INFORMACIÓ

El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.

Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Blas 690383009 Eva 661452566 JoanCarles 610767830 Ponç 635614101 Enric 676022700 Yolanda 616399555 Juanmi 607849887 Jordi 619384049 Josep 686356490

Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR

LES NOSTRES SORTIDES

Els Perduts de Begur


diumenge, 4 d’octubre del 2009

BEGUR PER LA COSTA "DE LA PLATJA DEL RACÓ FINS A AIGUABLAVA"

Un cop més, el passat dia 27 de Setembre, puntuals i eixerits, a les 8h ens trobàvem a la font de baix per tal de fer una caminada per la zona que tots ens estimem tant, el nostre Begur.

Avui l’objectiu, es recórrer els camins de ronda que en altres temps, servien per fer la vigilància i poder donar avís a les contrades veïnes, de la presència de naus turques amb males intencions.
Aquests camins, avui es troben en desús, però gràcies a l'interès d’entitats excursionistes i amb la col.laboració d’algunes institucions, alguns d’aquests trams estan restaurats i fan de bon caminar, no es pot dir així en tots el casos, però sí, en els trams propers a les platges més turístiques.
Doncs bé, la ruta es presenta un xic llarga, ja que son 16 Km., segons les informacions extretes dels plànols.

A la sortida, som aproximadament unes 30 persones, ens dirigim cap a Sa Fontansa per encaminar-nos cap el “Bon Camí”, per on passarem prop del Mas Trencat, tot i que no el veurem, arribem tot seguit a la zona de la “font de la bruixa”.
Tot seguit, passarem pel bell paratge de la Platja del Racó i per la Illa Roja, la qual ens mostra un aspecte desert, augmentant, si s’escau, la seva bellesa.

D’aquí, ens encaminem cap el camí de ronda i arribem a la cala de Sa Riera, on fem la parada obligatòria de l'esmorzar, tan necessària per guanyar les forces, que de ben segur ens faran molta falta. Cal dir, que alguns aprofiten el fet que la sortida transcorri per zones civilitzades i fan un cafè que els ajudi a despertar els ànims.

Un cop recuperades les forces, ens encaminem sempre seguint el camí de ronda, que perd la seva categoria de camí, per convertir-se en corriol, doncs en algun tram, està en molt malt estat i es fa necessari que tinguem molta cura dels més petits, tot i que, a vegades es mouen amb molta més agilitat que nosaltres.

Seguint aquest tortuós camí, arribem a la magnífica cala d’Aiguafreda, esplèndida com sempre, ens rep amb els braços oberts, fins a tal punt, que en Joan es decideix a fer la travessia fins a Sa Tuna nedant. La resta de mortals, ho fem caminant i veien bocabadats com en Joan arriba al mateix temps que nosaltres.

Un cop aquí, ens enfilem cap al mirador de Sant Josep, el qual, ha guanyat vistes, doncs malauradament el darrer Sant Joan i gràcies a alguna bretolada feta amb els petards ens van cremar el bosc que cobreix la cala.

D’aquí, varem seguir el camí per sobre les restes de l’estructura d’una casa anomenada “els italians”, tot admirant les magnífiques vistes. Vàrem seguir fins la carretera de “La Borna” on vàrem patir les primeres baixes, doncs un petit grup, acusà la fatiga acumulada i va decidir finalitzar l’excursió i retornar cap a Begur.

La resta, varem seguir pel camí coincident amb el nou traçat del GR-92 Begur, i dic nou, perquè l’únic nou, es el traçat, ja que es troba tot ell, encara en bastant mal estat.
Un cop, arribem a Aiguablava, ens trobem amb alguns del desertors que han volgut reunir-se amb la resta d’expedicionaris per compartir el dinar ( bé, de compartir res, cadascú el seu).
Aquí, patim un altre desfeta en el grup, i són varis els que també decideixen abandonar la travessia. Cal dir, que el mal estat dels camins ha fet estralls en les cames de més d’un.
Però, amb forces renovades, la resta reprenem el camí de tornada, passant prop de les coves de Ses Falugues, dirigint-nos cap el Mas d’en Llor on la benvolguda Núria Tortras ens fa gaudir convidant-nos amb un fragment del llibre Cabells de Medusa que fa referència a l'indret, mentre tres aspirants a micos, trepen l’alzina mil.lenària treient tot tipus de romanticisme al relat.
Ja només ens queda superar les últims trams de pujada, fins que finalment arribem al poble, cansats, però satisfets del recorregut realitzat pels voltants del nostre estimat BEGUR, on finalment, el GPS del nostre estimat Joan Carles marca un recorregut realitzat de més de 22 Km.

Son infal.libles!, les nostres vistes no poden deixar indiferent a ningú, tot i que les haguem vist mil vegades, sempre arriben d’una manera o d'un altre al fons de les nostres ànimes.

Salut,

Joan Espluga.