El diumenge 24 de febrer un grup d’onze persones vam anar a fer una excursió per la Vall del Bac a l’Alta Garrotxa. Després d’un bon esmorzar a Sant Pau de Segúries vam agafar els cotxes i vam posar rumb cap el nostre punt de sortida. Seguirem la C-153a fins a l’encreuament amb la carretera de la Vall del Bac i després vam continuar per aquesta fins arribar a una corba on una pedra ens indica la nostra arribada a Sant Feliu del Bac, inici de la ruta.
Deixem els vehicles i comencem a caminar per una pineda de pi roig fins arribar a un prat on prenem la pista forestal de la dreta. Caminem per l’obaga de la Serra de Malforat. Les baixes temperatures i la nevada de fa uns dies fa que haguem de vigilar de no relliscar amb les plaques de gel del camí. A 3,5 km trobem el conjunt de cases de LLongarriu i l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels.
Seguidament continuem per el camí que surt de darrera de l’ermita i s’endinsa per un alzinar fins arribar a l’Hostal de la Vall del Bac, allà travessem la carretera i seguim fins al mas El Ferrer. Prenem el camí de l’esquerra i creuem la riera de la Vall del Bac. Seguim fins al conjunt de La Torre on visitem l’ermita de Sant Miquel de la Torre.
Reprenem el nostre camí i creuem els prats on pasturen un grup de cavalls. A escassos 600 metres arribem al torrent de la Gavarrera i observem les curioses formacions de la roca en aquest punt: els gours, petits dics naturals escalonats formats per precipitació de carbonat càlcic. Seguim i pugem per una carena fins arribar a l’ermita de Sant Andreu de Porreres on un senyor ens dóna la benvinguda i ens obre la porta de l’ermita per a poder-la visitar.
Baixem per un camí fent ziga-zaga fins a una pista forestal que ens porta al torrent de Porreres, en aquest tram observem roures de grans dimensions que ens deixen amb la boca oberta. Creuem la carretera de la Vall del Bac i seguim per uns camps. A pocs metres creuem el torrent pel Pont dels Esquellerincs. Avancem uns 2 km fins arribar a l'ermita de Sant Feliu del Bac on fem un petit descans i dinem. Ja amb la panxa plena i el cos calent després d'un bon cafè continuem la nostra excursió. Caminem i a escassos metres trobem l’encreuament per tornar al cotxe. Feliços d'haver gaudit de la tranquil·litat de la Vall del Bac tornem cap a casa.
Anna Dalmau.
dimecres, 27 de febrer del 2013
Volta per la Vall del Bac "Ruta de les cinc ermites" (Alta Garrotxa)
El diumenge 24 de febrer un grup d’onze persones vam anar a fer una excursió per la Vall del Bac a l’Alta Garrotxa. Després d’un bon esmorzar a Sant Pau de Segúries vam agafar els cotxes i vam posar rumb cap el nostre punt de sortida. Seguirem la C-153a fins a l’encreuament amb la carretera de la Vall del Bac i després vam continuar per aquesta fins arribar a una corba on una pedra ens indica la nostra arribada a Sant Feliu del Bac, inici de la ruta.
Deixem els vehicles i comencem a caminar per una pineda de pi roig fins arribar a un prat on prenem la pista forestal de la dreta. Caminem per l’obaga de la Serra de Malforat. Les baixes temperatures i la nevada de fa uns dies fa que haguem de vigilar de no relliscar amb les plaques de gel del camí. A 3,5 km trobem el conjunt de cases de LLongarriu i l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels.
Seguidament continuem per el camí que surt de darrera de l’ermita i s’endinsa per un alzinar fins arribar a l’Hostal de la Vall del Bac, allà travessem la carretera i seguim fins al mas El Ferrer. Prenem el camí de l’esquerra i creuem la riera de la Vall del Bac. Seguim fins al conjunt de La Torre on visitem l’ermita de Sant Miquel de la Torre.
Reprenem el nostre camí i creuem els prats on pasturen un grup de cavalls. A escassos 600 metres arribem al torrent de la Gavarrera i observem les curioses formacions de la roca en aquest punt: els gours, petits dics naturals escalonats formats per precipitació de carbonat càlcic. Seguim i pugem per una carena fins arribar a l’ermita de Sant Andreu de Porreres on un senyor ens dóna la benvinguda i ens obre la porta de l’ermita per a poder-la visitar.
Baixem per un camí fent ziga-zaga fins a una pista forestal que ens porta al torrent de Porreres, en aquest tram observem roures de grans dimensions que ens deixen amb la boca oberta. Creuem la carretera de la Vall del Bac i seguim per uns camps. A pocs metres creuem el torrent pel Pont dels Esquellerincs. Avancem uns 2 km fins arribar a l'ermita de Sant Feliu del Bac on fem un petit descans i dinem. Ja amb la panxa plena i el cos calent després d'un bon cafè continuem la nostra excursió. Caminem i a escassos metres trobem l’encreuament per tornar al cotxe. Feliços d'haver gaudit de la tranquil·litat de la Vall del Bac tornem cap a casa.
Anna Dalmau.
Deixem els vehicles i comencem a caminar per una pineda de pi roig fins arribar a un prat on prenem la pista forestal de la dreta. Caminem per l’obaga de la Serra de Malforat. Les baixes temperatures i la nevada de fa uns dies fa que haguem de vigilar de no relliscar amb les plaques de gel del camí. A 3,5 km trobem el conjunt de cases de LLongarriu i l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels.
Seguidament continuem per el camí que surt de darrera de l’ermita i s’endinsa per un alzinar fins arribar a l’Hostal de la Vall del Bac, allà travessem la carretera i seguim fins al mas El Ferrer. Prenem el camí de l’esquerra i creuem la riera de la Vall del Bac. Seguim fins al conjunt de La Torre on visitem l’ermita de Sant Miquel de la Torre.
Reprenem el nostre camí i creuem els prats on pasturen un grup de cavalls. A escassos 600 metres arribem al torrent de la Gavarrera i observem les curioses formacions de la roca en aquest punt: els gours, petits dics naturals escalonats formats per precipitació de carbonat càlcic. Seguim i pugem per una carena fins arribar a l’ermita de Sant Andreu de Porreres on un senyor ens dóna la benvinguda i ens obre la porta de l’ermita per a poder-la visitar.
Baixem per un camí fent ziga-zaga fins a una pista forestal que ens porta al torrent de Porreres, en aquest tram observem roures de grans dimensions que ens deixen amb la boca oberta. Creuem la carretera de la Vall del Bac i seguim per uns camps. A pocs metres creuem el torrent pel Pont dels Esquellerincs. Avancem uns 2 km fins arribar a l'ermita de Sant Feliu del Bac on fem un petit descans i dinem. Ja amb la panxa plena i el cos calent després d'un bon cafè continuem la nostra excursió. Caminem i a escassos metres trobem l’encreuament per tornar al cotxe. Feliços d'haver gaudit de la tranquil·litat de la Vall del Bac tornem cap a casa.
Anna Dalmau.
dijous, 24 de gener del 2013
Per la Garrotxa (La Vall d'en Bas i Cingle d'Aiats 2013)
Diumenge, 20 de gener de 2013
Ens apleguem a la Font de Baix de Begur. Aquesta vegada en som dotze de Perduts. A quarts de 8 del matí sortim amb puntualitat prussiana cap a Sant Esteve d'En Bas i, en arribar, localitzem el parc de l'Estació, l'inici de l'itinerari “Lletissonada” (o com sigui que s'anomeni: que no hi ha manera de recordar aquest nom) que ens durà al impressionant cingle d'Aiats. El temps és humit, però pinta bé. De l'anunciada ciclogènesis, ni rastre: no va voler passar de l'Ebre.
El camí discorre planer fins arribar el mas Els Bertrans. A partir d'aquest punt comença la pujada de més de nou kilòmetres que ens durà als cingles per camins que discorren per obagues entapissades de fulles de faig i de roure. Hem travessat les rieres de Pujolriu i del Grau i arribem a la Font de Marrades, situada al camí ral que uneix Olot i Vic. L'indret és espaiós i val la pena fer una bona parada per refer-se de l'esforç i omplir, si molt convé, les cantimplores.
El camí fa pujada, que deia en Serrat, i no dona treva la fortíssima pendent del corriol que ens mena des de sota el cingle d'Aiats, a la collada de Sa Bastida i a la plana d'Aiats. En arribar a aquest punt, el més alt de l'itinerari (1311 m), la vista sobre la vall d'En Bas i els talussos de la cinglera són realment espectaculars.
L'itinerari de baixada ens regala unes vistes igualment esplèndides del massís del Canigó nevat; però aviat el ràpid descens demana tota la nostra atenció per no fer un mal pas fins arribar, a poca distància, als prats assolellats que vam triar per dinar, eixarrancats i a recer del vent.
La darrera baixada discorre pel camí de la Portellera, que ens mena fins a l'alberg de la GECA i d'aquí a la carretera d'Hostalets d'En Bas a Sant Esteve, on finalitzem la nostra sortida i prenen unes bones birres amb avellanes. Salut!
Belen Núñez.
Per la Garrotxa (La Vall d'en Bas i Cingle d'Aiats 2013)
Diumenge, 20 de
gener de 2013
Ens apleguem a la
Font de Baix de Begur. Aquesta vegada en som dotze de Perduts. A quarts de 8
del matí sortim amb puntualitat prussiana cap a Sant Esteve d'En Bas i, en
arribar, localitzem el parc de l'Estació, l'inici de l'itinerari “Lletissonada”
(o com sigui que s'anomeni: que no hi ha manera de recordar aquest nom) que ens
durà al impressionant cingle d'Aiats. El temps és humit, però pinta bé. De
l'anunciada ciclogènesis, ni rastre: no va voler passar de l'Ebre.
El camí discorre
planer fins arribar el mas Els Bertrans. A partir d'aquest punt comença la
pujada de més de nou kilòmetres que ens durà als cingles per camins que
discorren per obagues entapissades de fulles de faig i de roure. Hem travessat
les rieres de Pujolriu i del Grau i arribem a la Font de Marrades, situada al
camí ral que uneix Olot i Vic. L'indret és espaiós i val la pena fer una bona
parada per refer-se de l'esforç i omplir, si molt convé, les cantimplores.
El camí fa
pujada, que deia en Serrat, i no dona treva la fortíssima pendent del corriol que
ens mena des de sota el cingle d'Aiats, a la collada de Sa Bastida i a la plana
d'Aiats. En arribar a aquest punt, el més alt de l'itinerari (1311 m), la vista
sobre la vall d'En Bas i els talussos de la cinglera són realment
espectaculars.
L'itinerari de
baixada ens regala unes vistes igualment esplèndides del massís del Canigó
nevat; però aviat el ràpid descens demana tota la nostra atenció per no fer un
mal pas fins arribar, a poca distància, als prats assolellats que vam triar per
dinar, eixarrancats i a recer del vent.
La darrera
baixada discorre pel camí de la Portellera, que ens mena fins a l'alberg de la
GECA i d'aquí a la carretera d'Hostalets d'En Bas a Sant Esteve, on finalitzem
la nostra sortida i prenen unes bones birres amb avellanes. Salut!
Belen Núñez.
dimarts, 22 de gener del 2013
dilluns, 14 de gener del 2013
Via Ferrada Regina de Peramola (Oliana) 2013
El dissabte 12 de gener un petit grup, juntament amb alguns components del club els perduts de Begur, varem organitzar una sortida per gaudir de la ferrada Regina de Peramola, situada sobre el pantà d'Oliana.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.
Via Ferrada Regina de Peramola (Oliana) 2013
El dissabte 12 de gener un petit grup, juntament amb alguns components del club els perduts de Begur, varem organitzar una sortida per gaudir de la ferrada Regina de Peramola, situada sobre el pantà d'Oliana.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.
Cap les deu del matí, vam deixar els cotxes al costat del pantà, per agafar el camí de pujada d'uns 20 minuts fins la capçalera .
Un temps esplèndid i solejat ens acompanya en tot moment, a pesar de les baixes temperatures, durant les 6 o 7 hores de recorregut.
Una ferrada magnífica, amb unes vistes espectaculars i molt molt aèria que consta de tres nivells de dificultat, que va de menys a més i s'intensifica segons el cansament acumulat.
En finalitzar, el somriure joiós de tots els participants, després de gaudir d'un dia meravellós i d'una de les ferrades més boniques i exigents..... ens anima a continuar i buscar nous reptes.
Yolanda Caner.
dilluns, 17 de desembre del 2012
Caminada Solidària per la Marató 2012
El Diumenge 16 de Desembre i per segon any consecutiu, els Perduts de Begur hem organitzat la Caminada Solidària per a la Marató de TV3, enguany dedicada a la lluita contra el càncer. Aquest any s'aconsegueix una xifra rècord de més de 10 milions d'euros i un gran èxit d'activitats relacionades, més de dues mil. Amb un total de 63 caminants solidaris hem aportat per la causa un total de 492 euros, es tracta del nostre petit gra de sorra per aquesta gran quantitat recaptada. Tant nosaltres com la Fundació de la Marató de TV3 us estem molt agraïts per la vostra col·laboració i participació.
Això torna a demostrar que en moments difícils com els que estem vivint, com a persones i com a poble som més solidaris que mai, i que l'any que bé hi tornarem a ser-hi.
Dia esplèndid, assolellat i sense fred, tot caminant per un circuit sense complicacions fins a Puig Rodó a on hem pogut gaudir d'unes bones vistes panoràmiques. Baixem fins a S'antiga per enllaçar pel Camí de Ronda i apropar-nos arran de mar fins a es Port D'es Pi. Tot seguit la gran espectacular solitud de la gran platja de Sa Riera en aquesta època de l'any. Tornem a bosc a terra ferma, per enfilar la riera pel Camí de l'Aigua. Ens apropem ja al final del trajecte, ens arriba la fumera i ensumem les botifarres que ens esperen juntament amb el porró de vi com a esmorzar de germanor a la gran esplanada.
Salut.
Els Perduts de Begur.
Caminada Solidària per la Marató 2012
El Diumenge 16 de Desembre i per segon any consecutiu, els Perduts de Begur hem organitzat la Caminada Solidària per a la Marató de TV3, enguany dedicada a la lluita contra el càncer. Aquest any s'aconsegueix una xifra rècord de més de 10 milions d'euros i un gran èxit d'activitats relacionades, més de dues mil. Amb un total de 63 caminants solidaris hem aportat per la causa un total de 492 euros, es tracta del nostre petit gra de sorra per aquesta gran quantitat recaptada. Tant nosaltres com la Fundació de la Marató de TV3 us estem molt agraïts per la vostra col·laboració i participació.
Això torna a demostrar que en moments difícils com els que estem vivint, com a persones i com a poble som més solidaris que mai, i que l'any que bé hi tornarem a ser-hi.
Dia esplèndid, assolellat i sense fred, tot caminant per un circuit sense complicacions fins a Puig Rodó a on hem pogut gaudir d'unes bones vistes panoràmiques. Baixem fins a S'antiga per enllaçar pel Camí de Ronda i apropar-nos arran de mar fins a es Port D'es Pi. Tot seguit la gran espectacular solitud de la gran platja de Sa Riera en aquesta època de l'any. Tornem a bosc a terra ferma, per enfilar la riera pel Camí de l'Aigua. Ens apropem ja al final del trajecte, ens arriba la fumera i ensumem les botifarres que ens esperen juntament amb el porró de vi com a esmorzar de germanor a la gran esplanada.
Salut.
Els Perduts de Begur.
diumenge, 18 de novembre del 2012
El Puigsacalm per Joanetes ( La Canal Fosca i els Ganxos Vells)
Diumenge 11 de novembre , els perduts varen organitzar una sortida per pujar al Puigsacalm per Joanetes i els ganxos. El matí començava boirós, quasi rúfol. Tot i això set participants, un cop arribats a Joanetes, enfilàvem el camí al voltant de les 9'30 h del matí.
La boira seguia present, tot i que ens permetia veure petits grups que davant nostre, atacaven la Canal Fosca. La temperatura era fresca però a mesura que anàvem pujant , la boira s'anava esvaint i el sol començava a escalfar. Un cop pujat al Puig de Soi ja havíem assolit uns quatre cents metres de desnivell. Arribats al replà que enllaça el camí cap al barret, petita aturada tècnica per esmorzar i veure la bellesa de la Vall d'en Bas, més enllà la badia de Roses, l'Estartit i darrera Rocacorba s'albirava Begur, el nostre punt de partida. Un cop refets, enfilem la Via dels Ganxos Nous per arribar a la “campana del barret”, a on religiosament, un darrera l'altre la varem fer sonar. Passat aquest punt, ens dirigim al Prat de Santa Magdalena a on, des del mirador, veiem els boscos de roures i alzines que fa prop d’una hora i mitja hem creuat. Tombem pel Coll de Joanetes per anar a trobar el camí que ens durà al Cim dels Llops a on estarem ja, a tocar al Puigsacalm.
Ja som al cim, i com una filera de formigues veiem una munió de gent que puja pel cantó de Bracons, per ajuntar-se amb els qui ja érem a dalt. Aprofitem uns moments per refer-nos i fer-nos unes fotos abans de tornar a començar a caminar. Desfent el camí de pujada, ens dirigim a la Via dels Ganxos Vells, no sense gaudir de la companyia d'un voltor i alguns ocells més. Comencem a baixar rapelant per la ferrada i gaudint del camí sota la influència del sol, que ja lluïa amb tota la seva força. Un cop finalitzada la Via tornàvem a ser al replà de l'esmorzar i una mitja horeta després ens retrobaríem al punt de partida.
Al final va ser una sortida maca i exigent, i que per sort varem poder fer amb molt bona climatologia.
Fins la propera sortida.
Robert Spinella.
La boira seguia present, tot i que ens permetia veure petits grups que davant nostre, atacaven la Canal Fosca. La temperatura era fresca però a mesura que anàvem pujant , la boira s'anava esvaint i el sol començava a escalfar. Un cop pujat al Puig de Soi ja havíem assolit uns quatre cents metres de desnivell. Arribats al replà que enllaça el camí cap al barret, petita aturada tècnica per esmorzar i veure la bellesa de la Vall d'en Bas, més enllà la badia de Roses, l'Estartit i darrera Rocacorba s'albirava Begur, el nostre punt de partida. Un cop refets, enfilem la Via dels Ganxos Nous per arribar a la “campana del barret”, a on religiosament, un darrera l'altre la varem fer sonar. Passat aquest punt, ens dirigim al Prat de Santa Magdalena a on, des del mirador, veiem els boscos de roures i alzines que fa prop d’una hora i mitja hem creuat. Tombem pel Coll de Joanetes per anar a trobar el camí que ens durà al Cim dels Llops a on estarem ja, a tocar al Puigsacalm.
Ja som al cim, i com una filera de formigues veiem una munió de gent que puja pel cantó de Bracons, per ajuntar-se amb els qui ja érem a dalt. Aprofitem uns moments per refer-nos i fer-nos unes fotos abans de tornar a començar a caminar. Desfent el camí de pujada, ens dirigim a la Via dels Ganxos Vells, no sense gaudir de la companyia d'un voltor i alguns ocells més. Comencem a baixar rapelant per la ferrada i gaudint del camí sota la influència del sol, que ja lluïa amb tota la seva força. Un cop finalitzada la Via tornàvem a ser al replà de l'esmorzar i una mitja horeta després ens retrobaríem al punt de partida.
Al final va ser una sortida maca i exigent, i que per sort varem poder fer amb molt bona climatologia.
Fins la propera sortida.
Robert Spinella.