Sortida des de diferents punts, per l'assistència de caminants de la colla dels Perduts de Girona. Ens trobem tots plegats a La Jonquera i fem camí cap a la Catalunya Nord, amb el permís dels gendarmes que varen aturar un dels vehicles de la colla a l'entrada de l'autopista. Seguim fins a Vinçà i aquí fem una petita excursió turística per les muntanyes dels voltants, fins que en tenim prou i anem a trobar el camí que ens durà al refugi dels Cortalets. La pista per arribar-hi es per llogar-hi cadires, només heu de saber que per creuar-la, les cabres es posen grampons. Arribats al refugi, esmorzem en el bosquet que l'envolta, contemplant la esplèndida postal que ens ofereix el massís del Canigó emblanquinat per una lleugera nevada caiguda el dissabte. Ja plens d'energia i ganes de caminar, ens hi posem, seguint el camí marcat que puja pel costat més a ponent de la muntanya. A mesura que guanyem alçada anem descobrint un mar de núvols que cobreixen la comarca del Vallespir, mentre que cap el sud, comencem a divisar les muntanyes que conformen l'entorn que va des del Costabona fins la vall de Núria (Bastiments, Gra de Fajol, Torreneules, etc). Fem el cim pocs minuts després de la una i contemplem amb deler les magnífiques vistes que se'ns ofereixen, mentre recuperem forces. Fem les fotografies de rigor. Baixem per la xemeneia i seguim un corriol, paral·lel al que baixa a Marialles, anant a buscar la portella de Valmanya, on ens hem d'abrigar de valent pel canvi de temps que hi trobem. Tornem a pujar, ara cap el Collet del Pic Barbet, des d'on ja divisem el refugi i observem el camí que hi baixa, a través del bosc. Uns més aviat que altres acabem de tancar el cercle i quan ja hi som tots, a dinar, celebrant la bellesa de la natura que avui ens ha acollit. Cap els cotxes, de nou el turment de la pista per baixar als Masos i carretera i manta cap a Perpinyà i d'aquí, cadascú a casa seva.
Francesc Sabata.
