Primera Caminada Solidària i esmorzar de botifarra que organitzem per recaptar diners i contribuir amb la Fundació de la Marató de TV3. Un total de 66 participants i una recaptació de 527 euros destinats a la causa i la investigació de la Fundació. Enguany vintè aniversari dedicada a la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. Molt agraïts a tots pel vostre donatiu, per participar-hi i la vostra solidaritat. Us hi esperem a tots a la pròxima de l'any que bé.
Els Perduts de Begur.
diumenge, 18 de desembre del 2011
CAMINADA SOLIDÀRIA PER LA MARATÓ DE TV3 (2011)
Primera Caminada Solidària i esmorzar de botifarra que organitzem per recaptar diners i contribuir amb la Fundació de la Marató de TV3. Un total de 66 participants i una recaptació de 527 euros destinats a la causa i la investigació de la Fundació. Enguany vintè aniversari dedicada a la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. Molt agraïts a tots pel vostre donatiu, per participar-hi i la vostra solidaritat. Us hi esperem a tots a la pròxima de l'any que bé.
Els Perduts de Begur.
Els Perduts de Begur.
dilluns, 28 de novembre del 2011
VISITA DE LA COVA D'ANES A BELLVER DE CERDANYA
Diumenge 27 Novembre 2011.
En aquesta ocasió hem fet una sortida diferent a les habituals. Ja sabeu que ens agrada tocar una miqueta les diferents modalitats d'activitats que existeixen, apart del sol fet de caminar i pujar cims. Hem fet una breu introducció a la Espeleologia, hem entrat dins una cova, hem descobert les meravelles que hi havien amagades, ens hem empastifat de fang i ens ho hem passat molt bé.
Ens vam desplaçar un grup de setze i vam quedar a Bellver de Cerdanya. Es tractava de visitar la Cova d'Anes d'accés lliure i fàcil, pràcticament plana, d'uns 350 metres d'allargada i desfer-la per tornar a sortir. l'aproximació fou de poc més de vint i cinc minuts caminant pendent amunt, per arribar a la boca d'entrada. Ens col.loquem el casc, frontals o llanternes a punt, breus explicacions sobre l'origen, tipus de coves i les formacions, per un company entès en la matèria i cap a dins. Fou prou divertit i sorprenent. Diferents galeries i sales amb tot tipus de formacions (estalactites, estalacmites, columnes majestuoses...) estructures i formes capritxoses de diferents colors degudes a les filtracions de l'aigua al llarg dels segles.
Tot un espectacle, a estones ajupits, arrosegant per terra, enfangats fins dalt, amb alguna relliscada divertida sense conseqüències, entrant per forats justets, justets per tornar enrere després... Un munt de fotografies enmig la foscor i molt de riure.
Cap a les dues del migdia tornem als cotxes, ens canviem de roba i anem cap al restaurant a on ens esperava un bon dinar de germanor.
Salut i fins la propera.
En aquesta ocasió hem fet una sortida diferent a les habituals. Ja sabeu que ens agrada tocar una miqueta les diferents modalitats d'activitats que existeixen, apart del sol fet de caminar i pujar cims. Hem fet una breu introducció a la Espeleologia, hem entrat dins una cova, hem descobert les meravelles que hi havien amagades, ens hem empastifat de fang i ens ho hem passat molt bé.
Ens vam desplaçar un grup de setze i vam quedar a Bellver de Cerdanya. Es tractava de visitar la Cova d'Anes d'accés lliure i fàcil, pràcticament plana, d'uns 350 metres d'allargada i desfer-la per tornar a sortir. l'aproximació fou de poc més de vint i cinc minuts caminant pendent amunt, per arribar a la boca d'entrada. Ens col.loquem el casc, frontals o llanternes a punt, breus explicacions sobre l'origen, tipus de coves i les formacions, per un company entès en la matèria i cap a dins. Fou prou divertit i sorprenent. Diferents galeries i sales amb tot tipus de formacions (estalactites, estalacmites, columnes majestuoses...) estructures i formes capritxoses de diferents colors degudes a les filtracions de l'aigua al llarg dels segles.
Tot un espectacle, a estones ajupits, arrosegant per terra, enfangats fins dalt, amb alguna relliscada divertida sense conseqüències, entrant per forats justets, justets per tornar enrere després... Un munt de fotografies enmig la foscor i molt de riure.
Cap a les dues del migdia tornem als cotxes, ens canviem de roba i anem cap al restaurant a on ens esperava un bon dinar de germanor.
Salut i fins la propera.
VISITA DE LA COVA D'ANES A BELLVER DE CERDANYA
Diumenge 27 Novembre 2011.
En aquesta ocasió hem fet una sortida diferent a les habituals. Ja sabeu que ens agrada tocar una miqueta les diferents modalitats d'activitats que existeixen, apart del sol fet de caminar i pujar cims. Hem fet una breu introducció a la Espeleologia, hem entrat dins una cova, hem descobert les meravelles que hi havien amagades, ens hem empastifat de fang i ens ho hem passat molt bé.
Ens vam desplaçar un grup de setze i vam quedar a Bellver de Cerdanya. Es tractava de visitar la Cova d'Anes d'accés lliure i fàcil, pràcticament plana, d'uns 350 metres d'allargada i desfer-la per tornar a sortir. l'aproximació fou de poc més de vint i cinc minuts caminant pendent amunt, per arribar a la boca d'entrada. Ens col.loquem el casc, frontals o llanternes a punt, breus explicacions sobre l'origen, tipus de coves i les formacions, per un company entès en la matèria i cap a dins. Fou prou divertit i sorprenent. Diferents galeries i sales amb tot tipus de formacions (estalactites, estalacmites, columnes majestuoses...) estructures i formes capritxoses de diferents colors degudes a les filtracions de l'aigua al llarg dels segles.
Tot un espectacle, a estones ajupits, arrosegant per terra, enfangats fins dalt, amb alguna relliscada divertida sense conseqüències, entrant per forats justets, justets per tornar enrere després... Un munt de fotografies enmig la foscor i molt de riure.
Cap a les dues del migdia tornem als cotxes, ens canviem de roba i anem cap al restaurant a on ens esperava un bon dinar de germanor.
Salut i fins la propera.
En aquesta ocasió hem fet una sortida diferent a les habituals. Ja sabeu que ens agrada tocar una miqueta les diferents modalitats d'activitats que existeixen, apart del sol fet de caminar i pujar cims. Hem fet una breu introducció a la Espeleologia, hem entrat dins una cova, hem descobert les meravelles que hi havien amagades, ens hem empastifat de fang i ens ho hem passat molt bé.
Ens vam desplaçar un grup de setze i vam quedar a Bellver de Cerdanya. Es tractava de visitar la Cova d'Anes d'accés lliure i fàcil, pràcticament plana, d'uns 350 metres d'allargada i desfer-la per tornar a sortir. l'aproximació fou de poc més de vint i cinc minuts caminant pendent amunt, per arribar a la boca d'entrada. Ens col.loquem el casc, frontals o llanternes a punt, breus explicacions sobre l'origen, tipus de coves i les formacions, per un company entès en la matèria i cap a dins. Fou prou divertit i sorprenent. Diferents galeries i sales amb tot tipus de formacions (estalactites, estalacmites, columnes majestuoses...) estructures i formes capritxoses de diferents colors degudes a les filtracions de l'aigua al llarg dels segles.
Tot un espectacle, a estones ajupits, arrosegant per terra, enfangats fins dalt, amb alguna relliscada divertida sense conseqüències, entrant per forats justets, justets per tornar enrere després... Un munt de fotografies enmig la foscor i molt de riure.
Cap a les dues del migdia tornem als cotxes, ens canviem de roba i anem cap al restaurant a on ens esperava un bon dinar de germanor.
Salut i fins la propera.
dijous, 24 de novembre del 2011
diumenge, 23 d’octubre del 2011
ASCENSIÓ AL CANIGÓ
Sortida des de diferents punts, per l'assistència de caminants de la colla dels Perduts de Girona. Ens trobem tots plegats a La Jonquera i fem camí cap a la Catalunya Nord, amb el permís dels gendarmes que varen aturar un dels vehicles de la colla a l'entrada de l'autopista. Seguim fins a Vinçà i aquí fem una petita excursió turística per les muntanyes dels voltants, fins que en tenim prou i anem a trobar el camí que ens durà al refugi dels Cortalets. La pista per arribar-hi es per llogar-hi cadires, només heu de saber que per creuar-la, les cabres es posen grampons. Arribats al refugi, esmorzem en el bosquet que l'envolta, contemplant la esplèndida postal que ens ofereix el massís del Canigó emblanquinat per una lleugera nevada caiguda el dissabte. Ja plens d'energia i ganes de caminar, ens hi posem, seguint el camí marcat que puja pel costat més a ponent de la muntanya. A mesura que guanyem alçada anem descobrint un mar de núvols que cobreixen la comarca del Vallespir, mentre que cap el sud, comencem a divisar les muntanyes que conformen l'entorn que va des del Costabona fins la vall de Núria (Bastiments, Gra de Fajol, Torreneules, etc). Fem el cim pocs minuts després de la una i contemplem amb deler les magnífiques vistes que se'ns ofereixen, mentre recuperem forces. Fem les fotografies de rigor. Baixem per la xemeneia i seguim un corriol, paral·lel al que baixa a Marialles, anant a buscar la portella de Valmanya, on ens hem d'abrigar de valent pel canvi de temps que hi trobem. Tornem a pujar, ara cap el Collet del Pic Barbet, des d'on ja divisem el refugi i observem el camí que hi baixa, a través del bosc. Uns més aviat que altres acabem de tancar el cercle i quan ja hi som tots, a dinar, celebrant la bellesa de la natura que avui ens ha acollit. Cap els cotxes, de nou el turment de la pista per baixar als Masos i carretera i manta cap a Perpinyà i d'aquí, cadascú a casa seva.
Francesc Sabata.
ASCENSIÓ AL CANIGÓ
Sortida des de diferents punts, per l'assistència de caminants de la colla dels Perduts de Girona. Ens trobem tots plegats a La Jonquera i fem camí cap a la Catalunya Nord, amb el permís dels gendarmes que varen aturar un dels vehicles de la colla a l'entrada de l'autopista. Seguim fins a Vinçà i aquí fem una petita excursió turística per les muntanyes dels voltants, fins que en tenim prou i anem a trobar el camí que ens durà al refugi dels Cortalets. La pista per arribar-hi es per llogar-hi cadires, només heu de saber que per creuar-la, les cabres es posen grampons. Arribats al refugi, esmorzem en el bosquet que l'envolta, contemplant la esplèndida postal que ens ofereix el massís del Canigó emblanquinat per una lleugera nevada caiguda el dissabte. Ja plens d'energia i ganes de caminar, ens hi posem, seguint el camí marcat que puja pel costat més a ponent de la muntanya. A mesura que guanyem alçada anem descobrint un mar de núvols que cobreixen la comarca del Vallespir, mentre que cap el sud, comencem a divisar les muntanyes que conformen l'entorn que va des del Costabona fins la vall de Núria (Bastiments, Gra de Fajol, Torreneules, etc). Fem el cim pocs minuts després de la una i contemplem amb deler les magnífiques vistes que se'ns ofereixen, mentre recuperem forces. Fem les fotografies de rigor. Baixem per la xemeneia i seguim un corriol, paral·lel al que baixa a Marialles, anant a buscar la portella de Valmanya, on ens hem d'abrigar de valent pel canvi de temps que hi trobem. Tornem a pujar, ara cap el Collet del Pic Barbet, des d'on ja divisem el refugi i observem el camí que hi baixa, a través del bosc. Uns més aviat que altres acabem de tancar el cercle i quan ja hi som tots, a dinar, celebrant la bellesa de la natura que avui ens ha acollit. Cap els cotxes, de nou el turment de la pista per baixar als Masos i carretera i manta cap a Perpinyà i d'aquí, cadascú a casa seva.
Francesc Sabata.
dimarts, 27 de setembre del 2011
PER LA COSTA DE BEGUR
Bona tarda i bona cuina.
La sortida dels Perduts d' aquest diumenge 25 de Setembre ha sigut, com sempre, a les vuit del matí des de la Font de Baix. Ens hem reunit vint i sis excursionistes, la majoria mainada. El temps ha estat força bo, ennuvolat a estones i de tant en tant sol.
Hem començat pujant, com sempre, per el carrer de la Creu, la Font de la Salut, fins cent metres abans del Mirador de la Guàrdia. Baixant per el corriol fins el Rech de Ses Graies, on malauradament hem tingut una baixa, la Nuri ha caigut i s' ha fet mal al genoll, arribat a aquest punt uns quants excursionistes hem anat a veure l'entrada de les coves obertes de Ses Graies, els demés hem aprofitat per descansar i fer la xerradeta. Hem continuat fins a
la piscina del Cau, on hem esmorçat, gaudint del mar i de la piscina. Després continuem cap al port de Fornells, Cala Malaret, Port d' Esclanyà fins arribar a la platja d' Aiguablava, on els més valents s' han banyat (només els nens i nenes, els grans teníem massa fred). Després del bany hem pujat fins a Ses Falugues, que com sabeu és un corriol força pedrigolat i esgraonat cap al final, on hem trobat uns quinze o setze ciclistes que baixaven amb les bicis de muntanya, algun d' ells, segons les dones, estaven de molt bon veure. Seguint fins a dalt del cim de Ses Falugues on la meitat de nosaltres no hem baixat a veure les coves prehistòriques degut a que la baixada és perillosa, crec que s'hauria de fer un camí com hi era abans per poder accedir-hi com Déu mana, ja que les coves són de gran importància. Tot seguit continuem baixant tranquil•lament fins al Mas d' en Llord, on hem gaudit de la gran alzina on tota la mainada s'ha enfilat. I finalment pujant pel costat de la carretera arribem sans i estalvis al poble més maco del món, .... BEGUR.
El Club Excursionista Els Perduts de Begur felicita a tots els nens i nenes per el seu estat físic i comportament amb el medi ambient durant tota l' excursió, als pares i mares, i demés, esperant gaudir de la seva presència en les properes excursions.
 |
PER LA COSTA DE BEGUR
Bona tarda i bona cuina.
La sortida dels Perduts d' aquest diumenge 25 de Setembre ha sigut, com sempre, a les vuit del matí des de la Font de Baix. Ens hem reunit vint i sis excursionistes, la majoria mainada. El temps ha estat força bo, ennuvolat a estones i de tant en tant sol.
Hem començat pujant, com sempre, per el carrer de la Creu, la Font de la Salut, fins cent metres abans del Mirador de la Guàrdia. Baixant per el corriol fins el Rech de Ses Graies, on malauradament hem tingut una baixa, la Nuri ha caigut i s' ha fet mal al genoll, arribat a aquest punt uns quants excursionistes hem anat a veure l'entrada de les coves obertes de Ses Graies, els demés hem aprofitat per descansar i fer la xerradeta. Hem continuat fins a
la piscina del Cau, on hem esmorçat, gaudint del mar i de la piscina. Després continuem cap al port de Fornells, Cala Malaret, Port d' Esclanyà fins arribar a la platja d' Aiguablava, on els més valents s' han banyat (només els nens i nenes, els grans teníem massa fred). Després del bany hem pujat fins a Ses Falugues, que com sabeu és un corriol força pedrigolat i esgraonat cap al final, on hem trobat uns quinze o setze ciclistes que baixaven amb les bicis de muntanya, algun d' ells, segons les dones, estaven de molt bon veure. Seguint fins a dalt del cim de Ses Falugues on la meitat de nosaltres no hem baixat a veure les coves prehistòriques degut a que la baixada és perillosa, crec que s'hauria de fer un camí com hi era abans per poder accedir-hi com Déu mana, ja que les coves són de gran importància. Tot seguit continuem baixant tranquil•lament fins al Mas d' en Llord, on hem gaudit de la gran alzina on tota la mainada s'ha enfilat. I finalment pujant pel costat de la carretera arribem sans i estalvis al poble més maco del món, .... BEGUR.
El Club Excursionista Els Perduts de Begur felicita a tots els nens i nenes per el seu estat físic i comportament amb el medi ambient durant tota l' excursió, als pares i mares, i demés, esperant gaudir de la seva presència en les properes excursions.
|
dissabte, 16 de juliol del 2011
NOCTURNA A LA PLATJA DE SA RIERA
El divendres quinze de juliol es va fer la caminada nocturna a Begur. Vam sortir a tres quarts de deu del vespre a L’Aparcament de la Font de Baix. Hi havia gent de totes les edats, i també molts de nens. No feia gaire fred i hi havia una lluna molt bonica.
Quan va arribar tothom, Els Perduts van explicar l’itinerari que havíem de fer, uns set quilòmetres. Havien calculat que duraria unes tres hores aproximadament. Vam sortir de l’aparcament i vam baixar cap el bosc, a la pineda, i un caminet sorrenc ens va portar fins a arribar a la Font de la Bruixa. Vam continuar fins a la platja del Racó per agafar el Camí de Ronda que en va portar a l’Illa Roja i Sa Riera.
Un cop arribat a Sa Riera, teníem tanta calor, que força gent es va voler banyar. L’aigua estava molt freda!!! En sortir de l’aigua vam anar amb la resta del grup a sopar. A la platja, el Grup Empordanet tocava havaneres. Molta gent es va posar a cantar.
Quan ens van avisar que havíem de marxar i continuar la ruta, tothom es va preparar i vam seguir amb la caminada. Vam anar a agafar el Camí de l’Aigua i el vam seguir durant tot el que faltava de trajecte fins a l’arbreda. És un camí molt bonic que encara recordàvem molt de la Marxa Puja i Baixa.
En arribar a l’arbreda, la gent es va acomiadar i va dir que els hi havia agradat molt el recorregut, i tothom se’n van anar cap a casa seva.
Gràcies Perduts i fins a la propera.
Mar i Ona Tarrés.
Quan ens van avisar que havíem de marxar i continuar la ruta, tothom es va preparar i vam seguir amb la caminada. Vam anar a agafar el Camí de l’Aigua i el vam seguir durant tot el que faltava de trajecte fins a l’arbreda. És un camí molt bonic que encara recordàvem molt de la Marxa Puja i Baixa.
En arribar a l’arbreda, la gent es va acomiadar i va dir que els hi havia agradat molt el recorregut, i tothom se’n van anar cap a casa seva.
Gràcies Perduts i fins a la propera.
Mar i Ona Tarrés.
