NOCTURNA A LA PLATJA 2008

Com ja és tradició de cada any a l'estiu per part del nostre grup excursionista, el passat 19 de Juliol vam organitzar la sortida nocturna a la platja amb bany i sopar inclòs, per el mòdic preu de: les ganes de caminar, banyar-se, portar llanterna, entrepans, beure i passar-s'ho bé.

Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.

Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.

Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.

Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.

Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.

Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.

Les fotos de la sortida.

NOCTURNA A LA PLATJA 2008

Com ja és tradició de cada any a l'estiu per part del nostre grup excursionista, el passat 19 de Juliol vam organitzar la sortida nocturna a la platja amb bany i sopar inclòs, per el mòdic preu de: les ganes de caminar, banyar-se, portar llanterna, entrepans, beure i passar-s'ho bé.

Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.

Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.

Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.

Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.

Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.

Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.

Les fotos de la sortida.

SORTIDA AL CARLIT

El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).

El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.

Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.

Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.

L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.

El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.

Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.

El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.

Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.

La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.

Cim del Carlit

SORTIDA AL CARLIT

El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).

El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.

Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.

Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.

L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.

El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.

Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.

El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.

Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.

La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.

Cim del Carlit

ASCENSIÓ A TRES PICS DEL RIPOLLÈS

El passat Diumenge 15/6/2008 des del Grup Excursionista els Perduts de Begur vàrem realitzar la sortida prevista del mes de Juny. En concret vam fer l’ascenció a 3 cims prou coneguts del Ripollès: Bastiments, Freser i de l'Infern.

Tots 3 cims estan vorejant els 2.900 metres i en el límit amb la Catalunya Nord.

El temps era tapat però no plovia.

Va ser una sortida en la que vàrem participar 19 persones. Com de costum vam sortir des de Begur i altres indrets en cotxes particulars. Vàrem arribar quasi bé fins dalt de tot de les pistes d’esquí de Vallter 2000. D’allà vam agafar el camí que puja fins el Coll de la Marrana, passant per davant del refugi que el Centre Excursionista de Catalunya té en aquest indret. Una vegada arribat al Coll de la Marrana, que és la divisòria d’aigües de la Vall de Núria amb la Vall de Camprodon, vàrem dirigir-nos al cim de Bastiments (2.811 m.). Després de passar per les corresponents pendents d’alta muntanya i les encara presents clapes de neu, vam arribar al cim, on vàrem poder comtemplar les magnífiques vistes des d’aquestes impressionants alçades.

Tot carenant la muntanya, vàrem arribar el peu del Freser (2.835 m.) amb la seva imponent tartera de pedres soltes. A dalt de tot, sense cap mena de protecció contra el fort vent existent, petitíssima parada per poder contemplar la vista i immediat descens per la carena fins arribar al peu del Pic de L’Infern (2.869 m.)

La grimpada que s’havia de fer per la roca pissarrosa d’aquest Pic de l’Infern ens va fer pensar que en cas de pluja, la baixada seria perillosa. A dalt del Pic de l’Infern, parada, recuperació de forces, fotografies de rigor i baixada cap el naixement del riu Freser on havíem d’enllaçar amb el GR11, que ens portaria de nou al Coll de la Marrana, al refugi i als cotxes.

En total vàrem caminar uns 12 km. de fortes pendents (cal pensar que és alta muntanya), amb un temps efectiu de 4 hores i amb un sentiment de satisfacció important, doncs tot i ser un grup relativament nombrós per fer alta muntanya no hi va haver cap problema i tot va sortir com s’havia previst.

Fotos de la sortida.

ASCENSIÓ A TRES PICS DEL RIPOLLÈS

El passat Diumenge 15/6/2008 des del Grup Excursionista els Perduts de Begur vàrem realitzar la sortida prevista del mes de Juny. En concret vam fer l’ascenció a 3 cims prou coneguts del Ripollès: Bastiments, Freser i de l'Infern.

Tots 3 cims estan vorejant els 2.900 metres i en el límit amb la Catalunya Nord.

El temps era tapat però no plovia.

Va ser una sortida en la que vàrem participar 19 persones. Com de costum vam sortir des de Begur i altres indrets en cotxes particulars. Vàrem arribar quasi bé fins dalt de tot de les pistes d’esquí de Vallter 2000. D’allà vam agafar el camí que puja fins el Coll de la Marrana, passant per davant del refugi que el Centre Excursionista de Catalunya té en aquest indret. Una vegada arribat al Coll de la Marrana, que és la divisòria d’aigües de la Vall de Núria amb la Vall de Camprodon, vàrem dirigir-nos al cim de Bastiments (2.811 m.). Després de passar per les corresponents pendents d’alta muntanya i les encara presents clapes de neu, vam arribar al cim, on vàrem poder comtemplar les magnífiques vistes des d’aquestes impressionants alçades.

Tot carenant la muntanya, vàrem arribar el peu del Freser (2.835 m.) amb la seva imponent tartera de pedres soltes. A dalt de tot, sense cap mena de protecció contra el fort vent existent, petitíssima parada per poder contemplar la vista i immediat descens per la carena fins arribar al peu del Pic de L’Infern (2.869 m.)

La grimpada que s’havia de fer per la roca pissarrosa d’aquest Pic de l’Infern ens va fer pensar que en cas de pluja, la baixada seria perillosa. A dalt del Pic de l’Infern, parada, recuperació de forces, fotografies de rigor i baixada cap el naixement del riu Freser on havíem d’enllaçar amb el GR11, que ens portaria de nou al Coll de la Marrana, al refugi i als cotxes.

En total vàrem caminar uns 12 km. de fortes pendents (cal pensar que és alta muntanya), amb un temps efectiu de 4 hores i amb un sentiment de satisfacció important, doncs tot i ser un grup relativament nombrós per fer alta muntanya no hi va haver cap problema i tot va sortir com s’havia previst.

Fotos de la sortida.

CAMINO DE SANTIAGO

El passat mes de Maig des del Grup Excursionista Els Perduts de Begur es dugué a terme la sortida que teníem prevista: El Camino de Santiago (4-12 maig 2008).

El diumenge 4 de maig vuit de nosaltres vàrem sortir per començar a fer-lo des de Villafranca del Bierzo. Dos components més varen sortir el dimecres 7 de maig per afegir-se amb nosaltres a partir de la població de Sarria.

Per uns va ser una caminada d’uns 180 km. i per altres d’uns 120km. La duresa del camí no està en les grans pendents del relleu de Galícia, donat que l’orografia gallega és molt suau, tot i que sempre hi pot haver alguna pendent important. La duresa radica en què dia rera dia has de caminar molts quilòmetres portant la motxilla amb els teus estris i roba a sobre. Nosaltres ens varem proposar caminar entre 20 i 35 km. diaris i al final tota la musculatura ho nota.

Tothom pot programar aquest camí de la manera que vulgui. Així hi ha gent com nosaltres que vàrem fer els últims trams. D’altres fan tot el camí espanyol, des de Roncesvalles, però n’hi ha d’altres que venen de molts punts d’Europa.

Un altre punt a favor d’aquest camí de peregrinatge és que no cal fer-lo amb un temps determinat. El pots anar fent en diverses vegades. Així per exemple pots començar aquest any en el teu periode de vacances i anar-lo continuant en anys successius.

El camí transcorre per tot de camins que passen per poblets molt i molt petits. Poblets que estan acostumats a veure gent com nosaltres que fan aquest camí.

En tot moment el tracte de la gent d’aquestes contrades cap els caminats o ciclistes és molt i molt correcte: t’ajuden, t’assessoren, …

El premi final per a tots el que fan aquest camí està en arribar a Santiago de Compostela. Els motius per a la realització d’aquest viatge són molts diversos: religiosos, promeses, desafiaments personals, … , però la cara de tots els que hi arriben és la mateixa, és de …. FELICITAT.

Les Fotos.

CAMINO DE SANTIAGO

El passat mes de Maig des del Grup Excursionista Els Perduts de Begur es dugué a terme la sortida que teníem prevista: El Camino de Santiago (4-12 maig 2008).

El diumenge 4 de maig vuit de nosaltres vàrem sortir per començar a fer-lo des de Villafranca del Bierzo. Dos components més varen sortir el dimecres 7 de maig per afegir-se amb nosaltres a partir de la població de Sarria.

Per uns va ser una caminada d’uns 180 km. i per altres d’uns 120km. La duresa del camí no està en les grans pendents del relleu de Galícia, donat que l’orografia gallega és molt suau, tot i que sempre hi pot haver alguna pendent important. La duresa radica en què dia rera dia has de caminar molts quilòmetres portant la motxilla amb els teus estris i roba a sobre. Nosaltres ens varem proposar caminar entre 20 i 35 km. diaris i al final tota la musculatura ho nota.

Tothom pot programar aquest camí de la manera que vulgui. Així hi ha gent com nosaltres que vàrem fer els últims trams. D’altres fan tot el camí espanyol, des de Roncesvalles, però n’hi ha d’altres que venen de molts punts d’Europa.

Un altre punt a favor d’aquest camí de peregrinatge és que no cal fer-lo amb un temps determinat. El pots anar fent en diverses vegades. Així per exemple pots començar aquest any en el teu periode de vacances i anar-lo continuant en anys successius.

El camí transcorre per tot de camins que passen per poblets molt i molt petits. Poblets que estan acostumats a veure gent com nosaltres que fan aquest camí.

En tot moment el tracte de la gent d’aquestes contrades cap els caminats o ciclistes és molt i molt correcte: t’ajuden, t’assessoren, …

El premi final per a tots el que fan aquest camí està en arribar a Santiago de Compostela. Els motius per a la realització d’aquest viatge són molts diversos: religiosos, promeses, desafiaments personals, … , però la cara de tots els que hi arriben és la mateixa, és de …. FELICITAT.

Les Fotos.

SORTIDA GR92 A BEGUR

El passat dia 27/5/2008 més d’una trentana de persones vàrem sortir des de La Font de Baix per tal de fer la descoberta de la nova variant del GR92 al seu pas per la nostra població. Entre aquesta gent hi havia representants de l’Ajuntament de Begur i del Consell Comarcal del Baix Empordà.

Fins ara, aquest GR, entrava pel que podíem anomenar el camí de la depuradora, seguia per la pujada del cementiri i marxava de Begur per la carretera que porta a Palafrugell passant per Esclanyà. En definitiva era un recorregut “magre”, no deixava veure a les persones que el seguien la bellesa i encant del nostre poble.

Ara, amb la nova modificació s’ha pretés que la gent que ens visiti pugui gaudir i tenir una idea molt més bona de com és Begur.

Passaven pocs minuts de les 8 del matí quan aquesta trentena llarga de persones ens vàrem posar en moviment. Vàrem atravessar el centre del poble fins anar a buscar el camí vell de Sa Tuna.

A sobre de S’Eixugador ens vàrem aturar per esmorzar. Havíem d’agafar forces per començar la primera de les pujades que sabíem que ens trobaríem. Enveja vàrem patir al veure dins de la cala de sa Tuna un veler, a coberta del qual els seus tripulants començaven igualment a esmorzar.

En acabat d’esmorzar vàrem deixar el camí de ronda per enfilar-nos fins a Sant Josep. Quina vista!! Llàstima de la boira que es divisava sobre la plana de l’Empordà.

Seguidament el camí ens havia de portar fins el Rec de l’Aigua. Abans, però, vàrem poder veure que algun agosarat es va atrevir a plantar una taula i dos bancs sobre un penya-segat. Tots ens varem poder imaginar la mena de repàs que s’aconseguia en aquell indret, si més no … espectacular.

Des del Rec de l’Aigua haviem d’anar a buscar el camí que porta cap als “italians” tot passant molt a prop del Semàfor. És a partir dels “italians” quan comencem a canviar de perspectiva i comencem a veure tota la vall de Fornells i Aiguablava. La baixada de Ses Costes és tal com indica el seu nom: costeruda, té un pendent molt pronunciat que el fa dificultós.

A partir de la platja Fonda el GR continua aproximadament seguint el camí de ronda de tota la vida, passant per indrets tant característics com la Font i la Platja de N’Estasia, el port de Fornells, port de Ses Orats, platja d’en Malaret, Port d’Esclanyà i platja d’Aiguablava.

A la platja d’Aiguablava petit repòs per agafar forces de cara a l’últim esforç important, la pujada fins a Ses Falugues. No vàrem anar fins a les coves prehistòriques que hi ha a una de les cares de la muntanya, però si que vàrem explicar on es trobaven per si algú hi volia anar un altre moment.

En aquest punt vàrem deixar el nou GR92 per anar a buscar el mas d’en Llor amb la seva magnífica alzina des d’on vàrem agafar l’antic GR que ens va portar fins a Begur.

Varen ser uns 16 km. i unes 5 hores entre caminar, esmorzar, contemplar i xerrar. Tot plegat va servir perquè entre tots poguessim aportar el nostre punt de vista per tal d’aconseguir millorar aquest nou recorregut del GR92.

FOTOS DE LA SORTIDA.

GR-92 Begur

SORTIDA GR92 A BEGUR

El passat dia 27/5/2008 més d’una trentana de persones vàrem sortir des de La Font de Baix per tal de fer la descoberta de la nova variant del GR92 al seu pas per la nostra població. Entre aquesta gent hi havia representants de l’Ajuntament de Begur i del Consell Comarcal del Baix Empordà.

Fins ara, aquest GR, entrava pel que podíem anomenar el camí de la depuradora, seguia per la pujada del cementiri i marxava de Begur per la carretera que porta a Palafrugell passant per Esclanyà. En definitiva era un recorregut “magre”, no deixava veure a les persones que el seguien la bellesa i encant del nostre poble.

Ara, amb la nova modificació s’ha pretés que la gent que ens visiti pugui gaudir i tenir una idea molt més bona de com és Begur.

Passaven pocs minuts de les 8 del matí quan aquesta trentena llarga de persones ens vàrem posar en moviment. Vàrem atravessar el centre del poble fins anar a buscar el camí vell de Sa Tuna.

A sobre de S’Eixugador ens vàrem aturar per esmorzar. Havíem d’agafar forces per començar la primera de les pujades que sabíem que ens trobaríem. Enveja vàrem patir al veure dins de la cala de sa Tuna un veler, a coberta del qual els seus tripulants començaven igualment a esmorzar.

En acabat d’esmorzar vàrem deixar el camí de ronda per enfilar-nos fins a Sant Josep. Quina vista!! Llàstima de la boira que es divisava sobre la plana de l’Empordà.

Seguidament el camí ens havia de portar fins el Rec de l’Aigua. Abans, però, vàrem poder veure que algun agosarat es va atrevir a plantar una taula i dos bancs sobre un penya-segat. Tots ens varem poder imaginar la mena de repàs que s’aconseguia en aquell indret, si més no … espectacular.

Des del Rec de l’Aigua haviem d’anar a buscar el camí que porta cap als “italians” tot passant molt a prop del Semàfor. És a partir dels “italians” quan comencem a canviar de perspectiva i comencem a veure tota la vall de Fornells i Aiguablava. La baixada de Ses Costes és tal com indica el seu nom: costeruda, té un pendent molt pronunciat que el fa dificultós.

A partir de la platja Fonda el GR continua aproximadament seguint el camí de ronda de tota la vida, passant per indrets tant característics com la Font i la Platja de N’Estasia, el port de Fornells, port de Ses Orats, platja d’en Malaret, Port d’Esclanyà i platja d’Aiguablava.

A la platja d’Aiguablava petit repòs per agafar forces de cara a l’últim esforç important, la pujada fins a Ses Falugues. No vàrem anar fins a les coves prehistòriques que hi ha a una de les cares de la muntanya, però si que vàrem explicar on es trobaven per si algú hi volia anar un altre moment.

En aquest punt vàrem deixar el nou GR92 per anar a buscar el mas d’en Llor amb la seva magnífica alzina des d’on vàrem agafar l’antic GR que ens va portar fins a Begur.

Varen ser uns 16 km. i unes 5 hores entre caminar, esmorzar, contemplar i xerrar. Tot plegat va servir perquè entre tots poguessim aportar el nostre punt de vista per tal d’aconseguir millorar aquest nou recorregut del GR92.

FOTOS DE LA SORTIDA.

GR-92 Begur

SORTIDA AL PUIGSACALM DIUMENGE 16 MARÇ

El passat Diumenge dia 16/3/2008 (Diada de Rams) el Grup Excursionista Els Peduts de Begur vam pujar al Puigsacalm (1.515m.).

Degut a la Festivitat de Rams, Setmana Santa i compromisos de la gent del grup erem només un total de 6 persones.

Desde la Font de Baix vàrem sortir en vehicles particulars fins al Pla d’en Xurri (St. Privat d’en Bas) a la Garrotxa.

Allí es van quedar els cotxes i els 6 participants vam sortir en direcció al Salt de Sallent. Llàstima que estem en un any de sequera, perquè l’alçada d’aquesta cascada és molt important, i en condicions normals pot ser un salt d’aigua molt espectacular.

En acabat del salt vam posar-nos en direcció al refugi de Sta. Magdalena, antiga ermita convertida avui en refugi de muntanya.

Van enfilar cap a Puigsacalm pel camí dels Burros. És un camí més llarg que el camí normal i de seguida vàrem entendre perquè li deien dels burros: no és cap qüestió de zoologia sinó d’intel.lecte.

Des del cim s’observa una vista esplèndida, espectacular. Tant pots veure una àmplia zona de la Garrotxa i Osona fins a la magestuositat dels Pirineus i Pre-Pirineus. Si no fós per la frescor que feia allà dalt hagués estat el lloc idoni per poder dinar.

Un cop allà dalt vàren anar fins el cim veí: dels Llops. Igual que a l’anterior també té una vista excepcional.

Un cop vam dinar vam baixar cap els cotxes per la via més ràpida. Tot i fer-ne via encara vàrem poder apreciar l’ermita de les Olletes, que es va fer aprofitant una cavitat de la muntanya.

Tot el camí el vàrem passar majoritàriament entre fagedes, encara que també cal destacar els boixos de dimensions arbòries que ens anàvem trobant.

També cal esmentar que a les roques sedimentàries que estavem trepitjant (dèiem que era gres amb una mica de conglomerat) hi vàrem veure alguns fòssils.

A l’arribar al cotxe havíem caminat efectivament unes 4 hores i ¾. Estàvem relativament cansats però contents pel paisatge admirat.

A continuació unes quantes fotos de la sortida. Bona cuina i fins a la propera...

De Puigsacalm 16 Març 2008