Diumenge 18 d'Octubre el Grup excursionista “Els Perduts de Begur” va organitzar la clàssica pujada al Castell de Montgrí per el vessant nord. Una vintena de persones ens vàrem trobar a les 8 del matí per iniciar la jornada -begurencs , gironins , barcelonins i holandesos- érem els integrants de l'expedició.
A dos quarts de nou iniciàvem la caminada amb la incertesa del temps que faria al tram final abans de coronar el Castell, o sigui al tros de la panxa del “Bisbe” o del melic de la “Donzella”, ja que la tramuntana havia bufat fort tota la setmana i aquest diumenge semblava que no afluixaria.
La primera aturada fou al Coll de la Creu, fotografies de rigor i ja veiem l’ermita de Santa Caterina, la caminada en aquest punt era suau. Prop de dos quarts de deu vam arribar a l’ermita, parada i fonda, a recés del vent, l’entrepà i el beure ens va aprofitar d’allò més be.
Tot seguit vam enfilar el camí cap el Castell, el dia era molt assolellat i gràcies a la esmentada tramuntana les vistes eren espectaculars en totes direccions. Per a mi la millor era la de llevant, amb la mar força brava i amb les “Medes” de vigilants.
L'últim tram fins a peu del Castell va ser dur, poc abans va córrer la veu que tres companys havien abandonat l'expedició i reculaven. Caminàvem pel cim del camí a uns tres cents sis metres d’altura i el vent empentava més que mai.
Cap a dos quarts d'onze arribàvem dalt del Montgrí i els dubtes sobre la paternitat de l’edificació queden esvaïdes: va ser Jaume I ( entre 1294 – 1304 ). Vam pujar als merlets i amb tranquil·litat vam poder gaudir de les valls del Baix i l'Alt Empordà, sense oblidar el mar, el Montseny i el Canigó.
El cap del Grup, en Blas, va recordar que la baixada seria "pel dret". I després de visitar la Cova del Cau del Duc, va dirigir el problemàtic descens fins a la tartera, que tothom la va baixar a cop de taló; uns millor que d'altres, però tots gaudint d’aquest darrer escull.
A les dotze en punt ens trobàvem a l’aparcament davant dels cotxes, amb molt bon humor després de dos-cents deu minuts de caminada. Tot i el vent vàrem gaudir del sol, del paisatge i per davant de tot de l'amistat.
Mª Mercé i Josep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada