- GENER: PUIG DE CADIRETES DES DE TOSSA DE MAR (LA SELVA). MATINAL
- FEBRER: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU “ENTORNS DEL CIRC DE ULLDETER” (RIPOLLÈS). TOT EL DIA.
- MARÇ: PUIG DE LA BASSEGODA 1373m. (ALTA GARROTXA). TOT EL DIA.
- ABRIL: RUPIT-SALT DE SALLENT “GUILLERIES-COLLSACABRA” (OSONA). TOT EL DIA.
- MAIG: SORTIDA AMB BICICLETA PER ELS AIGUAMOLLS DE ROSES (ALT EMPORDÀ). MATINAL.
- JUNY: EL PEDRAFORCA 2497m. DES DE SALDES (BERGUEDÀ). TOT EL DIA.
- JULIOL: EL VIGNEMALE 3298m. PIRINEUS DE FRANÇA “GAVARNIE”. CAP DE SETMANA.
- JULIOL: SORTIDA NOCTURNA-BANY A LA PLATJA. NIT (22h-1h).
- SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “CAMINS DE RONDA” (BAIX EMPORDÀ). TOT EL DIA.
- OCTUBRE: RUTA GUIADA DE LES ERMITES (LA SELVA). TOT EL DIA.
- NOVEMBRE: COLL FORMIC-MATAGALLS 1697m. “MONTSENY” (VALLÈS ORIENTAL). TOT EL DIA.
dimecres, 17 de desembre del 2008
SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2009
SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2009
- GENER: PUIG DE CADIRETES DES DE TOSSA DE MAR (LA SELVA). MATINAL
- FEBRER: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU “ENTORNS DEL CIRC DE ULLDETER” (RIPOLLÈS). TOT EL DIA.
- MARÇ: PUIG DE LA BASSEGODA 1373m. (ALTA GARROTXA). TOT EL DIA.
- ABRIL: RUPIT-SALT DE SALLENT “GUILLERIES-COLLSACABRA” (OSONA). TOT EL DIA.
- MAIG: SORTIDA AMB BICICLETA PER ELS AIGUAMOLLS DE ROSES (ALT EMPORDÀ). MATINAL.
- JUNY: EL PEDRAFORCA 2497m. DES DE SALDES (BERGUEDÀ). TOT EL DIA.
- JULIOL: EL VIGNEMALE 3298m. PIRINEUS DE FRANÇA “GAVARNIE”. CAP DE SETMANA.
- JULIOL: SORTIDA NOCTURNA-BANY A LA PLATJA. NIT (22h-1h).
- SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “CAMINS DE RONDA” (BAIX EMPORDÀ). TOT EL DIA.
- OCTUBRE: RUTA GUIADA DE LES ERMITES (LA SELVA). TOT EL DIA.
- NOVEMBRE: COLL FORMIC-MATAGALLS 1697m. “MONTSENY” (VALLÈS ORIENTAL). TOT EL DIA.
dilluns, 1 de desembre del 2008
DE CALONGE A PUIG CARGOL “LES GAVARRES”
El passat Diumenge 29 de Novembre, 14 excursionistes vàrem sortir amb els nostres cotxes per tal de passar“un Diumenge diferent”. En aquest cas l’opció que havíem programat era fer un petit recorregut per les Gavarres.
La sortida era des de la veïna població de Calonge (Culonge tal i com diuen els calongins). A través de diferents senders, tant locals com de mitjà recorregut, vàrem poder veure indrets i construccions que difícilment amb un altre mitjà de locomoció podríem veure. Concretament del què vàrem poder gaudir va ser:
-Torre Lloreta. Mas amb torre de defensa. Tot i que en els seus inicis va ser fortalesa es va reconvertir en un mas fortificat. És tot just a la sortida l’actual Calonge tot i que a l’època que es va construir estava molt apartada del castell de Calonge. Està envoltada de terres de vinyes i oliveres.
-Can Ribot. Mas en estat precari al mig del camí que va de Fitor a Puig Cargol. Es deia que al bell mig del mas hi havia la fita que delimitava els 2 termes municipals: el de Fitor i el de Calonge.
-Puig Cargol. És el cim més alt del massís del Jonc. Fa
-Castell de Vila-Romà. És un castell en ruïna, envoltat de massa arbòria. Fins i tot costa de trobar si no hi ets ben bé al davant. Només hi queda alguna paret de pedra i alguna mostra de les voltes que hi havia. Va ser destruït per les tropes napoleòniques a la guerra del francès, de la mateixa manera que varen destruir el castell de Begur. És difícil entendre què hi feia un castell en aquest indret donat que ni es veu un lloc estratègic ni de pas.
-Santa Maria de Bell-lloc. Ermita dedicada a Santa Maria i situada molt a prop del castell abans esmentat. Actualment està en obres. Està adossada a una masia que era la rectoria.
A part d’aquests indrets és de remarcar la bona vista que hi ha cap a Vall-llobrega, Palamós, St. Antoni i Calonge en el llocs on la vegetació que hi trobem a Les Gavarres ho permet. També mencionar que a tot el pla de Calonge o bé fins i tot a les primeres pendents de les Gavarres hi ha camps conreats, tant de vinya com d’olivera.
Amb unes 3 hores i mitja, esmorzar inclòs, varem poder gaudir de tot això que us hem explicat i també vam fer una miqueta d’exercici, tant recomanable per a la salut (penseu que fins i tot ara els metges ho receptaran).
No cal dir-vos que a la propera sortida us hi esperem.
DE CALONGE A PUIG CARGOL “LES GAVARRES”
El passat Diumenge 29 de Novembre, 14 excursionistes vàrem sortir amb els nostres cotxes per tal de passar“un Diumenge diferent”. En aquest cas l’opció que havíem programat era fer un petit recorregut per les Gavarres.
La sortida era des de la veïna població de Calonge (Culonge tal i com diuen els calongins). A través de diferents senders, tant locals com de mitjà recorregut, vàrem poder veure indrets i construccions que difícilment amb un altre mitjà de locomoció podríem veure. Concretament del què vàrem poder gaudir va ser:
-Torre Lloreta. Mas amb torre de defensa. Tot i que en els seus inicis va ser fortalesa es va reconvertir en un mas fortificat. És tot just a la sortida l’actual Calonge tot i que a l’època que es va construir estava molt apartada del castell de Calonge. Està envoltada de terres de vinyes i oliveres.
-Can Ribot. Mas en estat precari al mig del camí que va de Fitor a Puig Cargol. Es deia que al bell mig del mas hi havia la fita que delimitava els 2 termes municipals: el de Fitor i el de Calonge.
-Puig Cargol. És el cim més alt del massís del Jonc. Fa
-Castell de Vila-Romà. És un castell en ruïna, envoltat de massa arbòria. Fins i tot costa de trobar si no hi ets ben bé al davant. Només hi queda alguna paret de pedra i alguna mostra de les voltes que hi havia. Va ser destruït per les tropes napoleòniques a la guerra del francès, de la mateixa manera que varen destruir el castell de Begur. És difícil entendre què hi feia un castell en aquest indret donat que ni es veu un lloc estratègic ni de pas.
-Santa Maria de Bell-lloc. Ermita dedicada a Santa Maria i situada molt a prop del castell abans esmentat. Actualment està en obres. Està adossada a una masia que era la rectoria.
A part d’aquests indrets és de remarcar la bona vista que hi ha cap a Vall-llobrega, Palamós, St. Antoni i Calonge en el llocs on la vegetació que hi trobem a Les Gavarres ho permet. També mencionar que a tot el pla de Calonge o bé fins i tot a les primeres pendents de les Gavarres hi ha camps conreats, tant de vinya com d’olivera.
Amb unes 3 hores i mitja, esmorzar inclòs, varem poder gaudir de tot això que us hem explicat i també vam fer una miqueta d’exercici, tant recomanable per a la salut (penseu que fins i tot ara els metges ho receptaran).
No cal dir-vos que a la propera sortida us hi esperem.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
dilluns, 29 de setembre del 2008
CAP DE CREUS
El passat dia 28/9/2008 vam fer l’excursió que teníem programada pel parc natural del Cap de Creus.
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
CAP DE CREUS
El passat dia 28/9/2008 vam fer l’excursió que teníem programada pel parc natural del Cap de Creus.
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
Ens vàrem dirigir en cotxes particulars fins a Cadaqués, lloc d’on començava la nostra ruta. Érem 33 persones que volíem anar fins el far del Cap de Creus, tot vorejant la costa i tornant al punt de partida.
El lloc de sortida era l’ermita de Sant Baldiri, damunt mateix de la platja de Portlligat, famosa cala per haver-hi la Casa Museu d’en Salvador Dalí.
Vàrem passar per tot de camins que ens duien per les meravelloses cales i caletes que hi ha en aquest tram de costa. Abans de dinar fins i tot ens vam poder banyar en una d’aquestes platges, concretament a Cala Jugadora.
També vam atravessar olivars que estan en procés d’explotació. Olivars que estaven disposats en feixes. El mateix tipus de feixes que encara podem veure a Begur: de paret seca per anivellar el terreny i poder conrear-hi.
Digne de veure és la Cova de S’infern, obertura en forma de cova que dóna directament al mar.
A l’arribar a dalt del bar-resturant vam agafar forces tot bevent alguna cosa. La vista des de dalt és tot un espectacle, fins i tot podíem veure el Cap de Begur.
El camí de tornada va ser més directe, cosa d’agrair donat que tot el camí va ser un trencacames ja que estava ple de pedres soltes.
En definitiva, van ser uns 14 km. plens de natura d’una bellesa molt fina, on la Mediterrània i la Tramuntana l’han treballat a la seva manera.
Fins la propera !!!!!!!!!!!
dimecres, 23 de juliol del 2008
NOCTURNA A LA PLATJA 2008
Com ja és tradició de cada any a l'estiu per part del nostre grup excursionista, el passat 19 de Juliol vam organitzar la sortida nocturna a la platja amb bany i sopar inclòs, per el mòdic preu de: les ganes de caminar, banyar-se, portar llanterna, entrepans, beure i passar-s'ho bé.
Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.
Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.
Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.
Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.
Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.
Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.
Les fotos de la sortida.
.JPG)
Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.
Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.
Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.
Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.
Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.
Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.
Les fotos de la sortida.
.JPG){kind=link}
NOCTURNA A LA PLATJA 2008
Com ja és tradició de cada any a l'estiu per part del nostre grup excursionista, el passat 19 de Juliol vam organitzar la sortida nocturna a la platja amb bany i sopar inclòs, per el mòdic preu de: les ganes de caminar, banyar-se, portar llanterna, entrepans, beure i passar-s'ho bé.
Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.
Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.
Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.
Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.
Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.
Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.
Les fotos de la sortida.
Érem més d'una cinquantena de persones entre nens i adults, una de les més participatives per part de la mainada per allò de banyar-se de nit.
Vam sortir de la Font de Baix a les deu en punt de la nit per agafar el camí local d'es Quinze i baixar fins a la cala d'Aiguafreda, la que hem escollit aquest any per banyar-nos i sopar.
Tots a l'aigua, grans i petits ajudats de la màgica llanterna d'en Joan que il.lumina el fons marí i fa que el bany sigui més agradable i segur. A l'entrar una mica freda, però un cop dins i acompanyats d'una fantàstica nit , amb lluna inclosa, sensacional o sigui "xapó". Els nens capbussant-se des del moll i fen curses fins les boies s'ho van passar d'allò més bé.
Després el merescut entrepà per agafar forces, vestir-nos i enfilar el camí de ronda fins a Sa Tuna. Vam arribar a dos quarts de dotze, just en el moment en que acabaven les havaneres a la platja. Molt d' ambient, la platja i les terrasses plenes amb els cremats que anaven a dojo. Petita parada per prendre un refresc o gelat, i preparats per agafar el camí vell de Sa Tuna i enfilar cap a Begur.
Ja hi som! divisem el Castell, vigia del nostre poble, toquen la una en punt al campanar de l'esglèsia i com estava previst arribem a la plaça de la vila amb una puntualitat britànica.
Molt contents per la nostra part veient que es tracta d'una sortida ja plenament consolidada i amb molta participació tant de grans com de petits.
I l'any que bé hi tornarem si voleu. Us hi esperem a tots.
Les fotos de la sortida.
dimarts, 8 de juliol del 2008
SORTIDA AL CARLIT
El passat 5 de Juliol, 15 persones vàrem sortir des de Begur en cotxes particulars. El destí era el llac de les Bulloses, a la població de Montlluis (Alta Cerdanya-Catalunya Nord).
El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.
Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.
Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.
L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.
El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.
Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.
El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.
Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.
La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.
Cim del Car.jpg)
lit
El lloc és fantàstic. Té 2 albergs i 1 hotel, on molta gent hi va per poder descansar i també, com no, per pujar fins el Carlit. També hi ha la paret que tanca el llac i una zona d’aparcament de cotxes on també s’hi pot acampar per una nit.
Vam muntar el nostre campament base: 6 tendes de campanya perfectament equipades per suportar les exigències de la natura.
Després de sopar al restaurant de l’hotel vam anar a dormir. Ja el temps no pintava gaire bé, així es podien veure llamps i es podia endevinar que potser tindríem una nit moguda. Tal dit tal fet; cap a les 2 de la matinada tots nosaltres estàvem ben desperts. Una gran tempesta de pluja i pedra, acompanyada de trons i llamps estava descarregant sobre nostre. La fressa que feia la pedra en caure damunt les nostres tendes era realment espectacular. Fins i tot alguns de nosaltres ens vam vestir per si les tendes no aguantaven i s’havia de sortir a corre-cuita cap els cotxes. Bé, un cop tot va passar i vàrem comprovar el tamany de les pedres vam intentar agafar el son.
L’endemà al matí, cap a les 6 tothom dret. Recollida de les tendes, esmorzar i començar a caminar. El destí era el cim del Carlit de 2.921 metres, el pic més alt del Pirineu Oriental.
El camí de pujada és molt bonic; vas planejant tot passant per molts estanys envoltats de pins negres i prats fins arribar a la veritable pendent, a on trobes les inevitables tarteres i fins i tot alguna glacera que vàrem haver de travessar. També, cal dir-ho, hi ha una zona on cal grimpar per poder-la superar.
Un cop arribes a dalt, la vista és impressionant. A part de veure el altres cims veïns pots veure tot el munt d’estanys que hi ha a la zona. També, no pot ser d’altra manera, acabes fent les fotografies de record. Les fotografies de tot el grup de gent que vàrem proposar-nos una fita, un repte, i que al final el vam aconseguir merescudament.
El camí de baixada era bàsicament el mateix, però vàrem fer una variant on vam poder veure els altres llacs que a la pujada no havíem vist.
Després d’unes 5 hores efectives de marxa, d’haver caminat exactament 15 km. i de fer un desnivell d’ascens de 1.100m. tornàvem al lloc d’on havíem sortit al matí.
La llàstima eren les 3 hores de cotxe que ens quedaven per arribar a Begur perquè s’ha de reconéixer que tots estàvem cansats.
Cim del Car
lit