dimarts, 22 de gener del 2013
dilluns, 14 de gener del 2013
Via Ferrada Regina de Peramola (Oliana) 2013
El dissabte 12 de gener un petit grup, juntament amb alguns components del club els perduts de Begur, varem organitzar una sortida per gaudir de la ferrada Regina de Peramola, situada sobre el pantà d'Oliana.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.
Via Ferrada Regina de Peramola (Oliana) 2013
El dissabte 12 de gener un petit grup, juntament amb alguns components del club els perduts de Begur, varem organitzar una sortida per gaudir de la ferrada Regina de Peramola, situada sobre el pantà d'Oliana.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.
dilluns, 17 de desembre del 2012
Caminada Solidària per la Marató 2012
El Diumenge 16 de Desembre i per segon any consecutiu, els Perduts de Begur hem organitzat la Caminada Solidària per a la Marató de TV3, enguany dedicada a la lluita contra el càncer. Aquest any s'aconsegueix una xifra rècord de més de 10 milions d'euros i un gran èxit d'activitats relacionades, més de dues mil. Amb un total de 63 caminants solidaris hem aportat per la causa un total de 492 euros, es tracta del nostre petit gra de sorra per aquesta gran quantitat recaptada. Tant nosaltres com la Fundació de la Marató de TV3 us estem molt agraïts per la vostra col·laboració i participació.
Això torna a demostrar que en moments difícils com els que estem vivint, com a persones i com a poble som més solidaris que mai, i que l'any que bé hi tornarem a ser-hi.
Dia esplèndid, assolellat i sense fred, tot caminant per un circuit sense complicacions fins a Puig Rodó a on hem pogut gaudir d'unes bones vistes panoràmiques. Baixem fins a S'antiga per enllaçar pel Camí de Ronda i apropar-nos arran de mar fins a es Port D'es Pi. Tot seguit la gran espectacular solitud de la gran platja de Sa Riera en aquesta època de l'any. Tornem a bosc a terra ferma, per enfilar la riera pel Camí de l'Aigua. Ens apropem ja al final del trajecte, ens arriba la fumera i ensumem les botifarres que ens esperen juntament amb el porró de vi com a esmorzar de germanor a la gran esplanada.
Salut.
Els Perduts de Begur.
Caminada Solidària per la Marató 2012
El Diumenge 16 de Desembre i per segon any consecutiu, els Perduts de Begur hem organitzat la Caminada Solidària per a la Marató de TV3, enguany dedicada a la lluita contra el càncer. Aquest any s'aconsegueix una xifra rècord de més de 10 milions d'euros i un gran èxit d'activitats relacionades, més de dues mil. Amb un total de 63 caminants solidaris hem aportat per la causa un total de 492 euros, es tracta del nostre petit gra de sorra per aquesta gran quantitat recaptada. Tant nosaltres com la Fundació de la Marató de TV3 us estem molt agraïts per la vostra col·laboració i participació.
Això torna a demostrar que en moments difícils com els que estem vivint, com a persones i com a poble som més solidaris que mai, i que l'any que bé hi tornarem a ser-hi.
Dia esplèndid, assolellat i sense fred, tot caminant per un circuit sense complicacions fins a Puig Rodó a on hem pogut gaudir d'unes bones vistes panoràmiques. Baixem fins a S'antiga per enllaçar pel Camí de Ronda i apropar-nos arran de mar fins a es Port D'es Pi. Tot seguit la gran espectacular solitud de la gran platja de Sa Riera en aquesta època de l'any. Tornem a bosc a terra ferma, per enfilar la riera pel Camí de l'Aigua. Ens apropem ja al final del trajecte, ens arriba la fumera i ensumem les botifarres que ens esperen juntament amb el porró de vi com a esmorzar de germanor a la gran esplanada.
Salut.
Els Perduts de Begur.
diumenge, 18 de novembre del 2012
El Puigsacalm per Joanetes ( La Canal Fosca i els Ganxos Vells)
Diumenge 11 de novembre , els perduts varen organitzar una sortida per pujar al Puigsacalm per Joanetes i els ganxos. El matí començava boirós, quasi rúfol. Tot i això set participants, un cop arribats a Joanetes, enfilàvem el camí al voltant de les 9'30 h del matí.
La boira seguia present, tot i que ens permetia veure petits grups que davant nostre, atacaven la Canal Fosca. La temperatura era fresca però a mesura que anàvem pujant , la boira s'anava esvaint i el sol començava a escalfar. Un cop pujat al Puig de Soi ja havíem assolit uns quatre cents metres de desnivell. Arribats al replà que enllaça el camí cap al barret, petita aturada tècnica per esmorzar i veure la bellesa de la Vall d'en Bas, més enllà la badia de Roses, l'Estartit i darrera Rocacorba s'albirava Begur, el nostre punt de partida. Un cop refets, enfilem la Via dels Ganxos Nous per arribar a la “campana del barret”, a on religiosament, un darrera l'altre la varem fer sonar. Passat aquest punt, ens dirigim al Prat de Santa Magdalena a on, des del mirador, veiem els boscos de roures i alzines que fa prop d’una hora i mitja hem creuat. Tombem pel Coll de Joanetes per anar a trobar el camí que ens durà al Cim dels Llops a on estarem ja, a tocar al Puigsacalm.
Ja som al cim, i com una filera de formigues veiem una munió de gent que puja pel cantó de Bracons, per ajuntar-se amb els qui ja érem a dalt. Aprofitem uns moments per refer-nos i fer-nos unes fotos abans de tornar a començar a caminar. Desfent el camí de pujada, ens dirigim a la Via dels Ganxos Vells, no sense gaudir de la companyia d'un voltor i alguns ocells més. Comencem a baixar rapelant per la ferrada i gaudint del camí sota la influència del sol, que ja lluïa amb tota la seva força. Un cop finalitzada la Via tornàvem a ser al replà de l'esmorzar i una mitja horeta després ens retrobaríem al punt de partida.
Al final va ser una sortida maca i exigent, i que per sort varem poder fer amb molt bona climatologia.
Fins la propera sortida.
Robert Spinella.
La boira seguia present, tot i que ens permetia veure petits grups que davant nostre, atacaven la Canal Fosca. La temperatura era fresca però a mesura que anàvem pujant , la boira s'anava esvaint i el sol començava a escalfar. Un cop pujat al Puig de Soi ja havíem assolit uns quatre cents metres de desnivell. Arribats al replà que enllaça el camí cap al barret, petita aturada tècnica per esmorzar i veure la bellesa de la Vall d'en Bas, més enllà la badia de Roses, l'Estartit i darrera Rocacorba s'albirava Begur, el nostre punt de partida. Un cop refets, enfilem la Via dels Ganxos Nous per arribar a la “campana del barret”, a on religiosament, un darrera l'altre la varem fer sonar. Passat aquest punt, ens dirigim al Prat de Santa Magdalena a on, des del mirador, veiem els boscos de roures i alzines que fa prop d’una hora i mitja hem creuat. Tombem pel Coll de Joanetes per anar a trobar el camí que ens durà al Cim dels Llops a on estarem ja, a tocar al Puigsacalm.
Ja som al cim, i com una filera de formigues veiem una munió de gent que puja pel cantó de Bracons, per ajuntar-se amb els qui ja érem a dalt. Aprofitem uns moments per refer-nos i fer-nos unes fotos abans de tornar a començar a caminar. Desfent el camí de pujada, ens dirigim a la Via dels Ganxos Vells, no sense gaudir de la companyia d'un voltor i alguns ocells més. Comencem a baixar rapelant per la ferrada i gaudint del camí sota la influència del sol, que ja lluïa amb tota la seva força. Un cop finalitzada la Via tornàvem a ser al replà de l'esmorzar i una mitja horeta després ens retrobaríem al punt de partida.
Al final va ser una sortida maca i exigent, i que per sort varem poder fer amb molt bona climatologia.
Fins la propera sortida.
Robert Spinella.
El Puigsacalm per Joanetes ( La Canal Fosca i els Ganxos Vells)
Diumenge 11 de novembre , els perduts varen organitzar una sortida per pujar al Puigsacalm per Joanetes i els ganxos.
El matí començava boirós, quasi rúfol. Tot i això set participants, un cop arribats a Joanetes, enfilàvem el camí al voltant de les 9'30 h del matí.
La boira seguia present, tot i que ens permetia veure petits grups que davant nostre, atacaven la Canal Fosca. La temperatura era fresca però a mesura que anàvem pujant , la boira s'anava esvaint i el sol començava a escalfar. Un cop pujat al Puig de Soi ja havíem assolit uns quatre cents metres de desnivell. Arribats al replà que enllaça el camí cap al barret, petita aturada tècnica per esmorzar i veure la bellesa de la Vall d'en Bas, més enllà la badia de Roses, l'Estartit i darrera Rocacorba s'albirava Begur, el nostre punt de partida. Un cop refets, enfilem la Via dels Ganxos Nous per arribar a la “campana del barret”, a on religiosament, un darrera l'altre la varem fer sonar. Passat aquest punt, ens dirigim al Prat de Santa Magdalena a on, des del mirador, veiem els boscos de roures i alzines que fa prop d’una hora i mitja hem creuat. Tombem pel Coll de Joanetes per anar a trobar el camí que ens durà al Cim dels Llops a on estarem ja, a tocar al Puigsacalm.
Ja som al cim, i com una filera de formigues veiem una munió de gent que puja pel cantó de Bracons, per ajuntar-se amb els qui ja érem a dalt. Aprofitem uns moments per refer-nos i fer-nos unes fotos abans de tornar a començar a caminar. Desfent el camí de pujada, ens dirigim a la Via dels Ganxos Vells, no sense gaudir de la companyia d'un voltor i alguns ocells més. Comencem a baixar rapelant per la ferrada i gaudint del camí sota la influència del sol, que ja lluïa amb tota la seva força. Un cop finalitzada la Via tornàvem a ser al replà de l'esmorzar i una mitja horeta després ens retrobaríem al punt de partida.
Al final va ser una sortida maca i exigent, i que per sort varem poder fer amb molt bona climatologia.
Fins la propera sortida.
Robert Spinella.
La boira seguia present, tot i que ens permetia veure petits grups que davant nostre, atacaven la Canal Fosca. La temperatura era fresca però a mesura que anàvem pujant , la boira s'anava esvaint i el sol començava a escalfar. Un cop pujat al Puig de Soi ja havíem assolit uns quatre cents metres de desnivell. Arribats al replà que enllaça el camí cap al barret, petita aturada tècnica per esmorzar i veure la bellesa de la Vall d'en Bas, més enllà la badia de Roses, l'Estartit i darrera Rocacorba s'albirava Begur, el nostre punt de partida. Un cop refets, enfilem la Via dels Ganxos Nous per arribar a la “campana del barret”, a on religiosament, un darrera l'altre la varem fer sonar. Passat aquest punt, ens dirigim al Prat de Santa Magdalena a on, des del mirador, veiem els boscos de roures i alzines que fa prop d’una hora i mitja hem creuat. Tombem pel Coll de Joanetes per anar a trobar el camí que ens durà al Cim dels Llops a on estarem ja, a tocar al Puigsacalm.
Ja som al cim, i com una filera de formigues veiem una munió de gent que puja pel cantó de Bracons, per ajuntar-se amb els qui ja érem a dalt. Aprofitem uns moments per refer-nos i fer-nos unes fotos abans de tornar a començar a caminar. Desfent el camí de pujada, ens dirigim a la Via dels Ganxos Vells, no sense gaudir de la companyia d'un voltor i alguns ocells més. Comencem a baixar rapelant per la ferrada i gaudint del camí sota la influència del sol, que ja lluïa amb tota la seva força. Un cop finalitzada la Via tornàvem a ser al replà de l'esmorzar i una mitja horeta després ens retrobaríem al punt de partida.
Al final va ser una sortida maca i exigent, i que per sort varem poder fer amb molt bona climatologia.
Fins la propera sortida.
Robert Spinella.
dimecres, 24 d’octubre del 2012
Aplec de Santa Coloma de Fitor 2012
En aquesta ocasió els perduts hem fet coincidir com a sortida del més d’octubre la celebració i els actes de l’aplec de Santa Coloma de Fitor. Tant el lloc com les activitats que s’hi van fer diumenge valien la pena. Malauradament degut a les previsions de mal temps només un grupet de deu ens varem decidir a pujar-hi des del nucli antic de Llofriu. Al final un petit ruixat de poc més de tres minuts i res més, un bon sol la resta de la jornada.
Unes dues hores de pujada per pista forestal i Camins, per arribar just a l’hora del repicament de campanes i assistir a missa oficiada per el mateix Senyor Bisbe. Després d’esmorzar, prendre un cafè i fer-la petar amb familiars, amics i coneguts, toca el torn de ballar Sardanes amb la Cobla Costa Brava. Posem en pràctica el nostre “gran” coneixement sardanístic adquirit dels darrers cursets: els curts i llargs, l’airet i el salt… i sobretot a comptar i repartir. A l’hora de dinar gran arrossada popular i de germanor. Nosaltres com a bons excursionistes decidim tirar de carmanyola i entrepans. Reposem una mica, reprenem el camí de baixada i hora i mitja després arribem als cotxes.
Malgrat que enguany l’assistència de gent a estat menor a d’altres anys, la diada i les activitats han estat molt bé. Veure els voltants i l’ermita amb la senyera ja totalment restaurada ha valgut molt la pena.
Així dons els que no heu vingut per por a mullar-vos, tot això és el que us heu perdut…
Aquí us deixem l’arxiu fotogràfic de la jornada.
Els Perduts.
Unes dues hores de pujada per pista forestal i Camins, per arribar just a l’hora del repicament de campanes i assistir a missa oficiada per el mateix Senyor Bisbe. Després d’esmorzar, prendre un cafè i fer-la petar amb familiars, amics i coneguts, toca el torn de ballar Sardanes amb la Cobla Costa Brava. Posem en pràctica el nostre “gran” coneixement sardanístic adquirit dels darrers cursets: els curts i llargs, l’airet i el salt… i sobretot a comptar i repartir. A l’hora de dinar gran arrossada popular i de germanor. Nosaltres com a bons excursionistes decidim tirar de carmanyola i entrepans. Reposem una mica, reprenem el camí de baixada i hora i mitja després arribem als cotxes.
Malgrat que enguany l’assistència de gent a estat menor a d’altres anys, la diada i les activitats han estat molt bé. Veure els voltants i l’ermita amb la senyera ja totalment restaurada ha valgut molt la pena.
Així dons els que no heu vingut per por a mullar-vos, tot això és el que us heu perdut…
Aquí us deixem l’arxiu fotogràfic de la jornada.
Els Perduts.
Aplec de Santa Coloma de Fitor 2012
En aquesta ocasió els perduts hem fet coincidir com a sortida del més d’octubre la celebració i els actes de l’aplec de Santa Coloma de Fitor. Tant el lloc com les activitats que s’hi van fer diumenge valien la pena. Malauradament degut a les previsions de mal temps només un grupet de deu ens varem decidir a pujar-hi des del nucli antic de Llofriu. Al final un petit ruixat de poc més de tres minuts i res més, un bon sol la resta de la jornada.
Unes dues hores de pujada per pista forestal i Camins, per arribar just a l’hora del repicament de campanes i assistir a missa oficiada per el mateix Senyor Bisbe. Després d’esmorzar, prendre un cafè i fer-la petar amb familiars, amics i coneguts, toca el torn de ballar Sardanes amb la Cobla Costa Brava. Posem en pràctica el nostre “gran” coneixement sardanístic adquirit dels darrers cursets: els curts i llargs, l’airet i el salt… i sobretot a comptar i repartir. A l’hora de dinar gran arrossada popular i de germanor. Nosaltres com a bons excursionistes decidim tirar de carmanyola i entrepans. Reposem una mica, reprenem el camí de baixada i hora i mitja després arribem als cotxes.
Malgrat que enguany l’assistència de gent a estat menor a d’altres anys, la diada i les activitats han estat molt bé. Veure els voltants i l’ermita amb la senyera ja totalment restaurada ha valgut molt la pena.
Així dons els que no heu vingut per por a mullar-vos, tot això és el que us heu perdut…
Aquí us deixem l’arxiu fotogràfic de la jornada.
Els Perduts.
Unes dues hores de pujada per pista forestal i Camins, per arribar just a l’hora del repicament de campanes i assistir a missa oficiada per el mateix Senyor Bisbe. Després d’esmorzar, prendre un cafè i fer-la petar amb familiars, amics i coneguts, toca el torn de ballar Sardanes amb la Cobla Costa Brava. Posem en pràctica el nostre “gran” coneixement sardanístic adquirit dels darrers cursets: els curts i llargs, l’airet i el salt… i sobretot a comptar i repartir. A l’hora de dinar gran arrossada popular i de germanor. Nosaltres com a bons excursionistes decidim tirar de carmanyola i entrepans. Reposem una mica, reprenem el camí de baixada i hora i mitja després arribem als cotxes.
Malgrat que enguany l’assistència de gent a estat menor a d’altres anys, la diada i les activitats han estat molt bé. Veure els voltants i l’ermita amb la senyera ja totalment restaurada ha valgut molt la pena.
Així dons els que no heu vingut per por a mullar-vos, tot això és el que us heu perdut…
Aquí us deixem l’arxiu fotogràfic de la jornada.
Els Perduts.
dilluns, 30 de juliol del 2012
SORTIDA NOCTURNA A LA PLATJA DE SA RIERA 2012
El passat divendres 27 de juliol va tenir lloc la marxa nocturna d’enguany organitzada pels Perduts.
Com sempre, el punt de trobada va ser a la Font de Baix a les 10 del vespre.
Érem una vuitantena de persones de totes les edats, la majoria de nosaltres veïns de Begur.
Vam pujar cap a la Plaça de la Vila, després cap a Sant Ramon i vam baixar fins a la roca d’en Pinc, com una llarga cuca de llum, per agafar un caminet que ens va portar fins a S’Antiga i d’allà fins a la cala de Sa Riera.
Ben acalorats ens vam asseure una estona per fer un mos. Els més atrevits de tots es van banyar, d’altres ens vam haver de posar el jersei perquè la garbinada va fer el seu acte de presència.
Després de fer el gelat o bé el cafè vam emprendre la tornada pel camí de l’aigua. Al cap d’uns minuts ja no ens en recordàvem de la fresca de la platja. En menys d’una hora vam arribar al parc de l’Arbreda i d’allà cadascú cap a casa seva.
Un altre vegada, gràcies Perduts!!
Maria de Lucas i Gemma Frigola
