l’Ibrahim , l’Abdelaziz i en Saïd) i també el nostre gran cuiner en Mimun. Comencem a caminar amb molt de sol i calor, sempre pujant entre mig de bosc i per uns corriols que sembla impossible  que hi puguin passar les mules carregades a tope “pobretes”. Estan acostumades, és l’únic mitjà de transport i de connexió en molts d’aquests poblats de l’Alt Atlas.
Comencem a guanyar altura,passant per diferents poblats i ens adonem de seguida de l’espectacularitat de l’entorn desconegut en el que ens hem submergit. En Saïd ens respon perfectament a totes les preguntes i inquietuds que tenim dels  Berbers i que ens anirà fascinant al llarg de tot el Trek. (les construccions dels poblats, els costums de la gent, el mode de viure, la influència del Islam…)

Una de les coses que ens impacta força és la varietat cromàtica de l’entorn “el colors”. Les cases dels poblats segons el color de la terra (unes color grisenc i cent metres avall vermellós argilós…). Els pobles estan enfilats en pendents molt pronunciades a la falda de la muntanya. A baix tenen els camps de conreu i el riu . La cabra és l’animal que predomina en aquesta zona tot i que els xais, els burros, les gallines i alguna vaca no hi falten als corrals. La vida sembla força dura, sobretot per les dones, surt el sol i ja son a bosc a carregar més de trenta quilos  d’herba a l’esquena, llenya o el que faigi falta…i després fer-se càrrec de la casa i la mainada. Pràcticament a partir dels deu anys les noies es fan càrrec de les feines domèstiques. Els homes diríem que fan una vida més contemplativa al voltant de la mesquita i les pregàries, almenys això és el que hem va semblar…
El Berber d’aquesta zona sol ser baix, una mica cap gros, sobretot la dona, pell morena i castigada. Semblen d’edat  més avançada de la real. La majoria no van a l’escola o no n’hi ha, això si, tenen llum elèctrica, aigua potable i antena parabòlica però d’una manera molt primitiva…
Son gent oberta, acostumats a veure “guiris amb motxilla” com nosaltres, i sobretot els nens s’acosten per que els hi regalis qualsevol xorrada occidental. Nosaltres anàvem ben proveïts de caramels, bolis “stylo”, encenedors…Si tens Dirhams més que millor i fotos Noooo… Be! si pagues algun Dirham Sí…

Segons l’etapa fem de set a deu hores caminant i cada dia agafem més força i ens adaptem millor al medi. Una de les coses que ens preocupa és la qüestió de l’aigua per beure i el menjar. Ens sentarà bé aquest canvi alimentari?. El nostre dubte s’esvaeix ràpidament, mengem de meravella i no ens afecta per res a les nostres panxes. En Mimun, el cuiner, amb dos fogonets i els seus estris, dins a la “Jaima” per sopar o esmorzar i per dinar, en qualsevol lloc a recés i un bon sol, improvisen un menjador amb estores i matalassos a terra .Amb un tres i no res tenim el menjar a taula… La millor cuina tradicional casolana marroquí (Amanides, Couscous, Tajine de carn o verdura, Taboulé, també truites d’ou, pasta, arros, llenties…). El millor Té de menta, el Té verd  i les millors infusions d’herbes agafades d’allà mateix son una dolça delícia… Ah! i el pa marroquí d’en “Moha”, amassa’t, llevat i cuit  amb quatre branques de llenya en un moment.Una passada! En Víctor al.lucinava més que ningú amb la “manduca”…

Cada dia la convivència amb ells és millor i ens ho passem molt bé. Aprenem paraules soltes amb berber, i ells de nosaltres, son bona gent amb molta energia positiva.
Dues nits seguides després de sopar dins  la Jaima enmig de la immensa foscor i el silenci de les muntanyes i a la llum de les espelmes, hem improvisat una sensacional Jam Session. Una barreja de Sons amb bidons, ampolles, gots, plates i cançons catalano-berbers que sonava prou bé. Tot aixó acompanyat amb un xarrup de Whisky per alguns i infusions per d’altres.
Mica en mica s’acosta el dia del cim, però abans hem anat passant per diferents indrets i pobles pintorescos com Tiziane o Tizgui, l’essència de l’Atlas i lluny de la civilització, o la Vall de Azaden amb immenses nogueres centenàries al costat del riu, a on impera la pau i la bellesa, i el dia abans pujar i baixar dos tres-mil per poder divisar per fi el Toubkal i arribar al costat del refugi a on farem nit.

El cim s’assoleix amb tres hores, amb uns mil metres de desnivell de pujada, amb força pendent i  amb una glacera força llarga a on s’ha d’anar amb una mica de compte de no relliscar, sobretot a primera hora que encara està gelada. A dalt en aquesta època el vent  i el sol s’ha endut completament la neu. A la nostre esquerra només ens resta enfilar i carenar un corriol feixuc i pedregós per arribar a una gran esplanada i trobar-nos amb la gran piràmide.

Acabem el Trek a Imlil (més o menys a on comença la civilització), el poble més gran d’aquesta zona de l’Atlas i d’on provenen  la gran part dels nois que ens acompanyen en aquesta expedició. Per fi un “alberg” digne per poder prendre una dutxa amb aigua calenta, un vàter per seure i fer les necessitats tranquil.lament, afaitar-se i sobretot dormir encara que sigui en un matalàs a terra…
Moment emotiu i de comiat amb els membres que ens han acompanyat durant aquests cinc dies intensos de Trek. I com a guinda final només ens resten poc més de vint-i-quatre hores per perdre’ns per el cor de la Ciutat Vermella del Sur del Marroc “Marrakech” (sensacional mireu les fotos del blog). Bé la cosa s’ha allargat unes hores més degut a les cendres capritxoses d’un famós volcà que està a la quinta hòstia. Hem tingut que improvisar una nit d’hotel  però a l’aeroport (per cert d’un disseny molt maco).
Una bona experiència i molt feliç de compartir-la amb els meus amics i companys del Club Excursionista Els Perduts de Begur.                                                                                             Joan Carles.

El Video Presentació Fotogràfica Petits Moments Màgics

TREKKING PER L’ATLAS I ASCENSIÓ AL DJEBEL TOUBKAL (4167m)

Ho hem aconseguit!
Un gran repte i molta satisfacció és el que sentim tant en Josep, en Pere, en Blas, En Víctor i un servidor, Joan Carles, després d’aquesta setmana de trekking per l’Atlas del Marroc.
Han estat vuit dies molt intensos de convivència, estones molt bones i d’altres no tant, però bàsicament hem gaudit, hem aprés molt i hem enyora’t als qui ens estimen i patien per nosaltres.
Els cinc dies pròpiament de trekking amb la culminació Dijous 6 Maig del Toubkal a 4167 metres han estat una passada. Cal recordar que es tracta del nostre primer “quatre-mil” i ens feia molta patxoca i al mateix temps un gran respecte.

Diumenge dos de Maig a primera hora del matí: En Saïd el que serà el nostre guia, ens recull amb un mini-bus a l’hotel de Marrakech, carreguem les motxilles i els trastos i ens dirigim al punt de partida del nostre Trek “Imioughlad”. Allà ens esperen els quatre muleros ( en Mohamed, l’Ibrahim , l’Abdelaziz i en Saïd) i també el nostre gran cuiner en Mimun. Comencem a caminar amb molt de sol i calor, sempre pujant entre mig de bosc i per uns corriols que sembla impossible  que hi puguin passar les mules carregades a tope “pobretes”. Estan acostumades, és l’únic mitjà de transport i de connexió en molts d’aquests poblats de l’Alt Atlas.
Comencem a guanyar altura,passant per diferents poblats i ens adonem de seguida de l’espectacularitat de l’entorn desconegut en el que ens hem submergit. En Saïd ens respon perfectament a totes les preguntes i inquietuds que tenim dels  Berbers i que ens anirà fascinant al llarg de tot el Trek. (les construccions dels poblats, els costums de la gent, el mode de viure, la influència del Islam…)

Una de les coses que ens impacta força és la varietat cromàtica de l’entorn “el colors”. Les cases dels poblats segons el color de la terra (unes color grisenc i cent metres avall vermellós argilós…). Els pobles estan enfilats en pendents molt pronunciades a la falda de la muntanya. A baix tenen els camps de conreu i el riu . La cabra és l’animal que predomina en aquesta zona tot i que els xais, els burros, les gallines i alguna vaca no hi falten als corrals. La vida sembla força dura, sobretot per les dones, surt el sol i ja son a bosc a carregar més de trenta quilos  d’herba a l’esquena, llenya o el que faigi falta…i després fer-se càrrec de la casa i la mainada. Pràcticament a partir dels deu anys les noies es fan càrrec de les feines domèstiques. Els homes diríem que fan una vida més contemplativa al voltant de la mesquita i les pregàries, almenys això és el que hem va semblar…
El Berber d’aquesta zona sol ser baix, una mica cap gros, sobretot la dona, pell morena i castigada. Semblen d’edat  més avançada de la real. La majoria no van a l’escola o no n’hi ha, això si, tenen llum elèctrica, aigua potable i antena parabòlica però d’una manera molt primitiva…
Son gent oberta, acostumats a veure “guiris amb motxilla” com nosaltres, i sobretot els nens s’acosten per que els hi regalis qualsevol xorrada occidental. Nosaltres anàvem ben proveïts de caramels, bolis “stylo”, encenedors…Si tens Dirhams més que millor i fotos Noooo… Be! si pagues algun Dirham Sí…

Segons l’etapa fem de set a deu hores caminant i cada dia agafem més força i ens adaptem millor al medi. Una de les coses que ens preocupa és la qüestió de l’aigua per beure i el menjar. Ens sentarà bé aquest canvi alimentari?. El nostre dubte s’esvaeix ràpidament, mengem de meravella i no ens afecta per res a les nostres panxes. En Mimun, el cuiner, amb dos fogonets i els seus estris, dins a la “Jaima” per sopar o esmorzar i per dinar, en qualsevol lloc a recés i un bon sol, improvisen un menjador amb estores i matalassos a terra .Amb un tres i no res tenim el menjar a taula… La millor cuina tradicional casolana marroquí (Amanides, Couscous, Tajine de carn o verdura, Taboulé, també truites d’ou, pasta, arros, llenties…). El millor Té de menta, el Té verd  i les millors infusions d’herbes agafades d’allà mateix son una dolça delícia… Ah! i el pa marroquí d’en “Moha”, amassa’t, llevat i cuit  amb quatre branques de llenya en un moment.Una passada! En Víctor al.lucinava més que ningú amb la “manduca”…

Cada dia la convivència amb ells és millor i ens ho passem molt bé. Aprenem paraules soltes amb berber, i ells de nosaltres, son bona gent amb molta energia positiva.
Dues nits seguides després de sopar dins  la Jaima enmig de la immensa foscor i el silenci de les muntanyes i a la llum de les espelmes, hem improvisat una sensacional Jam Session. Una barreja de Sons amb bidons, ampolles, gots, plates i cançons catalano-berbers que sonava prou bé. Tot aixó acompanyat amb un xarrup de Whisky per alguns i infusions per d’altres.
Mica en mica s’acosta el dia del cim, però abans hem anat passant per diferents indrets i pobles pintorescos com Tiziane o Tizgui, l’essència de l’Atlas i lluny de la civilització, o la Vall de Azaden amb immenses nogueres centenàries al costat del riu, a on impera la pau i la bellesa, i el dia abans pujar i baixar dos tres-mil per poder divisar per fi el Toubkal i arribar al costat del refugi a on farem nit.

El cim s’assoleix amb tres hores, amb uns mil metres de desnivell de pujada, amb força pendent i  amb una glacera força llarga a on s’ha d’anar amb una mica de compte de no relliscar, sobretot a primera hora que encara està gelada. A dalt en aquesta època el vent  i el sol s’ha endut completament la neu. A la nostre esquerra només ens resta enfilar i carenar un corriol feixuc i pedregós per arribar a una gran esplanada i trobar-nos amb la gran piràmide.

Acabem el Trek a Imlil (més o menys a on comença la civilització), el poble més gran d’aquesta zona de l’Atlas i d’on provenen  la gran part dels nois que ens acompanyen en aquesta expedició. Per fi un “alberg” digne per poder prendre una dutxa amb aigua calenta, un vàter per seure i fer les necessitats tranquil.lament, afaitar-se i sobretot dormir encara que sigui en un matalàs a terra…
Moment emotiu i de comiat amb els membres que ens han acompanyat durant aquests cinc dies intensos de Trek. I com a guinda final només ens resten poc més de vint-i-quatre hores per perdre’ns per el cor de la Ciutat Vermella del Sur del Marroc “Marrakech” (sensacional mireu les fotos del blog). Bé la cosa s’ha allargat unes hores més degut a les cendres capritxoses d’un famós volcà que està a la quinta hòstia. Hem tingut que improvisar una nit d’hotel  però a l’aeroport (per cert d’un disseny molt maco).
Una bona experiència i molt feliç de compartir-la amb els meus amics i companys del Club Excursionista Els Perduts de Begur.                                                                                             Joan Carles.

El Video Presentació Fotogràfica Petits Moments Màgics

dilluns, 19 d’abril de 2010

MARE DE DÉU DE CABRERA (GUILLERIES-COLLSACABRA)

UNA SORTIDA MIXTA
Dintre de la preocupació per innovar-se, i trobar fórmules diferents, el grup “Els Perduts “ de Begur, va organitzar el passat diumenge dia 18 d’abril una sortida mixta, o sia, tan o més temps en cotxe com caminant.

L’equipament impecable: GPS, plànol via internet, demanar a gent del país, assemblea per decidir la millor via, garmin ,intuició,...
Com ja es veia que la sortida la faríem més ràpida que el previst, es decidí recular amb els cotxes i refer el camí a peu, per tal d’augmentar el quilometratge total.

Pujada forta d’inici per cremar l’esmorzar pres abans d’arrancar i arribada a un altiplà sensacional, trams estrets però molt espectaculars , fins el Santuari de Cabrera, objectiu de la marxa..
Baixada ràpida retallant el camí per aconseguir fer l’excursió en la meitat del temps previst, inclou un tram d’escales format per 400 graons, que salven un desnivell de més de 100 metres.

Dinar reparador a Rupit, vistes al riu, xerrada soci-cultural-... interrompuda per trucades anònimes (no per tothom, és clar) .Tornada cap els cotxes, amb gronxada al pont penjat.

Esperem amb emoció que ens preparen per a la següent sortida.

Josep Dalmau

MARE DE DÉU DE CABRERA (GUILLERIES-COLLSACABRA)

UNA SORTIDA MIXTA
Dintre de la preocupació per innovar-se, i trobar fórmules diferents, el grup “Els Perduts “ de Begur, va organitzar el passat diumenge dia 18 d’abril una sortida mixta, o sia, tan o més temps en cotxe com caminant.

L’equipament impecable: GPS, plànol via internet, demanar a gent del país, assemblea per decidir la millor via, garmin ,intuició,...
Com ja es veia que la sortida la faríem més ràpida que el previst, es decidí recular amb els cotxes i refer el camí a peu, per tal d’augmentar el quilometratge total.

Pujada forta d’inici per cremar l’esmorzar pres abans d’arrancar i arribada a un altiplà sensacional, trams estrets però molt espectaculars , fins el Santuari de Cabrera, objectiu de la marxa..
Baixada ràpida retallant el camí per aconseguir fer l’excursió en la meitat del temps previst, inclou un tram d’escales format per 400 graons, que salven un desnivell de més de 100 metres.

Dinar reparador a Rupit, vistes al riu, xerrada soci-cultural-... interrompuda per trucades anònimes (no per tothom, és clar) .Tornada cap els cotxes, amb gronxada al pont penjat.

Esperem amb emoció que ens preparen per a la següent sortida.

Josep Dalmau

dilluns, 22 de març de 2010

VIA VERDA DE PALAFRUGELL A PALAMÓS AMB BICICLETA

Sortida de la bicicletada del Diumenge 21 de Març des de l'aparcament de la Font de Baix a dos quarts de nou del matí. Temperatura ambiental de uns 9 graus, cel emboirat, s' han carregat les bicicletes a la camioneta d'en Pere Feliu i ens hem desplaçat fins a Palafrugell. Allà com sempre, algú ha hagut d'arreglar la bicicleta i tot seguit hem començat l'excursió catorze ciclistes no professionals però amb moltes ganes de pedalar.

Malauradament, degut al temporal de neu i vent de fa quinze dies, ha estat impossible poder realitzar la primera part de l'excursió per l'interior de les pinedes, donat que tots els camins i corriols encara no estan nets de branques i pins caiguts. Hem fet la pedalada d'anada i tornada per la ruta del carrilet de Palafrugell a Palamós, uns 16 kilòmetres i de dificultat quasi inexistent.

Tota la mainada sempre al davant degut a que no hi havia cap perill. Tot ha anat molt bé i ens hem divertit, fins i tot ens ha avançat la cantant “Nina”, perquè anàvem molt a poc a poc i ens ha demanat permís per avançar-nos ja que ocupàvem tota la pista. Al voltant de les 10 del matí hem arribat a Cala S'Alguer, a on hem esmorzat gaudint davant nostre, de la platja de Castell, Cala S'Alguer, de pinedes malmeses pel vent i d’un mar ben planer, a on hi havien pescadors i gent que anava amb “kaiak”, un d'ells era de Begur. L'esmorzar ha estat molt de compartir menjars, sobre tot la coca feta per la "Hemi" que algú no ha pogut degustar perquè s'estava menjant un gelat i l'enveja es molt dolenta. Però després, per compensar, li farà una coca sencera per a ell.

Després d'esmorzar ens hem dirigit cap a la platja de la Fosca, a on ens hem fet la foto de grup i tot seguit hem continuat fins a la benzinera de Sant Joan de Palamós, a on comença la ruta del carrilet. Però abans d'arribar-hi i com era d'esperar, una bicicleta comprada a saber a on, se l'hi ha sortit la cadena, però ràpidament ha sigut arreglada pel competent equip dels Perduts de Begur, amb el seu capdavanter mecànic i sortit del equip Ferrari “Pere Feliu”, que en uns deu minuts ha aconseguit col•locar perfectament la cadena, aconsellant que no canviés de marxes fins arribar, per si de cas.

Sense cap més novetat hem recorregut els últims 7 quilòmetres, arribant al lloc de sortida al voltant de les 12 del migdia, donant per finalitzada aquesta bicicletada, agraint a totes i tots els ciclistes el seu optimisme, bon humor i la seva molt bona preparació física.

Fins a la propera sortida, que es farà el proper mes d'abril.

Josep Pereira

VIA VERDA DE PALAFRUGELL A PALAMÓS AMB BICICLETA

Sortida de la bicicletada del Diumenge 21 de Març des de l'aparcament de la Font de Baix a dos quarts de nou del matí. Temperatura ambiental de uns 9 graus, cel emboirat, s' han carregat les bicicletes a la camioneta d'en Pere Feliu i ens hem desplaçat fins a Palafrugell. Allà com sempre, algú ha hagut d'arreglar la bicicleta i tot seguit hem començat l'excursió catorze ciclistes no professionals però amb moltes ganes de pedalar.

Malauradament, degut al temporal de neu i vent de fa quinze dies, ha estat impossible poder realitzar la primera part de l'excursió per l'interior de les pinedes, donat que tots els camins i corriols encara no estan nets de branques i pins caiguts. Hem fet la pedalada d'anada i tornada per la ruta del carrilet de Palafrugell a Palamós, uns 16 kilòmetres i de dificultat quasi inexistent.

Tota la mainada sempre al davant degut a que no hi havia cap perill. Tot ha anat molt bé i ens hem divertit, fins i tot ens ha avançat la cantant “Nina”, perquè anàvem molt a poc a poc i ens ha demanat permís per avançar-nos ja que ocupàvem tota la pista. Al voltant de les 10 del matí hem arribat a Cala S'Alguer, a on hem esmorzat gaudint davant nostre, de la platja de Castell, Cala S'Alguer, de pinedes malmeses pel vent i d’un mar ben planer, a on hi havien pescadors i gent que anava amb “kaiak”, un d'ells era de Begur. L'esmorzar ha estat molt de compartir menjars, sobre tot la coca feta per la "Hemi" que algú no ha pogut degustar perquè s'estava menjant un gelat i l'enveja es molt dolenta. Però després, per compensar, li farà una coca sencera per a ell.

Després d'esmorzar ens hem dirigit cap a la platja de la Fosca, a on ens hem fet la foto de grup i tot seguit hem continuat fins a la benzinera de Sant Joan de Palamós, a on comença la ruta del carrilet. Però abans d'arribar-hi i com era d'esperar, una bicicleta comprada a saber a on, se l'hi ha sortit la cadena, però ràpidament ha sigut arreglada pel competent equip dels Perduts de Begur, amb el seu capdavanter mecànic i sortit del equip Ferrari “Pere Feliu”, que en uns deu minuts ha aconseguit col•locar perfectament la cadena, aconsellant que no canviés de marxes fins arribar, per si de cas.

Sense cap més novetat hem recorregut els últims 7 quilòmetres, arribant al lloc de sortida al voltant de les 12 del migdia, donant per finalitzada aquesta bicicletada, agraint a totes i tots els ciclistes el seu optimisme, bon humor i la seva molt bona preparació física.

Fins a la propera sortida, que es farà el proper mes d'abril.

Josep Pereira

dilluns, 8 de març de 2010

VALLTER AMB RAQUETES DE NEU

El passat Diumenge 7 de Març el Grup Excursionista "Els Perduts de Begur" va organitzar la sortida de raquetes de neu a Vallter.
Un grup inicial de deu persones surt del lloc habitual, la Font de Baix a Begur, a les set del matí direcció Camprodon. Un cop allà, ens vam reunir amb en Xevi de Figueres i els guies contractats de l'empresa Nord-Sud.
Una parada per fer l'esmorzar i tot seguit camí cap a Setcases i l'estació d'esquí de Vallter 2000. Deixem els cotxes a l'aparcament, prenem les primeres instruccions i cap amunt. En total tretze persones iniciem l'ascens amb les primeres relliscades i rialles. Un solet aclaparador, una temperatura prou agradable i un munt de neu que ens envolta.
Pugem tot seguit un rierol que ens durà fins el "Coll de Mantet". Una pujada feixuga, a on comencem a treure les primeres peces de roba. Un cop a d'alt, tenim les primeres vistes, cap a l'esquerra el "Gra de Fajol Gran i Petit", tot seguit del "Coll de la Marrana" i el cim de "Bastiments" el més alt de la zona. En front les pistes d'esquí, el "Pic de la Dona" i el "Coll de la Geganta". A la dreta ja a França el poble de "Mantet" i el cim del "Canigó".


Fem una petita ruta circular, tot seguint les explicacions del guia sobre allaus, estris de seguretat i com fer un cau de neu.
El dia fa un tomb, un vent gèlid i una baixada brusca de temperatura fa que ens posem els paravents. Decidim baixar enmig dels arbres per descobrir com fer un descens. Cal dir que tothom baixa com pot entre rialles, giravoltes i relliscades. Cap a les dues del migdia ens trobem a les pistes d'esquí a on deixem les raquetes i ens acomiadem dels guies.


Anem a dinar al restaurant Can Músiques a Setcases, un bon àpat i una mica de sobretaula i fins que els primers flocs de neu ens alerten de que és hora de marxar.
Cap a les set de la tarda ja som de tornada a Begur, després d'un agradable dia i una nova experiència.


Yolanda Caner.




Raquetes de Neu a Vallter (Març 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.
Video de la sortida amb raquetes de neu que vam efectuar el passat 7 de Maig per els voltants de Vallter 2000 (Coll de Mantet).Un grup de once persones juntament amb dos guies de l'empresa Nord-Sud. Dia Esplèndit al matí i canvi radical de temps a partir del migdia.Molt divertit tant el circuit que vam fer, com per les vistes i també per la quantitat de neu existent aquest any.

VALLTER AMB RAQUETES DE NEU

El passat Diumenge 7 de Març el Grup Excursionista "Els Perduts de Begur" va organitzar la sortida de raquetes de neu a Vallter.
Un grup inicial de deu persones surt del lloc habitual, la Font de Baix a Begur, a les set del matí direcció Camprodon. Un cop allà, ens vam reunir amb en Xevi de Figueres i els guies contractats de l'empresa Nord-Sud.
Una parada per fer l'esmorzar i tot seguit camí cap a Setcases i l'estació d'esquí de Vallter 2000. Deixem els cotxes a l'aparcament, prenem les primeres instruccions i cap amunt. En total tretze persones iniciem l'ascens amb les primeres relliscades i rialles. Un solet aclaparador, una temperatura prou agradable i un munt de neu que ens envolta.
Pugem tot seguit un rierol que ens durà fins el "Coll de Mantet". Una pujada feixuga, a on comencem a treure les primeres peces de roba. Un cop a d'alt, tenim les primeres vistes, cap a l'esquerra el "Gra de Fajol Gran i Petit", tot seguit del "Coll de la Marrana" i el cim de "Bastiments" el més alt de la zona. En front les pistes d'esquí, el "Pic de la Dona" i el "Coll de la Geganta". A la dreta ja a França el poble de "Mantet" i el cim del "Canigó".


Fem una petita ruta circular, tot seguint les explicacions del guia sobre allaus, estris de seguretat i com fer un cau de neu.
El dia fa un tomb, un vent gèlid i una baixada brusca de temperatura fa que ens posem els paravents. Decidim baixar enmig dels arbres per descobrir com fer un descens. Cal dir que tothom baixa com pot entre rialles, giravoltes i relliscades. Cap a les dues del migdia ens trobem a les pistes d'esquí a on deixem les raquetes i ens acomiadem dels guies.


Anem a dinar al restaurant Can Músiques a Setcases, un bon àpat i una mica de sobretaula i fins que els primers flocs de neu ens alerten de que és hora de marxar.
Cap a les set de la tarda ja som de tornada a Begur, després d'un agradable dia i una nova experiència.


Yolanda Caner.




Raquetes de Neu a Vallter (Març 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.
Video de la sortida amb raquetes de neu que vam efectuar el passat 7 de Maig per els voltants de Vallter 2000 (Coll de Mantet).Un grup de once persones juntament amb dos guies de l'empresa Nord-Sud. Dia Esplèndit al matí i canvi radical de temps a partir del migdia.Molt divertit tant el circuit que vam fer, com per les vistes i també per la quantitat de neu existent aquest any.

diumenge, 21 de febrer de 2010

ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA I EL MONTCLAR "L'ARDENYA"

El diumenge 21 de febrer de 2010 varem fer una excursió matinal a Els Carcaixells d'en Cama a Solius, a prop de Santa Cristina d'Aro. Vam sortir de Begur a les vuit del matí vuit persones disposades a fer una caminada una mica diferent de les altres excursions, ja que es tractava d' un recorregut d'uns 6 kilòmetres de vegades caminant i de vegades grimpant.

Sortim de Begur amb una temperatura de set graus i arribem a Solius a dos graus positius.

El primer que trobem en la pista forestal és el Menhir de Can Llaurador i la mica de fred que feia de seguida va deixar de notar-se, ja que al principi de l'excursió vam fer una pujada un pèl feixuga que ens va fer entrar en calor en poc de temps.

Seguim pujant, fins arribar a la primera agulla, tot grimpant per cordes fixes i cadenes, sense cap tipus de risc i d'allò més divertit, i així anem gaudint d'un paisatge i unes panoràmiques espectaculars, dignes de la millor peli de ciència ficció. Anem seguint la carena, fins que ens trobem amb el millor de tot, el pas dels Artíjols, un pont penjant no apte per gent amb vertigen, sobre tot si hi ha algú que tot fent brometa mou el pont mentre estàs passant. Quan estem tots sans i estalvis a l'altre banda del pont seguim amb la nostre ruta i ens parem a esmorzar en un dels cims on la vista es realment impressionant. Hi ha una temperatura molt agradable però de seguida es gira un vent fred i ens tornem a posar en marxa. I seguim carena amunt carena avall.

Ens dirigim cap al Montclar, on hi ha també unes vistes espectaculars, hi ha uns pessebre fets per grups excursionistes i un parell de llibretes protegides per una caixa de metall on hi deixem quatre ratlles que certifiquen que em passat per aquest lloc tant bonic, on ens fem la foto de grup sota la senyera que hi ha al cim.

Comencem el camí de tornada i seguim gaudint de tot el desplegament del paisatge que ens ofereix la natura. La tornada es fa més curta, i seguint grimpant de tant en tant, passarem per la Roca Rodona fins a La Carbonera i el Pas de la Miloca i baixem per una pista forestal que ens torna, passant per un rierol per on baixa prou d'aigua, al principi de la ruta on hi temin els cotxes.

Tot plegat ha durat unes tres hores i mitja ja que el pas i la marxa que porten els perduts de Begur és bastant eixerit. Hem passat un matí d'allò més agradable, i entre anar caminant i anar parlant ha passat amb un tres i no res.

Per acabar, cal felicitar al grup els perduts per les ganes que hi posen i el bon humor que transmeten en tot moment, que fan que aquestes sortides a més de ser un bon exercici pel cos i una alegria per els sentits, també siguin un divertiment.

Per tant, ja sabeu: amb els perduts de Begur, teniu assegurat un bon diumenge, segur.

Elisabeth.


Els Carcaixells i el Montclar (Febrer 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.

ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA I EL MONTCLAR "L'ARDENYA"

El diumenge 21 de febrer de 2010 varem fer una excursió matinal a Els Carcaixells d'en Cama a Solius, a prop de Santa Cristina d'Aro. Vam sortir de Begur a les vuit del matí vuit persones disposades a fer una caminada una mica diferent de les altres excursions, ja que es tractava d' un recorregut d'uns 6 kilòmetres de vegades caminant i de vegades grimpant.

Sortim de Begur amb una temperatura de set graus i arribem a Solius a dos graus positius.

El primer que trobem en la pista forestal és el Menhir de Can Llaurador i la mica de fred que feia de seguida va deixar de notar-se, ja que al principi de l'excursió vam fer una pujada un pèl feixuga que ens va fer entrar en calor en poc de temps.

Seguim pujant, fins arribar a la primera agulla, tot grimpant per cordes fixes i cadenes, sense cap tipus de risc i d'allò més divertit, i així anem gaudint d'un paisatge i unes panoràmiques espectaculars, dignes de la millor peli de ciència ficció. Anem seguint la carena, fins que ens trobem amb el millor de tot, el pas dels Artíjols, un pont penjant no apte per gent amb vertigen, sobre tot si hi ha algú que tot fent brometa mou el pont mentre estàs passant. Quan estem tots sans i estalvis a l'altre banda del pont seguim amb la nostre ruta i ens parem a esmorzar en un dels cims on la vista es realment impressionant. Hi ha una temperatura molt agradable però de seguida es gira un vent fred i ens tornem a posar en marxa. I seguim carena amunt carena avall.

Ens dirigim cap al Montclar, on hi ha també unes vistes espectaculars, hi ha uns pessebre fets per grups excursionistes i un parell de llibretes protegides per una caixa de metall on hi deixem quatre ratlles que certifiquen que em passat per aquest lloc tant bonic, on ens fem la foto de grup sota la senyera que hi ha al cim.

Comencem el camí de tornada i seguim gaudint de tot el desplegament del paisatge que ens ofereix la natura. La tornada es fa més curta, i seguint grimpant de tant en tant, passarem per la Roca Rodona fins a La Carbonera i el Pas de la Miloca i baixem per una pista forestal que ens torna, passant per un rierol per on baixa prou d'aigua, al principi de la ruta on hi temin els cotxes.

Tot plegat ha durat unes tres hores i mitja ja que el pas i la marxa que porten els perduts de Begur és bastant eixerit. Hem passat un matí d'allò més agradable, i entre anar caminant i anar parlant ha passat amb un tres i no res.

Per acabar, cal felicitar al grup els perduts per les ganes que hi posen i el bon humor que transmeten en tot moment, que fan que aquestes sortides a més de ser un bon exercici pel cos i una alegria per els sentits, també siguin un divertiment.

Per tant, ja sabeu: amb els perduts de Begur, teniu assegurat un bon diumenge, segur.

Elisabeth.


Els Carcaixells i el Montclar (Febrer 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.

dilluns, 1 de febrer de 2010

SORTIDA FAMILIAR AL MONTSENY (PLA DE LA CALMA I VOLTANTS)

El passat Diumenge 31 de Gener ens vam desplaçar fins a Collformic “Montseny” per trobar-nos amb l’Assumpta Vall-llovera i companys del Centre Excursionista Centelles per a efectuar aquesta sortida.


Ens vàrem reunir un grup de trenta amb nens inclosos i es tractava de caminar una mica per aquests indrets i al mateix temps gaudir de la natura, vistes i panoràmiques, visitar un parell d’Ermites i dinar per allà. La qüestió és que el temps ens ha fet la guitza.


A les nou del matí ens trobem tots plegats al restaurant de Collformic, enmig d’una boira gebradora a una temperatura de -2ºC, decidim esmorzar i prendre un “cafetó” per agafar forces i entrar en calor. Tot seguit ens desplacem per el Pla de la Calma fins al puig de Tagamanent per visitar l’església de Santa Maria i voltants recentment restaurada. L’indret és molt bonic, llàstima que la boira i el fred no conviden a estar gaire estona allà parats.


Tot seguit ens dirigim al Puig Drau petit cim amb bones vistes però tres quarts del mateix : boira, fred i una mica de vent. Està clar que la meteorologia avui ens ha espatllat la sortida prevista.Però no passa rés, la muntanya te aquestes coses, agraïments a l’Assumpta per organitzar-ho i quedem per tornar-hi una propera vegada i conèixer una mica més, aquest indret tant meravellós de casa nostra “El Montseny”.


Fins la propera.


Els Perduts.

SORTIDA FAMILIAR AL MONTSENY (PLA DE LA CALMA I VOLTANTS)

El passat Diumenge 31 de Gener ens vam desplaçar fins a Collformic “Montseny” per trobar-nos amb l’Assumpta Vall-llovera i companys del Centre Excursionista Centelles per a efectuar aquesta sortida.


Ens vàrem reunir un grup de trenta amb nens inclosos i es tractava de caminar una mica per aquests indrets i al mateix temps gaudir de la natura, vistes i panoràmiques, visitar un parell d’Ermites i dinar per allà. La qüestió és que el temps ens ha fet la guitza.


A les nou del matí ens trobem tots plegats al restaurant de Collformic, enmig d’una boira gebradora a una temperatura de -2ºC, decidim esmorzar i prendre un “cafetó” per agafar forces i entrar en calor. Tot seguit ens desplacem per el Pla de la Calma fins al puig de Tagamanent per visitar l’església de Santa Maria i voltants recentment restaurada. L’indret és molt bonic, llàstima que la boira i el fred no conviden a estar gaire estona allà parats.


Tot seguit ens dirigim al Puig Drau petit cim amb bones vistes però tres quarts del mateix : boira, fred i una mica de vent. Està clar que la meteorologia avui ens ha espatllat la sortida prevista.Però no passa rés, la muntanya te aquestes coses, agraïments a l’Assumpta per organitzar-ho i quedem per tornar-hi una propera vegada i conèixer una mica més, aquest indret tant meravellós de casa nostra “El Montseny”.


Fins la propera.


Els Perduts.

dijous, 7 de gener de 2010

SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2010

• GENER: SORTIDA AL MONTSENY AMB EL CENTRE EXCURSIONISTA CENTELLES. TOT EL DIA.
• FEBRER: ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA A SOLIUS "L'ARDENYA". MATINAL.
• MARÇ: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU VOLTANTS SETCASES-VALLTER.TOT EL DIA.
-BICICLETADA PELS VOLTANTS DE PALAFRUGELL I PALAMÓS. MATINAL.
• ABRIL: MARE DE DÉU DE CABRERA “GUILLERIES-COLLSACABRA”. TOT EL DIA.
• MAIG: VIATGE AL MARROC “ASCENSIÓ AL DJEBEL TOUBKAL A L’ATLAS”. UNA SETMANA.
• JUNY: DIUMEGE 27 DE JUNY “1ª MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR”. MATINAL.
• JULIOL: - L’OLLA DE NÚRIA “PUIGMAL-NOUFONTS-NOUCREUS”. CAP DE SETMANA.
- NOCTURNA - BANY A LA PLATJA. NIT.
• SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “SES FALUGUES” (BAIX EMPORDÀ). MATINAL.
• OCTUBRE: PUIGSOU I ROCACORBA (GIRONÉS). TOT EL DIA.
• NOVEMBRE: REQUESENS-PUIG NEULÓS (L’ALBERA-ALT EMPORDÀ). TOT EL DIA.

SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2010

• GENER: SORTIDA AL MONTSENY AMB EL CENTRE EXCURSIONISTA CENTELLES. TOT EL DIA.
• FEBRER: ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA A SOLIUS "L'ARDENYA". MATINAL.
• MARÇ: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU VOLTANTS SETCASES-VALLTER.TOT EL DIA.
-BICICLETADA PELS VOLTANTS DE PALAFRUGELL I PALAMÓS. MATINAL.
• ABRIL: MARE DE DÉU DE CABRERA “GUILLERIES-COLLSACABRA”. TOT EL DIA.
• MAIG: VIATGE AL MARROC “ASCENSIÓ AL DJEBEL TOUBKAL A L’ATLAS”. UNA SETMANA.
• JUNY: DIUMEGE 27 DE JUNY “1ª MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR”. MATINAL.
• JULIOL: - L’OLLA DE NÚRIA “PUIGMAL-NOUFONTS-NOUCREUS”. CAP DE SETMANA.
- NOCTURNA - BANY A LA PLATJA. NIT.
• SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “SES FALUGUES” (BAIX EMPORDÀ). MATINAL.
• OCTUBRE: PUIGSOU I ROCACORBA (GIRONÉS). TOT EL DIA.
• NOVEMBRE: REQUESENS-PUIG NEULÓS (L’ALBERA-ALT EMPORDÀ). TOT EL DIA.