Aquesta
sortida dels Perduts feta diumenge dinou de novembre, ens ha sorprès a tots per
la gran bellesa, tant en el recorregut com per la quantitat de salts i gorgues
que hem anat trobant.
Tot
i que per aquestes dates l’aigua no baixa en el seu màxim nivell d’esplendor
(seria per primavera), també te encant caminar entre boira baixa al principi i
deixant-la sota mentre vas enfilant amunt dels cingles per rebre l’arribada del
sol ixent. Tot això barrejat amb pinzellades de colors dels boscos que ens
ofereix la tardor.
Aquest
tram circular de catorze quilòmetres que hem fet, transcorren just pel tram
final de les rieres de Palanques, Sant Martí i de les Gorgues (afluents del
Ter) i que moren a una de les boques del pantà de Sau.
Hem
caminat just arran de riera travessant diverses vegades, per visitar els
imponents salts i gorgues des de baix, com enfilant amunt per sobre les
cingleres i contemplar l’espectacle des de
dalt.
Hem
visitat el Salt del Cabrit, Salt i Gorg d’en Cardona, del Nara, Gorg de
Saboreu…
Un
del més espectacular és el Salt de la Barra de Ferro tant des de baix com de dalt amb la seva gran altura i
caiguda d’aigua.
Divertida
la pujada de la Barra grimpant per la roca i ajudant-nos per un pas equipat amb
cadenes.
Hem
vist un pont medieval restaurat, les restes dels molins de la Bertrana i
l’Eixorit i a dalt, l’Ermita de Sant
Bartomeu Sesgorgues (romànica), a on hem dinat la carmanyola i reposat una
estoneta. Sota tota la plana de Vic i al fons hem reconegut la singular figura
del Pedraforca.
Ja
només ens ha restat baixar i enllaçar el camí principal per tornar al punt
d’origen.
Paradeta
a meitat de camí de tornada per fer el cafetó o cervesa i contents cap a casa.
I
una més que no ha estat res!!!
Els Perduts de Begur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada