El passat Diumenge 22 de març catorze excursionistes, ens vam desplaçar fins a Sadernes per efectuar la sortida prevista organitzada pel nostre grup. Fou un dia esplèndid, assolellat i amb una temperatura suau.
Poc després de les nou del matí comencem la marxa per la pista forestal fins al “Pont d’en Valentí” de caràcter medieval i ben conservat. Anem ascendint suaument tot vorejant i creuant varies vegades la riera de Sant Aniol, entre mig de frondosos boscos verds i humits per l’abundància de pluja aquest any.
Poc abans d’arribar a Sant Aniol d’Aguja ens desviem per enllaçar amb el GR11 a on el camí comença a guanyar alçada i pendent. Anem deixant enrere grans masos i edificacions abandonades com a “Can Principi”, en aquest punt ja podem divisar per sobre nostre el cim del Bassegoda. Tornem a enfilar camí entre mig del bosc per arribar al “Coll de Principi”. Deixem el GR11 per endinsar-nos per un ample camí, un prat verd, florit i amb restes de neu encara. A la dreta bonica vista del Canigó i a la nostra esquerra la pujada final ( i forta ). Els últims metres fem una grimpada sense gaire dificultat de trams assegurats amb cadenes i agafadors.
Al cim la panoràmica és espectacular, des de l’Empordà i el mar (Roses, el Montgrí, Begur...), passant per (Banyoles, Rocacorba, el Montseny i Puigsacalm), fins a tot el Pirineu Gironí i França. Després de gaudir del paisatge, menjar, les fotos de costum i fer una “becaineta” estirats a l’herba, és l’hora de tornar i ho fem pel vessant sud. Baixem per la tartera força llarga i divertida però amb compte pel pendent i les pedres. Arribem al “Coll de Riu” per enllaçar amb la pista que ens durà fins a Sadernes, abans però ens desviem per visitar l’església romànica de “La Mare de Déu de les Agulles", el mas de “Can Agustí” restaurat, “Sant Feliu de Riu” i la seva església del S.XII.
Poc abans de les set de la tarda i vint i cinc quilòmetres fets arribem a l’hostal de Sadernes, ens prenem una merescuda “birra” o refresc i d’altres decideixen menjar el dinar que s’havien deixat al cotxe com a berenar-sopar...
En definitiva prova superada amb bona nota, tots contents i només ens queda el camí de tornada a casa, amb el bon record del Bassegoda visible de gran part de la província de Girona i que de lluny ens recorda a un pit de dona.
Joan Carles.
Puig de Bassegoda 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada