Aquesta excursió era de tot un cap de setmana. Sortida el divendres després de dinar,tot el dissabte i tornar el diumenge,ja que el desplaçament era d’uns 535 kilòmetres d’anada i els mateixos de tornada. Malauradament al ser temporada d’estiu només varem ser quatre persones i totes del grup excursionista: En Blas,en Pere,en Joan Carles i en Josep.
Varem sortir a tres quarts de quatre de la tarda de Begur direcció la frontera passant per Carcassonne,Toulousse,Lourdes i Gavarnie que fou l’últim poble, i tot seguit uns vuit kilòmetres de camí fins arribar a la pressa d’Ossoue situada a 1.834 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Allà vàrem arribar a dos quarts de deu del vespre,vam muntar les tendes de campanya i a sopar “una amanida,un bon entrecot fet amb el fogonet de càmping,un bon vi i un xupito de Whisky” i tot seguit a dins el sac i a dormir.
Al voltant de les quatre de la matinada comença a tronar i a ploure,normal en aquesta època a muntanya,tempestes d’estiu.
Com estava previst a les cinc del matí,bé una mica mes tard la veritat per davant ens vam llevar,una mica de llet amb cafè,uns plàtans,una mica de glucosa,recollir les tendes de campanya,preparar les motxilles amb els entrepans,el dinar i molta molta aigua per beure.
Exactament a les set i deu del matí enfilem la vall glacial,un paisatge preciós,per gaudir dels salts d’aigua,de la verda vegetació,molt espectacular.Tres minuts caminant i comença a ploure,ens posem la roba d’aigua i xino-xano,arribem al final de la vall i comença el corriol amb un fort desnivell. Plovia intermitentment i als quinze minuts de pujar ens trobem un ramat d’ovelles que baixaven pel mateix camí. I quina gràcia vam pensar! I es que els animals son molt espavilats i ja sabien el que s’acostava.
Continuem pujant i comença a ploure de veritat,tot seguit passem per una petita glacera d’uns 60 metres de llargada i comença a pedregar i nosaltres evidentment endavant,comença el festival de llamps al costat nostre i tot seguit els trons, semblava que havia de baixar tot.
"Acollonits" però continuem pujant,una mica més endavant passem a uns excursionistes valencians ”dos dels seus integrants varen passar uns dies l’estiu passat a Begur” quina casualitat,el món es molt petit.
Portàvem dues hores i mitja pujant semblava que el temps millorava “Si,Si”,parem per esmorzar i torna a ploure,arribem al refugi de Bayssellance situat a 2.651 metres. Estava tot ple d’excursionistes que havien intentat pujar de bon matí al cim però impossible,feia molt mal temps. Als deu minuts de ser al refugi un altre pedregada,el cim ben tapat i llamps i trons a dojo.
Evidentment les imprudències a muntanya els resultats sempre son dolents i per això varem decidir desistir i baixar,una mica desanimats,però conscients que era el millor. Encara ens quedava per pujar uns 900 metres de desnivell amb grampons en una de les glaceres mes important dels Pirineus i això ens representava massa perill.
Varem baixar al camp base “Pressa d’Ossoue” en poc més d’una hora i ens vam plantejar i decidir tornar el mateix dissabte cap a Begur.
Aquesta vegada hem conegut la part dura de les excursions,mai ens havíem trobat amb una situació com aquesta. Fins ara havíem pogut fer totes les sortides i completar-les “Tot i que sovint ens hem perdut”. També n’hem suspès un parell però sempre abans de començar i és que sempre hi ha una primera vegada per a tot.
Punt de reflexió.-Aquesta vegada el Vignemale ens ha dit “NO avui NO!”, però el nostre grup excursionista "Els Perduts de Begur" li diem amb molt d’afecte i respecte. "Hi Tornarem”
Hi pujarem i gaudirem de les extraordinàries vistes que hi han,però això si,amb molt de seny.
Fins a la propera sortida que serà la nocturna.
Josep Pereira.
 |
| Vignemale (Pique Longue) 3 i 4 de Juliol 2009 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada