SORTIDA A RUPIT "CINGLERA DE CASADEVALL I SALT DE SALLENT"

El passat diumenge 19 d’abril de 2009, a les 7 del matí, vam sortir de la Font de Baix de Begur un grup de vuit persones cap a la sortida de Rupit (Osona), organitzada pel Grup Excursionista “Els perduts”.

A les 9 del matí ja érem a Rupit i ens va rebre la gebrada de la nit que encara podíem veure com acaronava la verdor de la zona. Ens vam refer del viatge amb un bon cafè amb llet i uns talls de coca dolça acabada de fer. Tot seguit comencen la ruta, que gràcies a la novetat incorporada pel grup, un GPS, ens va anar indicant durant tot el camí els llocs on havíem de passar.

Agafant com a referència la masia de la Fontana i la Casassa, masos que presideixen grans camps i estables amb bestiar, vam caminar durant un parell d’hores travessant espessos boscos i camps tranquils on només senties el cant dels ocells que s’anaven despertant i les rialles d’en Marc, el més petit del grup, provocades per en Blas.

Aquí fem una parada per tornar a agafar forces i esmorzem en una esplanada al mig del bosc sota un sol de primavera i amb la companyia dels pixallits que després de les pluges dels darrers dies ja tenien ganes de sortir .

Donem mitja volta i continuem cap al sud, en direcció als cingles. Ja dins d’una gran fageda on havíem d’estar atents perquè era fàcil de perdre’s (cosa que ens va passar alguna vegada), seguim endavant i contemplem el congost del Far i ens acostem al precipici del Cingle de Casadevall. Avancem amb cura i immortalitzem el moment amb unes quantes fotografies, i des d’aquestes balconades naturals d’uns 200 metres d’altura veiem la plana d’Albes i el pantà de Susqueda.

Ja portàvem quasi quatre hores caminant i enfangats fins als genolls, continuem cap al final de la ruta, el Salt de Sallent. Accelerem el pas perquè uns núvols ben gruixuts ens corrien al darrere per poder descarregar (devia ser perquè en Josep portava el paraigües...). Ens quedem impressionats admirant l’estilitzat salt d’aigua d’uns 90 metres d’altura provinent de la riera de Rupit, així com el descens que en va fer un practicant de ràpel que, a poc a poc i sota l’aigua, va anar baixant fins al peu del salt.

Continuem pel camí de la riera, sentint l’aigua que sorollosament ens acompanya, bevem a la Font de la Pomareda i tot segui arribem a Rupit; i ara sí, sota la pluja, que per fi ens atrapa després de cinc hores de caminada.

Vam acabar dinant a un restaurant del bonic poble i no podíem tornar sense gronxar-nos al pont penjant i comprant algun producte típic de la zona.

Va estar un dia molt divertit i només cal felicitar al grup “Els Perduts” pel seu bon humor i les ganes que hi posen a cada excursió que organitzen.

Hemi Gurillo (Abril 2009)

Rupit , la cinglera de Casadevall i el Salt de Sallent 2009