INFORMACIÓ

El Grup va néixer l'any 2003, amb l'esperit que tothom pogués compartir amb nosaltres les sortides que periòdicament fem.
Normalment realitzem una sortida matinal o d'un dia amb caràcter mensual i amb desplaçaments amb cotxe relativament curts.
Un cop l'any fem una sortida més grossa a alta muntanya que pot durar varis dies.

Per posar-vos en contacte amb nosaltres podeu trucar als següents telèfons:
Josep 686356490 Blas 690383009 Anton 600504332 JoanCarles 972622143 Pere 638240716 Javi 656950807

Begur és autèntic! - bagum’va / VaBeguR


dimecres, 21 d’octubre de 2009

MASSÍS DEL MONTGRÍ

Diumenge 18 d'Octubre el Grup excursionista “Els Perduts de Begur” va organitzar la clàssica pujada al Castell de Montgrí per el vessant nord. Una vintena de persones ens vàrem trobar a les 8 del matí per iniciar la jornada -begurencs , gironins , barcelonins i holandesos- érem els integrants de l'expedició.


A dos quarts de nou iniciàvem la caminada amb la incertesa del temps que faria al tram final abans de coronar el Castell, o sigui al tros de la panxa del “Bisbe” o del melic de la “Donzella”, ja que la tramuntana havia bufat fort tota la setmana i aquest diumenge semblava que no afluixaria.


La primera aturada fou al Coll de la Creu, fotografies de rigor i ja veiem l’ermita de Santa Caterina, la caminada en aquest punt era suau. Prop de dos quarts de deu vam arribar a l’ermita, parada i fonda, a recés del vent, l’entrepà i el beure ens va aprofitar d’allò més be.


Tot seguit vam enfilar el camí cap el Castell, el dia era molt assolellat i gràcies a la esmentada tramuntana les vistes eren espectaculars en totes direccions. Per a mi la millor era la de llevant, amb la mar força brava i amb les “Medes” de vigilants.


L'últim tram fins a peu del Castell va ser dur, poc abans va córrer la veu que tres companys havien abandonat l'expedició i reculaven. Caminàvem pel cim del camí a uns tres cents sis metres d’altura i el vent empentava més que mai.


Cap a dos quarts d'onze arribàvem dalt del Montgrí i els dubtes sobre la paternitat de l’edificació queden esvaïdes: va ser Jaume I ( entre 1294 – 1304 ). Vam pujar als merlets i amb tranquil·litat vam poder gaudir de les valls del Baix i l'Alt Empordà, sense oblidar el mar, el Montseny i el Canigó.


El cap del Grup, en Blas, va recordar que la baixada seria "pel dret". I després de visitar la Cova del Cau del Duc, va dirigir el problemàtic descens fins a la tartera, que tothom la va baixar a cop de taló; uns millor que d'altres, però tots gaudint d’aquest darrer escull.


A les dotze en punt ens trobàvem a l’aparcament davant dels cotxes, amb molt bon humor després de dos-cents deu minuts de caminada. Tot i el vent vàrem gaudir del sol, del paisatge i per davant de tot de l'amistat.


Mª Mercé i Josep.


Publica un comentari a l'entrada