El diumenge 21 de febrer de 2010 varem fer una excursió matinal a Els Carcaixells d'en Cama a Solius, a prop de Santa Cristina d'Aro. Vam sortir de Begur a les vuit del matí vuit persones disposades a fer una caminada una mica diferent de les altres excursions, ja que es tractava d' un recorregut d'uns 6 kilòmetres de vegades caminant i de vegades grimpant.
Sortim de Begur amb una temperatura de set graus i arribem a Solius a dos graus positius.
El primer que trobem en la pista forestal és el Menhir de Can Llaurador i la mica de fred que feia de seguida va deixar de notar-se, ja que al principi de l'excursió vam fer una pujada un pèl feixuga que ens va fer entrar en calor en poc de temps.
Seguim pujant, fins arribar a la primera agulla, tot grimpant per cordes fixes i cadenes, sense cap tipus de risc i d'allò més divertit, i així anem gaudint d'un paisatge i unes panoràmiques espectaculars, dignes de la millor peli de ciència ficció. Anem seguint la carena, fins que ens trobem amb el millor de tot, el pas dels Artíjols, un pont penjant no apte per gent amb vertigen, sobre tot si hi ha algú que tot fent brometa mou el pont mentre estàs passant. Quan estem tots sans i estalvis a l'altre banda del pont seguim amb la nostre ruta i ens parem a esmorzar en un dels cims on la vista es realment impressionant. Hi ha una temperatura molt agradable però de seguida es gira un vent fred i ens tornem a posar en marxa. I seguim carena amunt carena avall.
Ens dirigim cap al Montclar, on hi ha també unes vistes espectaculars, hi ha uns pessebre fets per grups excursionistes i un parell de llibretes protegides per una caixa de metall on hi deixem quatre ratlles que certifiquen que em passat per aquest lloc tant bonic, on ens fem la foto de grup sota la senyera que hi ha al cim.
Comencem el camí de tornada i seguim gaudint de tot el desplegament del paisatge que ens ofereix la natura. La tornada es fa més curta, i seguint grimpant de tant en tant, passarem per la Roca Rodona fins a La Carbonera i el Pas de la Miloca i baixem per una pista forestal que ens torna, passant per un rierol per on baixa prou d'aigua, al principi de la ruta on hi temin els cotxes.
Tot plegat ha durat unes tres hores i mitja ja que el pas i la marxa que porten els perduts de Begur és bastant eixerit. Hem passat un matí d'allò més agradable, i entre anar caminant i anar parlant ha passat amb un tres i no res.
Per acabar, cal felicitar al grup els perduts per les ganes que hi posen i el bon humor que transmeten en tot moment, que fan que aquestes sortides a més de ser un bon exercici pel cos i una alegria per els sentits, també siguin un divertiment.
Per tant, ja sabeu: amb els perduts de Begur, teniu assegurat un bon diumenge, segur.
Elisabeth.
Els Carcaixells i el Montclar (Febrer 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.
diumenge, 21 de febrer del 2010
ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA I EL MONTCLAR "L'ARDENYA"
El diumenge 21 de febrer de 2010 varem fer una excursió matinal a Els Carcaixells d'en Cama a Solius, a prop de Santa Cristina d'Aro. Vam sortir de Begur a les vuit del matí vuit persones disposades a fer una caminada una mica diferent de les altres excursions, ja que es tractava d' un recorregut d'uns 6 kilòmetres de vegades caminant i de vegades grimpant.
Sortim de Begur amb una temperatura de set graus i arribem a Solius a dos graus positius.
El primer que trobem en la pista forestal és el Menhir de Can Llaurador i la mica de fred que feia de seguida va deixar de notar-se, ja que al principi de l'excursió vam fer una pujada un pèl feixuga que ens va fer entrar en calor en poc de temps.
Seguim pujant, fins arribar a la primera agulla, tot grimpant per cordes fixes i cadenes, sense cap tipus de risc i d'allò més divertit, i així anem gaudint d'un paisatge i unes panoràmiques espectaculars, dignes de la millor peli de ciència ficció. Anem seguint la carena, fins que ens trobem amb el millor de tot, el pas dels Artíjols, un pont penjant no apte per gent amb vertigen, sobre tot si hi ha algú que tot fent brometa mou el pont mentre estàs passant. Quan estem tots sans i estalvis a l'altre banda del pont seguim amb la nostre ruta i ens parem a esmorzar en un dels cims on la vista es realment impressionant. Hi ha una temperatura molt agradable però de seguida es gira un vent fred i ens tornem a posar en marxa. I seguim carena amunt carena avall.
Ens dirigim cap al Montclar, on hi ha també unes vistes espectaculars, hi ha uns pessebre fets per grups excursionistes i un parell de llibretes protegides per una caixa de metall on hi deixem quatre ratlles que certifiquen que em passat per aquest lloc tant bonic, on ens fem la foto de grup sota la senyera que hi ha al cim.
Comencem el camí de tornada i seguim gaudint de tot el desplegament del paisatge que ens ofereix la natura. La tornada es fa més curta, i seguint grimpant de tant en tant, passarem per la Roca Rodona fins a La Carbonera i el Pas de la Miloca i baixem per una pista forestal que ens torna, passant per un rierol per on baixa prou d'aigua, al principi de la ruta on hi temin els cotxes.
Tot plegat ha durat unes tres hores i mitja ja que el pas i la marxa que porten els perduts de Begur és bastant eixerit. Hem passat un matí d'allò més agradable, i entre anar caminant i anar parlant ha passat amb un tres i no res.
Per acabar, cal felicitar al grup els perduts per les ganes que hi posen i el bon humor que transmeten en tot moment, que fan que aquestes sortides a més de ser un bon exercici pel cos i una alegria per els sentits, també siguin un divertiment.
Per tant, ja sabeu: amb els perduts de Begur, teniu assegurat un bon diumenge, segur.
Elisabeth.
Els Carcaixells i el Montclar (Febrer 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.
Sortim de Begur amb una temperatura de set graus i arribem a Solius a dos graus positius.
El primer que trobem en la pista forestal és el Menhir de Can Llaurador i la mica de fred que feia de seguida va deixar de notar-se, ja que al principi de l'excursió vam fer una pujada un pèl feixuga que ens va fer entrar en calor en poc de temps.
Seguim pujant, fins arribar a la primera agulla, tot grimpant per cordes fixes i cadenes, sense cap tipus de risc i d'allò més divertit, i així anem gaudint d'un paisatge i unes panoràmiques espectaculars, dignes de la millor peli de ciència ficció. Anem seguint la carena, fins que ens trobem amb el millor de tot, el pas dels Artíjols, un pont penjant no apte per gent amb vertigen, sobre tot si hi ha algú que tot fent brometa mou el pont mentre estàs passant. Quan estem tots sans i estalvis a l'altre banda del pont seguim amb la nostre ruta i ens parem a esmorzar en un dels cims on la vista es realment impressionant. Hi ha una temperatura molt agradable però de seguida es gira un vent fred i ens tornem a posar en marxa. I seguim carena amunt carena avall.
Ens dirigim cap al Montclar, on hi ha també unes vistes espectaculars, hi ha uns pessebre fets per grups excursionistes i un parell de llibretes protegides per una caixa de metall on hi deixem quatre ratlles que certifiquen que em passat per aquest lloc tant bonic, on ens fem la foto de grup sota la senyera que hi ha al cim.
Comencem el camí de tornada i seguim gaudint de tot el desplegament del paisatge que ens ofereix la natura. La tornada es fa més curta, i seguint grimpant de tant en tant, passarem per la Roca Rodona fins a La Carbonera i el Pas de la Miloca i baixem per una pista forestal que ens torna, passant per un rierol per on baixa prou d'aigua, al principi de la ruta on hi temin els cotxes.
Tot plegat ha durat unes tres hores i mitja ja que el pas i la marxa que porten els perduts de Begur és bastant eixerit. Hem passat un matí d'allò més agradable, i entre anar caminant i anar parlant ha passat amb un tres i no res.
Per acabar, cal felicitar al grup els perduts per les ganes que hi posen i el bon humor que transmeten en tot moment, que fan que aquestes sortides a més de ser un bon exercici pel cos i una alegria per els sentits, també siguin un divertiment.
Per tant, ja sabeu: amb els perduts de Begur, teniu assegurat un bon diumenge, segur.
Elisabeth.
Els Carcaixells i el Montclar (Febrer 2010) from Els Perduts de Begur on Vimeo.
dilluns, 1 de febrer del 2010
SORTIDA FAMILIAR AL MONTSENY (PLA DE LA CALMA I VOLTANTS)
El passat Diumenge 31 de Gener ens vam desplaçar fins a Collformic “Montseny” per trobar-nos amb l’Assumpta Vall-llovera i companys del Centre Excursionista Centelles per a efectuar aquesta sortida.
Ens vàrem reunir un grup de trenta amb nens inclosos i es tractava de caminar una mica per aquests indrets i al mateix temps gaudir de la natura, vistes i panoràmiques, visitar un parell d’Ermites i dinar per allà. La qüestió és que el temps ens ha fet la guitza.
A les nou del matí ens trobem tots plegats al restaurant de Collformic, enmig d’una boira gebradora a una temperatura de -2ºC, decidim esmorzar i prendre un “cafetó” per agafar forces i entrar en calor. Tot seguit ens desplacem per el Pla de la Calma fins al puig de Tagamanent per visitar l’església de Santa Maria i voltants recentment restaurada. L’indret és molt bonic, llàstima que la boira i el fred no conviden a estar gaire estona allà parats.
Tot seguit ens dirigim al Puig Drau petit cim amb bones vistes però tres quarts del mateix : boira, fred i una mica de vent. Està clar que la meteorologia avui ens ha espatllat la sortida prevista.Però no passa rés, la muntanya te aquestes coses, agraïments a l’Assumpta per organitzar-ho i quedem per tornar-hi una propera vegada i conèixer una mica més, aquest indret tant meravellós de casa nostra “El Montseny”.
Fins la propera.
Els Perduts.
SORTIDA FAMILIAR AL MONTSENY (PLA DE LA CALMA I VOLTANTS)
El passat Diumenge 31 de Gener ens vam desplaçar fins a Collformic “Montseny” per trobar-nos amb l’Assumpta Vall-llovera i companys del Centre Excursionista Centelles per a efectuar aquesta sortida.
Ens vàrem reunir un grup de trenta amb nens inclosos i es tractava de caminar una mica per aquests indrets i al mateix temps gaudir de la natura, vistes i panoràmiques, visitar un parell d’Ermites i dinar per allà. La qüestió és que el temps ens ha fet la guitza.
A les nou del matí ens trobem tots plegats al restaurant de Collformic, enmig d’una boira gebradora a una temperatura de -2ºC, decidim esmorzar i prendre un “cafetó” per agafar forces i entrar en calor. Tot seguit ens desplacem per el Pla de la Calma fins al puig de Tagamanent per visitar l’església de Santa Maria i voltants recentment restaurada. L’indret és molt bonic, llàstima que la boira i el fred no conviden a estar gaire estona allà parats.
Tot seguit ens dirigim al Puig Drau petit cim amb bones vistes però tres quarts del mateix : boira, fred i una mica de vent. Està clar que la meteorologia avui ens ha espatllat la sortida prevista.Però no passa rés, la muntanya te aquestes coses, agraïments a l’Assumpta per organitzar-ho i quedem per tornar-hi una propera vegada i conèixer una mica més, aquest indret tant meravellós de casa nostra “El Montseny”.
Fins la propera.
Els Perduts.
dijous, 7 de gener del 2010
SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2010
• GENER: SORTIDA AL MONTSENY AMB EL CENTRE EXCURSIONISTA CENTELLES. TOT EL DIA.
• FEBRER: ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA A SOLIUS "L'ARDENYA". MATINAL.
• MARÇ: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU VOLTANTS SETCASES-VALLTER.TOT EL DIA.
-BICICLETADA PELS VOLTANTS DE PALAFRUGELL I PALAMÓS. MATINAL.
• ABRIL: MARE DE DÉU DE CABRERA “GUILLERIES-COLLSACABRA”. TOT EL DIA.
• MAIG: VIATGE AL MARROC “ASCENSIÓ AL DJEBEL TOUBKAL A L’ATLAS”. UNA SETMANA.
• JUNY: DIUMEGE 27 DE JUNY “1ª MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR”. MATINAL.
• JULIOL: - L’OLLA DE NÚRIA “PUIGMAL-NOUFONTS-NOUCREUS”. CAP DE SETMANA.
- NOCTURNA - BANY A LA PLATJA. NIT.
• SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “SES FALUGUES” (BAIX EMPORDÀ). MATINAL.
• OCTUBRE: PUIGSOU I ROCACORBA (GIRONÉS). TOT EL DIA.
• NOVEMBRE: REQUESENS-PUIG NEULÓS (L’ALBERA-ALT EMPORDÀ). TOT EL DIA.
SORTIDES PREVISTES PER L'ANY 2010
• GENER: SORTIDA AL MONTSENY AMB EL CENTRE EXCURSIONISTA CENTELLES. TOT EL DIA.
• FEBRER: ELS CARCAIXELLS D'EN CAMA A SOLIUS "L'ARDENYA". MATINAL.
• MARÇ: SORTIDA AMB RAQUETES DE NEU VOLTANTS SETCASES-VALLTER.TOT EL DIA.
-BICICLETADA PELS VOLTANTS DE PALAFRUGELL I PALAMÓS. MATINAL.
• ABRIL: MARE DE DÉU DE CABRERA “GUILLERIES-COLLSACABRA”. TOT EL DIA.
• MAIG: VIATGE AL MARROC “ASCENSIÓ AL DJEBEL TOUBKAL A L’ATLAS”. UNA SETMANA.
• JUNY: DIUMEGE 27 DE JUNY “1ª MARXA POPULAR PUJA I BAIXA DE BEGUR”. MATINAL.
• JULIOL: - L’OLLA DE NÚRIA “PUIGMAL-NOUFONTS-NOUCREUS”. CAP DE SETMANA.
- NOCTURNA - BANY A LA PLATJA. NIT.
• SETEMBRE: BEGUR PER LA COSTA “SES FALUGUES” (BAIX EMPORDÀ). MATINAL.
• OCTUBRE: PUIGSOU I ROCACORBA (GIRONÉS). TOT EL DIA.
• NOVEMBRE: REQUESENS-PUIG NEULÓS (L’ALBERA-ALT EMPORDÀ). TOT EL DIA.
dijous, 3 de desembre del 2009
MATAGALLS “EL MONTSENY”
Begur a les 7 del matí del diumenge 29/11/2009 3 cotxes surten des de l’aparcament de la Font de Baix en direcció a Sant Celoni.
Cap a les 9 del matí 15 persones ens apleguem a Collformic per començar a fer la ruta que els Perduts ens tenien preparada.
Seran uns 11’5 km i un xic més de 4 hores caminant.
Comencem a caminar, concretament a pujar per parlar amb propietat. Hem d’anar esquivant la gentada que baixa del Matagalls, que no és poca. Resulta que aquest mateix dia es feia una marxa que anava des del Matagalls fins a Granollers i hi havien uns 600 participants.
La pujada té força pendent, però el camí és bo i no hi ha cap impediment, malgrat el vent i la fred que fa. A més de mitja pujada, i a un lloc arrecerat del vent, fem el primer agrupament que aprofitem per agafar forces… esmorzem. Des d’aquí ja es comença a tenir bones vistes del paisatge que veurem a dalt de tot.
Continuem la pujada fins a dalt. El cim del Matagalls, que no és el més alt del massís del Montseny, té 1697 metres. El vent hi tocava d’allò més bé, amb intensitat i perseverança. Les vistes impressionants: cap de Creus, badia de Roses, massís del Montgrí, les Medes, Girona, Montserrat, ……… i com no Begur.
Temps per fer-nos la fotografia de rigor i emprenem de nou el camí. El vent no para de bufar. Enfilem direcció cap a l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, petita capella dalt d’una roca. Està molt deteriorada. Des d’aquí és pot veure el Santuari de Sant Segimon, que és la propera visita.
El Santuari ja no està tocat pel fort vent que fins aquest moment ens havia anat acompanyant. No hi podem accedir perquè està en fase de restauració.
Emprenem camí de tornada cap a Collformic on ens espera una taula al restaurant del mateix nom. Fem el dinar de germanor i acomiadament. Acabem tips de riure i menjar. Fins i tot hi ha qui circula amb un "tupperware" perquè el menjar no es va poder acabar.
Finalment emprenen el camí de tornada, ara ja amb cotxe, cap a Begur.
Realment ha estat una sortida molt bonica i interessant.
El qui escriu aquestes quatre ratlles us anima a que la propera sortida, que serà al mes de Gener hi participeu.
Cap a les 9 del matí 15 persones ens apleguem a Collformic per començar a fer la ruta que els Perduts ens tenien preparada.
Seran uns 11’5 km i un xic més de 4 hores caminant.
Comencem a caminar, concretament a pujar per parlar amb propietat. Hem d’anar esquivant la gentada que baixa del Matagalls, que no és poca. Resulta que aquest mateix dia es feia una marxa que anava des del Matagalls fins a Granollers i hi havien uns 600 participants.
La pujada té força pendent, però el camí és bo i no hi ha cap impediment, malgrat el vent i la fred que fa. A més de mitja pujada, i a un lloc arrecerat del vent, fem el primer agrupament que aprofitem per agafar forces… esmorzem. Des d’aquí ja es comença a tenir bones vistes del paisatge que veurem a dalt de tot.
Continuem la pujada fins a dalt. El cim del Matagalls, que no és el més alt del massís del Montseny, té 1697 metres. El vent hi tocava d’allò més bé, amb intensitat i perseverança. Les vistes impressionants: cap de Creus, badia de Roses, massís del Montgrí, les Medes, Girona, Montserrat, ……… i com no Begur.
Temps per fer-nos la fotografia de rigor i emprenem de nou el camí. El vent no para de bufar. Enfilem direcció cap a l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, petita capella dalt d’una roca. Està molt deteriorada. Des d’aquí és pot veure el Santuari de Sant Segimon, que és la propera visita.
El Santuari ja no està tocat pel fort vent que fins aquest moment ens havia anat acompanyant. No hi podem accedir perquè està en fase de restauració.
Emprenem camí de tornada cap a Collformic on ens espera una taula al restaurant del mateix nom. Fem el dinar de germanor i acomiadament. Acabem tips de riure i menjar. Fins i tot hi ha qui circula amb un "tupperware" perquè el menjar no es va poder acabar.
Finalment emprenen el camí de tornada, ara ja amb cotxe, cap a Begur.
Realment ha estat una sortida molt bonica i interessant.
El qui escriu aquestes quatre ratlles us anima a que la propera sortida, que serà al mes de Gener hi participeu.
Els Perduts de Begur.
MATAGALLS “EL MONTSENY”
Begur a les 7 del matí del diumenge 29/11/2009 3 cotxes surten des de l’aparcament de la Font de Baix en direcció a Sant Celoni.
Cap a les 9 del matí 15 persones ens apleguem a Collformic per començar a fer la ruta que els Perduts ens tenien preparada.
Seran uns 11’5 km i un xic més de 4 hores caminant.
Comencem a caminar, concretament a pujar per parlar amb propietat. Hem d’anar esquivant la gentada que baixa del Matagalls, que no és poca. Resulta que aquest mateix dia es feia una marxa que anava des del Matagalls fins a Granollers i hi havien uns 600 participants.
La pujada té força pendent, però el camí és bo i no hi ha cap impediment, malgrat el vent i la fred que fa. A més de mitja pujada, i a un lloc arrecerat del vent, fem el primer agrupament que aprofitem per agafar forces… esmorzem. Des d’aquí ja es comença a tenir bones vistes del paisatge que veurem a dalt de tot.
Continuem la pujada fins a dalt. El cim del Matagalls, que no és el més alt del massís del Montseny, té 1697 metres. El vent hi tocava d’allò més bé, amb intensitat i perseverança. Les vistes impressionants: cap de Creus, badia de Roses, massís del Montgrí, les Medes, Girona, Montserrat, ……… i com no Begur.
Temps per fer-nos la fotografia de rigor i emprenem de nou el camí. El vent no para de bufar. Enfilem direcció cap a l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, petita capella dalt d’una roca. Està molt deteriorada. Des d’aquí és pot veure el Santuari de Sant Segimon, que és la propera visita.
El Santuari ja no està tocat pel fort vent que fins aquest moment ens havia anat acompanyant. No hi podem accedir perquè està en fase de restauració.
Emprenem camí de tornada cap a Collformic on ens espera una taula al restaurant del mateix nom. Fem el dinar de germanor i acomiadament. Acabem tips de riure i menjar. Fins i tot hi ha qui circula amb un "tupperware" perquè el menjar no es va poder acabar.
Finalment emprenen el camí de tornada, ara ja amb cotxe, cap a Begur.
Realment ha estat una sortida molt bonica i interessant.
El qui escriu aquestes quatre ratlles us anima a que la propera sortida, que serà al mes de Gener hi participeu.
Cap a les 9 del matí 15 persones ens apleguem a Collformic per començar a fer la ruta que els Perduts ens tenien preparada.
Seran uns 11’5 km i un xic més de 4 hores caminant.
Comencem a caminar, concretament a pujar per parlar amb propietat. Hem d’anar esquivant la gentada que baixa del Matagalls, que no és poca. Resulta que aquest mateix dia es feia una marxa que anava des del Matagalls fins a Granollers i hi havien uns 600 participants.
La pujada té força pendent, però el camí és bo i no hi ha cap impediment, malgrat el vent i la fred que fa. A més de mitja pujada, i a un lloc arrecerat del vent, fem el primer agrupament que aprofitem per agafar forces… esmorzem. Des d’aquí ja es comença a tenir bones vistes del paisatge que veurem a dalt de tot.
Continuem la pujada fins a dalt. El cim del Matagalls, que no és el més alt del massís del Montseny, té 1697 metres. El vent hi tocava d’allò més bé, amb intensitat i perseverança. Les vistes impressionants: cap de Creus, badia de Roses, massís del Montgrí, les Medes, Girona, Montserrat, ……… i com no Begur.
Temps per fer-nos la fotografia de rigor i emprenem de nou el camí. El vent no para de bufar. Enfilem direcció cap a l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, petita capella dalt d’una roca. Està molt deteriorada. Des d’aquí és pot veure el Santuari de Sant Segimon, que és la propera visita.
El Santuari ja no està tocat pel fort vent que fins aquest moment ens havia anat acompanyant. No hi podem accedir perquè està en fase de restauració.
Emprenem camí de tornada cap a Collformic on ens espera una taula al restaurant del mateix nom. Fem el dinar de germanor i acomiadament. Acabem tips de riure i menjar. Fins i tot hi ha qui circula amb un "tupperware" perquè el menjar no es va poder acabar.
Finalment emprenen el camí de tornada, ara ja amb cotxe, cap a Begur.
Realment ha estat una sortida molt bonica i interessant.
El qui escriu aquestes quatre ratlles us anima a que la propera sortida, que serà al mes de Gener hi participeu.
Els Perduts de Begur.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
MASSÍS DEL MONTGRÍ
Diumenge 18 d'Octubre el Grup excursionista “Els Perduts de Begur” va organitzar la clàssica pujada al Castell de Montgrí per el vessant nord. Una vintena de persones ens vàrem trobar a les 8 del matí per iniciar la jornada -begurencs , gironins , barcelonins i holandesos- érem els integrants de l'expedició.
Mª Mercé i Josep.
MASSÍS DEL MONTGRÍ
Diumenge 18 d'Octubre el Grup excursionista “Els Perduts de Begur” va organitzar la clàssica pujada al Castell de Montgrí per el vessant nord. Una vintena de persones ens vàrem trobar a les 8 del matí per iniciar la jornada -begurencs , gironins , barcelonins i holandesos- érem els integrants de l'expedició.
Mª Mercé i Josep.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
BEGUR PER LA COSTA "DE LA PLATJA DEL RACÓ FINS A AIGUABLAVA"
Un cop més, el passat dia 27 de Setembre, puntuals i eixerits, a les 8h ens trobàvem a la font de baix per tal de fer una caminada per la zona que tots ens estimem tant, el nostre Begur.
Avui l’objectiu, es recórrer els camins de ronda que en altres temps, servien per fer la vigilància i poder donar avís a les contrades veïnes, de la presència de naus turques amb males intencions.
Aquests camins, avui es troben en desús, però gràcies a l'interès d’entitats excursionistes i amb la col.laboració d’algunes institucions, alguns d’aquests trams estan restaurats i fan de bon caminar, no es pot dir així en tots el casos, però sí, en els trams propers a les platges més turístiques.
Doncs bé, la ruta es presenta un xic llarga, ja que son 16 Km., segons les informacions extretes dels plànols.
D’aquí, ens encaminem cap el camí de ronda i arribem a la cala de Sa Riera, on fem la parada obligatòria de l'esmorzar, tan necessària per guanyar les forces, que de ben segur ens faran molta falta. Cal dir, que alguns aprofiten el fet que la sortida transcorri per zones civilitzades i fan un cafè que els ajudi a despertar els ànims.
Un cop recuperades les forces, ens encaminem sempre seguint el camí de ronda, que perd la seva categoria de camí, per convertir-se en corriol, doncs en algun tram, està en molt malt estat i es fa necessari que tinguem molta cura dels més petits, tot i que, a vegades es mouen amb molta més agilitat que nosaltres.
Seguint aquest tortuós camí, arribem a la magnífica cala d’Aiguafreda, esplèndida com sempre, ens rep amb els braços oberts, fins a tal punt, que en Joan es decideix a fer la travessia fins a Sa Tuna nedant. La resta de mortals, ho fem caminant i veien bocabadats com en Joan arriba al mateix temps que nosaltres.
Un cop aquí, ens enfilem cap al mirador de Sant Josep, el qual, ha guanyat vistes, doncs malauradament el darrer Sant Joan i gràcies a alguna bretolada feta amb els petards ens van cremar el bosc que cobreix la cala.
D’aquí, varem seguir el camí per sobre les restes de l’estructura d’una casa anomenada “els italians”, tot admirant les magnífiques vistes. Vàrem seguir fins la carretera de “La Borna” on vàrem patir les primeres baixes, doncs un petit grup, acusà la fatiga acumulada i va decidir finalitzar l’excursió i retornar cap a Begur.
La resta, varem seguir pel camí coincident amb el nou traçat del GR-92 Begur, i dic nou, perquè l’únic nou, es el traçat, ja que es troba tot ell, encara en bastant mal estat.
Un cop, arribem a Aiguablava, ens trobem amb alguns del desertors que han volgut reunir-se amb la resta d’expedicionaris per compartir el dinar ( bé, de compartir res, cadascú el seu).
Aquí, patim un altre desfeta en el grup, i són varis els que també decideixen abandonar la travessia. Cal dir, que el mal estat dels camins ha fet estralls en les cames de més d’un.
Però, amb forces renovades, la resta reprenem el camí de tornada, passant prop de les coves de Ses Falugues, dirigint-nos cap el Mas d’en Llor on la benvolguda Núria Tortras ens fa gaudir convidant-nos amb un fragment del llibre Cabells de Medusa que fa referència a l'indret, mentre tres aspirants a micos, trepen l’alzina mil.lenària treient tot tipus de romanticisme al relat.
Ja només ens queda superar les últims trams de pujada, fins que finalment arribem al poble, cansats, però satisfets del recorregut realitzat pels voltants del nostre estimat BEGUR, on finalment, el GPS del nostre estimat Joan Carles marca un recorregut realitzat de més de 22 Km.
Son infal.libles!, les nostres vistes no poden deixar indiferent a ningú, tot i que les haguem vist mil vegades, sempre arriben d’una manera o d'un altre al fons de les nostres ànimes.
Salut,
Joan Espluga.
Avui l’objectiu, es recórrer els camins de ronda que en altres temps, servien per fer la vigilància i poder donar avís a les contrades veïnes, de la presència de naus turques amb males intencions.
Aquests camins, avui es troben en desús, però gràcies a l'interès d’entitats excursionistes i amb la col.laboració d’algunes institucions, alguns d’aquests trams estan restaurats i fan de bon caminar, no es pot dir així en tots el casos, però sí, en els trams propers a les platges més turístiques.
Doncs bé, la ruta es presenta un xic llarga, ja que son 16 Km., segons les informacions extretes dels plànols.
A la sortida, som aproximadament unes 30 persones, ens dirigim cap a Sa Fontansa per encaminar-nos cap el “Bon Camí”, per on passarem prop del Mas Trencat, tot i que no el veurem, arribem tot seguit a la zona de la “font de la bruixa”.
Tot seguit, passarem pel bell paratge de la Platja del Racó i per la Illa Roja, la qual ens mostra un aspecte desert, augmentant, si s’escau, la seva bellesa.
Tot seguit, passarem pel bell paratge de la Platja del Racó i per la Illa Roja, la qual ens mostra un aspecte desert, augmentant, si s’escau, la seva bellesa.
D’aquí, ens encaminem cap el camí de ronda i arribem a la cala de Sa Riera, on fem la parada obligatòria de l'esmorzar, tan necessària per guanyar les forces, que de ben segur ens faran molta falta. Cal dir, que alguns aprofiten el fet que la sortida transcorri per zones civilitzades i fan un cafè que els ajudi a despertar els ànims.
Un cop recuperades les forces, ens encaminem sempre seguint el camí de ronda, que perd la seva categoria de camí, per convertir-se en corriol, doncs en algun tram, està en molt malt estat i es fa necessari que tinguem molta cura dels més petits, tot i que, a vegades es mouen amb molta més agilitat que nosaltres.
Seguint aquest tortuós camí, arribem a la magnífica cala d’Aiguafreda, esplèndida com sempre, ens rep amb els braços oberts, fins a tal punt, que en Joan es decideix a fer la travessia fins a Sa Tuna nedant. La resta de mortals, ho fem caminant i veien bocabadats com en Joan arriba al mateix temps que nosaltres.
Un cop aquí, ens enfilem cap al mirador de Sant Josep, el qual, ha guanyat vistes, doncs malauradament el darrer Sant Joan i gràcies a alguna bretolada feta amb els petards ens van cremar el bosc que cobreix la cala.
D’aquí, varem seguir el camí per sobre les restes de l’estructura d’una casa anomenada “els italians”, tot admirant les magnífiques vistes. Vàrem seguir fins la carretera de “La Borna” on vàrem patir les primeres baixes, doncs un petit grup, acusà la fatiga acumulada i va decidir finalitzar l’excursió i retornar cap a Begur.
La resta, varem seguir pel camí coincident amb el nou traçat del GR-92 Begur, i dic nou, perquè l’únic nou, es el traçat, ja que es troba tot ell, encara en bastant mal estat.
Un cop, arribem a Aiguablava, ens trobem amb alguns del desertors que han volgut reunir-se amb la resta d’expedicionaris per compartir el dinar ( bé, de compartir res, cadascú el seu).
Aquí, patim un altre desfeta en el grup, i són varis els que també decideixen abandonar la travessia. Cal dir, que el mal estat dels camins ha fet estralls en les cames de més d’un.
Però, amb forces renovades, la resta reprenem el camí de tornada, passant prop de les coves de Ses Falugues, dirigint-nos cap el Mas d’en Llor on la benvolguda Núria Tortras ens fa gaudir convidant-nos amb un fragment del llibre Cabells de Medusa que fa referència a l'indret, mentre tres aspirants a micos, trepen l’alzina mil.lenària treient tot tipus de romanticisme al relat.
Ja només ens queda superar les últims trams de pujada, fins que finalment arribem al poble, cansats, però satisfets del recorregut realitzat pels voltants del nostre estimat BEGUR, on finalment, el GPS del nostre estimat Joan Carles marca un recorregut realitzat de més de 22 Km.
Son infal.libles!, les nostres vistes no poden deixar indiferent a ningú, tot i que les haguem vist mil vegades, sempre arriben d’una manera o d'un altre al fons de les nostres ànimes.
Salut,
Joan Espluga.