NOCTURNA A LA PLATJA 2008

Com ja és tradició de cada any a l'estiu per part del nostre grup excursionista, el passat 19 de Juliol vam organitzar la sortida nocturna a la platja amb bany i sopar inclòs, per el mòdic preu de: les ganes de caminar, banyar-se, portar llanterna, entrepans, beure i passar-s'ho bé.

Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.

Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.

Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.

Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.

Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.

Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.

Les fotos de la sortida.

NOCTURNA A LA PLATJA 2008

Com ja és tradició de cada any a l'estiu per part del nostre grup excursionista, el passat 19 de Juliol vam organitzar la sortida nocturna a la platja amb bany i sopar inclòs, per el mòdic preu de: les ganes de caminar, banyar-se, portar llanterna, entrepans, beure i passar-s'ho bé.

Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.

Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.

Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.

Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.

Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.

Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.

Les fotos de la sortida.

SORTIDA AL CARLIT

El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).

El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.

Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.

Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.

L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.

El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.

Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.

El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.

Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.

La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.

Cim del Carlit

SORTIDA AL CARLIT

El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).

El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.

Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.

Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.

L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.

El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.

Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.

El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.

Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.

La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.

Cim del Carlit