EL TAGA AMB RAQUETES DE NEU (RIPOLLÈS)

A les 8h del matí el grupet de 12 persones ens hem trobat a Ribes de Freser per llogar les raquetes i esmorzar una mica. S’havien d’agafar forces!

Un cop a Pardines havíem d’arribar amb cotxe fins al camí que comença a l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac. Si si, el camí! Encara riuen els avis de Pardines. Ens han vist passar pel mateix lloc tres vegades! Imagineu-vos 5 cotxes fent voltes, un darrere l’altre, per dins de Pardines. (Perduts!)

Un cop arribats a l’ermita hem començat a caminar a les 9h38’. Hem anat avançant cap amunt, entre posar i treure raquetes, petites parades per agafar aire, beure... Una ruta magnífica, després d’uns 800 m de desnivell hem fet el cim del Taga (2038m). Les fotos i les filmacions que no faltin! Sort de la xocolata i les galetes que ens han reanimat una mica. L’esforç ha estat dur, però les vistes, el bon temps i sobretot, la companyia han valgut la pena.

Ens hem afanyat a fer el descens ja que la boira i els núvols començaven a pujar. La baixada també ha estat dura perquè hem fet una volta circular que ens ha portat per unes pendents més dretes. Tot i això i després de 5h20’ hem arribat de nou a l’ermita de Santa Magdalena.

L’última parada, tornar les raquetes i dinar tot junts, la manera de finalitzar una sortida realment maca! Gràcies Perduts!

Sílvia Monar

Raquetes de Neu "El Taga" 2011 from Els Perduts de Begur on Vimeo.

EL TAGA AMB RAQUETES DE NEU (RIPOLLÈS)

A les 8h del matí el grupet de 12 persones ens hem trobat a Ribes de Freser per llogar les raquetes i esmorzar una mica. S’havien d’agafar forces!

Un cop a Pardines havíem d’arribar amb cotxe fins al camí que comença a l’ermita de Santa Magdalena de Puigsac. Si si, el camí! Encara riuen els avis de Pardines. Ens han vist passar pel mateix lloc tres vegades! Imagineu-vos 5 cotxes fent voltes, un darrere l’altre, per dins de Pardines. (Perduts!)

Un cop arribats a l’ermita hem començat a caminar a les 9h38’. Hem anat avançant cap amunt, entre posar i treure raquetes, petites parades per agafar aire, beure... Una ruta magnífica, després d’uns 800 m de desnivell hem fet el cim del Taga (2038m). Les fotos i les filmacions que no faltin! Sort de la xocolata i les galetes que ens han reanimat una mica. L’esforç ha estat dur, però les vistes, el bon temps i sobretot, la companyia han valgut la pena.

Ens hem afanyat a fer el descens ja que la boira i els núvols començaven a pujar. La baixada també ha estat dura perquè hem fet una volta circular que ens ha portat per unes pendents més dretes. Tot i això i després de 5h20’ hem arribat de nou a l’ermita de Santa Magdalena.

L’última parada, tornar les raquetes i dinar tot junts, la manera de finalitzar una sortida realment maca! Gràcies Perduts!

Sílvia Monar

Raquetes de Neu "El Taga" 2011 from Els Perduts de Begur on Vimeo.

ELS BUFADORS DE BEVÍ - MONTESQUIU (OSONA)

Diumenge 23 de Gener vam fer la primera sortida de l’any als Bufadors de Beví. Com sempre el punt de sortida va ser a la Font de Baix, a on ens vam reunir dotze persones.
Vam tardar dues hores en arribar a Montesquiu amb cotxes particulars.


El matí es presentava molt dur perqué feia molta fred, nou graus sota zero.
El camí començava de baixada en molt bon estat en direcció cap a la riera de la Solana, que per cert, estava congelada amb un gruix de deu centímetres.
Ens vam parar a esmorzar en un lloc a on tocava el sol i vam fer un bon àpat per recuperar forces.


A continuació vam passar pel Serrat de la Rovira i fins a la Colada de Beví gros, a on vam agafar un corriol que ens va portar a una fageda, envoltada de parets rocoses i esquerdes de on sortia aire calent “els Bufadors”.
Vam continuar per un corriol fins arribar dalt del Coll dels Bufadors.
Quan vàrem baixar del Coll vam tornar a agafar el camí de retorn.
Ja de tornada vam parar a Espinelves a dinar un plat ben calent i tornada cap a casa.


La veritat es que la sortida va ser molt maca i vam descobrir una petita part més del nostre país.


Àlex Jimón.


Els Bufadors de Beví-Montesquiu (Osona) from Els Perduts de Begur on Vimeo.

ELS BUFADORS DE BEVÍ - MONTESQUIU (OSONA)

Diumenge 23 de Gener vam fer la primera sortida de l’any als Bufadors de Beví. Com sempre el punt de sortida va ser a la Font de Baix, a on ens vam reunir dotze persones.
Vam tardar dues hores en arribar a Montesquiu amb cotxes particulars.


El matí es presentava molt dur perqué feia molta fred, nou graus sota zero.
El camí començava de baixada en molt bon estat en direcció cap a la riera de la Solana, que per cert, estava congelada amb un gruix de deu centímetres.
Ens vam parar a esmorzar en un lloc a on tocava el sol i vam fer un bon àpat per recuperar forces.


A continuació vam passar pel Serrat de la Rovira i fins a la Colada de Beví gros, a on vam agafar un corriol que ens va portar a una fageda, envoltada de parets rocoses i esquerdes de on sortia aire calent “els Bufadors”.
Vam continuar per un corriol fins arribar dalt del Coll dels Bufadors.
Quan vàrem baixar del Coll vam tornar a agafar el camí de retorn.
Ja de tornada vam parar a Espinelves a dinar un plat ben calent i tornada cap a casa.


La veritat es que la sortida va ser molt maca i vam descobrir una petita part més del nostre país.


Àlex Jimón.


Els Bufadors de Beví-Montesquiu (Osona) from Els Perduts de Begur on Vimeo.

REQUESENS-PUIGNEULÓS "L'ALBERA"

En aquesta ocasió un grup de catorze ens hem desplaçat fins el veïnat de Requesens (punt de sortida) per realitzar l’excursió programada del Club per aquest mes de novembre.

Un diumenge esplèndid després d’uns dies anteriors de pluja i fred. Hem escollit un circuit circular d’uns setze quilòmetres de distància, un desnivell de pujada d’uns nou cents metres, dificultat mitjana i que hem emprat unes cinc hores i mitja en fer-lo.

Es tracta d’una sortida molt espectacular i complerta, tant en quant als diferents desnivells i dificultat dels trams (pendent de pujada i baixada), com els diferents paisatges i terrenys que anem creuant. Entre boscos de castanyers, pi negre, immenses fagedes de formes tenebroses i prats de pastura coberts d’una gran catifa verda.

Un circuit ben fressat i senyalitzat que transcorre a estones per pistes forestals (Gr11), corriols i senders (Prc71) o directament per dreceres en ziga-zaga i la major part del circuit entre el filat del límit fronterer amb França.

A dalt a 1256 metres la millor vista possible del Rosselló i muntanyes del Canigó per una banda i l’Alt Empordà i golf de Roses per l’altra. Una mica abans però ens desviem per visitar el Pou de Glaç de Neulós i accedir al seu interior que està en perfectes condicions (vegeu les fotos).

Per baixar accelerem la marxa entre la fullaraca i les diferents tonalitats de color que ens ofereix la tardor, travessem algun rierol, trobem un brollador d’aigua i una petita gorga. Deixem a ma esquerra, a prop, el Castell de Requesens per arribar a la Rajoleria (antic forn de totxos i teules).

Quasi les tres, l’hora prevista d’arribada i dinar que hem reservat allà mateix a la cantina del veïnat de Requesens. Bon dinar de germanor i contents de compartir amb tot el grup una nova sortida.

Fins la propera.

Els Perduts de Begur.

REQUESENS-PUIGNEULÓS "L'ALBERA"

En aquesta ocasió un grup de catorze ens hem desplaçat fins el veïnat de Requesens (punt de sortida) per realitzar l’excursió programada del Club per aquest mes de novembre.

Un diumenge esplèndid després d’uns dies anteriors de pluja i fred. Hem escollit un circuit circular d’uns setze quilòmetres de distància, un desnivell de pujada d’uns nou cents metres, dificultat mitjana i que hem emprat unes cinc hores i mitja en fer-lo.

Es tracta d’una sortida molt espectacular i complerta, tant en quant als diferents desnivells i dificultat dels trams (pendent de pujada i baixada), com els diferents paisatges i terrenys que anem creuant. Entre boscos de castanyers, pi negre, immenses fagedes de formes tenebroses i prats de pastura coberts d’una gran catifa verda.

Un circuit ben fressat i senyalitzat que transcorre a estones per pistes forestals (Gr11), corriols i senders (Prc71) o directament per dreceres en ziga-zaga i la major part del circuit entre el filat del límit fronterer amb França.

A dalt a 1256 metres la millor vista possible del Rosselló i muntanyes del Canigó per una banda i l’Alt Empordà i golf de Roses per l’altra. Una mica abans però ens desviem per visitar el Pou de Glaç de Neulós i accedir al seu interior que està en perfectes condicions (vegeu les fotos).

Per baixar accelerem la marxa entre la fullaraca i les diferents tonalitats de color que ens ofereix la tardor, travessem algun rierol, trobem un brollador d’aigua i una petita gorga. Deixem a ma esquerra, a prop, el Castell de Requesens per arribar a la Rajoleria (antic forn de totxos i teules).

Quasi les tres, l’hora prevista d’arribada i dinar que hem reservat allà mateix a la cantina del veïnat de Requesens. Bon dinar de germanor i contents de compartir amb tot el grup una nova sortida.

Fins la propera.

Els Perduts de Begur.

ROCACORBA-PUIGSOU (GIRONÉS)

Amb unes previsions meteorològiques insegures ens vam reunir deu  membres del Club Excursionista “Els Perduts de Begur” per pujar al cim i visitar el Santuari. Ens desplacem amb cotxe fins a Can Plana (Granollers de Rocacorba).

En aquesta època de l’any podem gaudir dels colors ocres i grocs que ens ofereixen  les nombroses fagedes i castanyers. Camins amb catifes de fulles daurades ens acompanyen en tot moment, el temps i la temperatura fou molt agradable.

L’itinerari passa per senders de petit i gran recorregut ben marcats, circular,  d’uns tretze quilòmetres amb un temps aproximat de cinc hores i mitja i no massa dificultat. Transcorre per la Llosa Llarga (camí enllosat natural, que sembla fet per l’home) el Coll Saposa, fins al Pla de Martí. A la sortida del bosc ja es veuen les torres de comunicació. Seguidament ataquem el cim per el Camí dels Morts travessant fagedes humides i pedres cobertes de molsa que fan el camí molt interessant.

Visita exterior del Santuari de Rocacorba* magnífiques vistes a 929 metres, baixada per el “Camí de l’escaleta”, Cova Rocacorba, Roca Barret, Turó Rodó, masia Can Gelats i finalment Can Plana.

Un bon àpat a Can Toscà de Canet d’Adri (enmig la dolça Vall de Sant Gregori i del Llémena)  fou la guinda d’un dia deliciós. 

Pere Carrasco.

*Santuari de Rocacorba, primer document apareix amb data de 1161, i correspon a una construcció feta sobre un antic castell del segle XIV. La Verge de la Pera original, la podem trobar al museu d’Art de Girona.

ROCACORBA-PUIGSOU (GIRONÉS)

Amb unes previsions meteorològiques insegures ens vam reunir deu  membres del Club Excursionista “Els Perduts de Begur” per pujar al cim i visitar el Santuari. Ens desplacem amb cotxe fins a Can Plana (Granollers de Rocacorba).

En aquesta època de l’any podem gaudir dels colors ocres i grocs que ens ofereixen  les nombroses fagedes i castanyers. Camins amb catifes de fulles daurades ens acompanyen en tot moment, el temps i la temperatura fou molt agradable.

L’itinerari passa per senders de petit i gran recorregut ben marcats, circular,  d’uns tretze quilòmetres amb un temps aproximat de cinc hores i mitja i no massa dificultat. Transcorre per la Llosa Llarga (camí enllosat natural, que sembla fet per l’home) el Coll Saposa, fins al Pla de Martí. A la sortida del bosc ja es veuen les torres de comunicació. Seguidament ataquem el cim per el Camí dels Morts travessant fagedes humides i pedres cobertes de molsa que fan el camí molt interessant.

Visita exterior del Santuari de Rocacorba* magnífiques vistes a 929 metres, baixada per el “Camí de l’escaleta”, Cova Rocacorba, Roca Barret, Turó Rodó, masia Can Gelats i finalment Can Plana.

Un bon àpat a Can Toscà de Canet d’Adri (enmig la dolça Vall de Sant Gregori i del Llémena)  fou la guinda d’un dia deliciós. 

Pere Carrasco.

*Santuari de Rocacorba, primer document apareix amb data de 1161, i correspon a una construcció feta sobre un antic castell del segle XIV. La Verge de la Pera original, la podem trobar al museu d’Art de Girona.

CAMÍ DE RONDA (PLATJA FONDA-AIGUABLAVA) I COVES DE SES FALUGUES

Begur, 26 de setembre, 8’30h. del matí, la colla excursionista “Els Perduts” ens convoca de nou a l’aparcament de la Font de Baix. Hi ha cares noves i, com sempre, molt bon ambient. Bufa la tramuntana i els primers raigs de sol encara no han fet acte de presencia a la zona. Posem fil a l’agulla i ens dirigim cap al Puig de Son Rich. El sol ja ens comença a delectar amb la seva escalforeta i juntament amb les inimitables vistes que ens ofereix la nostra costa preveiem que serà un matí excel·lent. I així ha estat!

El mar avui amb to grisós i espurnejat de crestes blanques, els penya-segats aguantant ferms els cops de les onades i els pins aquarel·lats de taronja solar és el paisatge que s’ha brindat avui als nostres peus al llarg del camí per Sa Guarda, Ses Costes, Platja Fonda, el Port de Fornells i Aiguablava. Tot pujant hem fet via fins al Puig de Ses Falugues on s’hi troben les coves sepulcrals d’origen megalític i, passant pel Mas d’en Llord, hem tornat cap a Begur.

Després d’haver fet el Puja i Baixa del mes de juny pensava que el meu poble ja m’havia sorprès del tot però avui me n’he adonat que aquest magnífic indret no pot deixar mai de sorprendre ningú. I és que Begur, te’l miris pel costat que te’l miris no deixa de ser un lloc espectacular.

Vull donar les gràcies a la Colla “Els Perduts”per la seva incondicionalitat i perquè sense la seva organització, la seva empenta, la seva mà quan el camí no ens ho posa del tot fàcil ,… molts de nosaltres ens ho hauríem perdut.

Gràcies Perduts!!

CAMÍ DE RONDA (PLATJA FONDA-AIGUABLAVA) I COVES DE SES FALUGUES

Begur, 26 de setembre, 8’30h. del matí, la colla excursionista “Els Perduts” ens convoca de nou a l’aparcament de la Font de Baix. Hi ha cares noves i, com sempre, molt bon ambient. Bufa la tramuntana i els primers raigs de sol encara no han fet acte de presencia a la zona. Posem fil a l’agulla i ens dirigim cap al Puig de Son Rich. El sol ja ens comença a delectar amb la seva escalforeta i juntament amb les inimitables vistes que ens ofereix la nostra costa preveiem que serà un matí excel·lent. I així ha estat!

El mar avui amb to grisós i espurnejat de crestes blanques, els penya-segats aguantant ferms els cops de les onades i els pins aquarel·lats de taronja solar és el paisatge que s’ha brindat avui als nostres peus al llarg del camí per Sa Guarda, Ses Costes, Platja Fonda, el Port de Fornells i Aiguablava. Tot pujant hem fet via fins al Puig de Ses Falugues on s’hi troben les coves sepulcrals d’origen megalític i, passant pel Mas d’en Llord, hem tornat cap a Begur.

Després d’haver fet el Puja i Baixa del mes de juny pensava que el meu poble ja m’havia sorprès del tot però avui me n’he adonat que aquest magnífic indret no pot deixar mai de sorprendre ningú. I és que Begur, te’l miris pel costat que te’l miris no deixa de ser un lloc espectacular.

Vull donar les gràcies a la Colla “Els Perduts”per la seva incondicionalitat i perquè sense la seva organització, la seva empenta, la seva mà quan el camí no ens ho posa del tot fàcil ,… molts de nosaltres ens ho hauríem perdut.

Gràcies Perduts!!

NOCTURNA A LA PLATJA DE SA TUNA 2010

Un any més i com a sortida popular ja consolidada en el calendari del nostre club excursionista, el passat Divendres 23 de Juliol poc més d’una cinquantena d’ànimes nocturnes entre grans i petits, ens dirigim per camins enmig de la nit cap a la Cala de Sa Tuna.

Sortim de la Font de Baix a les deu en punt, amb les llanternes i frontals a punt. Aquest any baixem pel Camí de Puig Rodó fins a Cap sa Sal per agafar el Camí de Ronda fins a Aiguafreda i després a Sa Tuna. Avui fa una mica de fresca i bufa vent del nord i això fa que sigui ideal per caminar, sense calor a diferència d’altres anys. Enmig de la foscor i mentre ens acostem a Aiguafreda sentim el bateg del mar i les onades trencant contra les roques, això fa que només uns quants, els més agosarats, decideixin llençar-se a l’aigua a la platja de Sa Tuna. Asseguts a la sorra és moment de reposar, menjar l’entrepà per després prendre un cafè o gelat en algun dels restaurants.

La pujada la fem pel Camí Vell molt ràpidament en poc més de quaranta minuts i poc abans de la una de la nit arribem a Begur.

Us emplacem a tots a la nocturna de l’any que bé.

Els Perduts.